Uff, masses coses per explicar… Si de cas comencem per les oficials. La presentació cada cop s’apropa més, i els plans que feia divendres passat han canviat… a millor. Continuem amb els títols de cançons (es nota que m’agraden els Beatles?), i és que aquesta nit ha estat llarga…

Ahir a la tarda el nen em va ajudar amb la presentació, i després vam anar al cine i a sopar. Quan vaig tornar a casa em vaig posar a fer els canvis a la memòria del projecte (ja ho havia dit, sóc procrastinadora :P). Després (ja estem a la matinada, no recordo l’hora però devien ser la 1 o les 2, com a mínim!) el vaig passar a PDF i vaig començar a imprimir-lo. Havia comprat un parell de cartutxos de tinta (un de negre i un de color), perquè segons l’indicador de la impressora, el negre estava a 1/3 i el de color estava gairebé acabant-se.

Ho vaig imprimir de poques pàgines en poques pàgines, perquè així anava comprovant que tot s’imprimís bé (més que res per vigilar quan s’acabava el cartutx de color)… I el primer problema que em vaig trobar és que algunes pàgines amb gràfics fets amb Visio sortien malament, amb les lletres desplaçades (una cosa raríssima!). Si no s’hagués vist gaire passava, però és que quedava fatal, les lletres dels gràfics enmig del text, inacceptable. Vaig veure que el problema no estava en la impressió, sino en el PDF. No sé per què, en passar-ho a PDF feia aquestes coses rares… Més increïble és que encara q l’origen dels gràfics era Visio, al document de Word representava que eren imatges, no documents de Visio! Vull dir que quan feies doble clic et sortia la pàgina de configuració d’imatge (tamany, posició, etc.), no l’editor de Visio!

Vaig provar de tot, vaig remoure les opcions de l’Acrobat, però no hi va haver manera. Direu, “doncs imprimeix-la des del Word!”, i sí, és el que vaig fer, però igualment necessitava un PDF vàlid, ja que amb la memòria s’ha d’entregar un CD amb el PDF.

La impressió de les tres còpies també va costar bastant, més que res en temps. És que són 124 fulls de res, la meva memòria, i tenint en compte que són 3 còpies i que alguns fulls els vaig haver de tornar a imprimir… A més, abans de passar-me a imprimir des del Word, vaig descobrir més errors d’impressió… que sí eren deguts a la impressora. No sé per què, però a partir d’un moment va començar a imprimir les cometes, els guions, els apòstrofs i alguns símbols més, com a quadrets (el quadret típic de quan no tens el tipus de lletra). Des del Word, en canvi, s’imprimien bé, i entre això i el Visio, doncs vaig canviar de document. Al final el cartutx de color continua al mateix nivell mínim, no vaig haver de canviar-lo, i el negre (que sí vaig canviar), està aproximadament a 2/3. Tenint en compte que vaig imprimir uns 400 fulls, i posant que hagués gastat un cartutx complet de negre (que val 20€), cada full (indiferent si és a color o en negre) m’ha costat 5 cèntims, quina diferència amb els 5€ que hauria hagut de pagar al CPET per cada còpia a color! Sort que tinc una bona impressora (HP5652, abans teníem una Canon dolentíssima!)

Al final per el problema del PDF vaig fer un apanyo. Per convertir definitivament els gràfics de Visio en imatges normals, vaig fer captures de pantalla de tots els gràfics i vaig inserir les imatges resultants (guardades en *.bmp) en el Word, enlloc dels gràfics. D’aquesta manera per fi van ser imatges de veritat.

A tot això, ja eren… les 7 o les 8 del matí!! Sí, amigos (com diria el Cimas :P): no he dormit en tota la nit.

Després d’enllestir-ho tot (gravar el CD per dur el PDF, repassar les còpies i empaquetar-les perquè no es fessin malbé, etc.) he anat cap al Campus Nord. Primer de tot he anat al CPET, i allà m’han donat una bona notícia: en un parell de dies ho tindran (bé, les enquadernacions, el CD diuen que segurament trigarà més, però no corre pressa, fins la presentació no l’he d’entregar)!! Seguidament, cap al B3 (l’edifici de Telecos), a matricular-me del projecte. A la noia li ha costat bastant, no sé per què ha trigat tant. Li he remarcat que l’havia fet a empresa i a l’estranger i voilà! Preu final: 155€!

Abans de pagar, i ja que estava allà, vaig anar al primer pis a fer la reserva d’aula. Allà m’ha atès un tio que semblava sortit d’una espanyolada. Per començar, m’ha tret els papers que duia a la mà (el de la matrícula i el de conformitat de lectura) i m’ha dit que no els havia vist mai. Li he dit que volia reservar aula per presentar el PFC, m’ha preguntat que quina aula volia reservar i jo “la de presentacions, no?” (que és on es fan les lectures de projectes!), ha tret una agenda i m’ha preguntat quin dia, jo li he dit que el 21 de Juliol, si era possible, a la tarda. Busca a l’agenda i troba una pàgina amb un 21 (de Juliol? D’aquest any?), en blanc (és a dir, disponible :D). Quan em pregunta l’hora, li dic que presentaré a les 17h, per tant vull reservar de 16h a 18h. Em mira, mira l’agenda, mira el sostre… 3 minuts després em diu “reservaràs un altre dia per fer una presentació de prova?”, jo contesto que no… Em mira, mira l’agenda, mira el sostre… 3 minuts més tard, diu “aleshores, el 21 de 16:30h a 17:30h, no?”. Eing? Li dic que mitja hora abans em sembla poc per preparar-ho tot, i diu “ah, sí perdona, m’he equivocat… de 16h a 18h”. Ara ens entenem… No sap ni què ha de posar a l’agenda, marca les hores i es va fixant en una altra reserva que hi ha a la pàgina del costat per anar copiant els items: nom, motiu de la reserva (lectura de PFC), nom del ponent, telèfon… El millor de tot és que quan estava omplint això, sense tenirne ni idea, crida un altre tio (que semblava tan perdut com ell) per dir-li “veus? Ara poses això aquí, i això…” Però a qui vol ensenyar!!

Quan acaba, em dona un full per fer la reserva oficial, que l’ha de signar el meu ponent. M’explica què he de posar a cada espai (no calia, sé llegir), i ell mateix posa la data: 21/07/06. Com? Sí, no sap ni en quin any vivim. A veure, que a tots ens ha passat que els primers mesos de l’any ens equivoquem i en posar la data escrivim l’any anterior, però això de que a meitat de l’any posis el següent no ho havia vist mai! Mentrestant, arriba una altra tia que li diu que si vol el relleva. Em dona la impressió de que la que normalment porta això de les reserves és ella, i que ell està a l’oficina fent un altre tipus de feina, però ella devia estar esmorçant i per això m’ha atès ell.

Surto d’allà i me’n vaig cap a La Caixa a pagar la matrícula. Hi ha una sucursal a La CUP, el centre comercial del campus. Només entrar a La CUP (són 3 minuts o menys caminant des del B3) em truquen d’un número estrany, d’aquests de centraleta amb moltes xifres. Contesto, i em diuen “Cristina? Sí, mira, et truco del B3, que acabes de venir a reservar aula… És que el 21 l’aula no està disponible… Ha de ser aquest dia o ho pots canviar?” El que jo deia, no sé de quin any, mes o aula era l’agenda, i no anava desencaminada quan pensava que era ella la que hi entenia. Li dic que si el 20 està lliure i em diu que sí, així que quedem que el 20 a la mateixa hora. Ara queda confirmar amb els professors si els va bé (el Temible segur, va ser ell qui va proposar el 19-20-21; el ponent també, vaig parlar-hi dijous i li anaven bé els 3 dies; el que em podria fallar era el president, que fa un mes que no en sé res).

Finalment he pagat la matrícula i he tornat a casa… A dormir (sort que no feia gaire calor). M’he llevat a les 18h i he escrit 3 mails, un a cada membre del tribunal, per informar-los la nova data (i confirmar si els hi va bé) i de que dimecres els hi donaré la memòria. No sé què pensarà el Temible, perquè aquest matí m’havia respost a un mail que vaig enviar la setmana passada informant de que avui reservaria aula pel 21, i ara li canvio la data… Que es foti. L’únic que m’ha contestat, de moment, és el president, i diu que el 20 li va bé, així que jo crec que la cosa està bastant encaminada!!

Ara sí, actualitzem marcadors:

only 15 days 18 hours 49 minutes to present my thesis!!

Ayer fui a cenar con algunos ex-compañeros de cuando estaba en Sony. Era una cena de ex-becarios, algunos (los más veteranos) siguen allí como trabajadores normales, otros (los más nuevos) ya no (ahora no cogen a nadie). Fuimos 10, pero yo sólo conocía a 3 de haber trabajado con ellos (a los demás sólo los había visto en la cena de Navidad), uno de ellos es Jordi (a este ya le conozco demasiado :P) y los otros dos son del grupo de exbecarios-trabajadores. Me daba mucho palo ir, pero al final no estuvo tan mal.

Cenamos en El Caliu de Sants, y luego fuimos a tomar algo al Original’s. Allí la camarera fue lo peor. Jordi fue a sacar dinero y me dijo que le pidiera un vodka con limón, bueno, un Moskovskaya con limón. Para empezar le pedí una Estrella para mí. “No tenemos, sólo San Miguel” (leer en plan muuuy borde). Y yo “pues vale, una San Miguel”. Y enseguida pasa de mí. Cuando conseguí que volviera a hacerme caso, le pedí el Moskovskaya y se me quedó mirando… Se lo repetí… Se lo pensó… “Ah, vodka”. Y yo “sí, Moskovskaya con limón”. Se lo pensó… “Ah, vodka con limón”. Ya la dejé por imposible. Lo bueno es que cuando acabó de tomar nota a la gente, me volvió a mirar como preguntándome qué quería!! Pero si le había pedido 2 veces!!

Después de un rato trajo las bebidas, afortunadamente no se equivocó (aunque ya no sé, ni lo pregunté, si el vodka era Moskovskaya o no). Había una promoción de Ballantines, con una consumición te daban una tarjetita para ir a un stand del bar a que te dieran un regalo. Dos personas habían pedido Ballantines. A la primera, la camarera la localizó rápido porque fue a la última que sirvió la bebida. Pero no recordaba quién era el otro que había pedido Ballantines, al otro lado de la mesa… Fue para allá y preguntó quién había pedido Ballantines. Los chicos estaban manteniendo una conversación y no se enteraron de la pregunta, y la tía, agitando la tarjetita volvió a decir, esta vez muuuy borde (como con impaciencia): “Que quién me ha pedido Ballantines!!” Esto no es normal, las veces que he ido al Original’s han sido bastante amables, pero esta tía era todo lo contrario, vaya elementa!

Estoy pensando que vía google me van a venir muchos borrachos, juas juas, si ya he visto en las estadísticas búsquedas del poema del cocktail…

Después de un rato empezaron a pensar dónde irían después. Yo ya me desmarqué y dije que no salía, imagino que pensarían que no me apetecía salir con ellos pero realmente es que no me apetece ir de discotecas (desde que volví de Aachen me agobian bastante, he llegado incluso a marearme, y con estos calores paso). Me estaré haciendo mayor? Así que a las 2 menos algo (el metro lo cierran a las 2) me fui a casita.

Ya me contará Jordi esta noche si al final hicieron algo ayer o no. Han quedado los de la uni para ir de fiesta. Yo iré con ellos a tomar algo al Pitilingorri (conocido en el mundo entero!! :P), un bar del Gòtic. La ruta imagino que será Pitilingorri-Enfants, pero como ya he dicho, de discos paso. Espero que venga el niño. La verdad es que se ha relacionado poco con mis amistades, en cambio casi todos los fines de semana cenamos como mínimo un día con sus amigos de Mataró. Yo no tengo ningún problema en salir con sus amigos (a uno de ellos, Christian, también lo considero mi amigo, hemos sido vecinos durante 6 meses :P), de hecho antes también iba con ellos de fiesta, a Manaus–Privat, hasta que me cansé de discotecas 😛 (de todas maneras, aunque siguiera saliendo de fiesta, me va más el estilo Enfants que el de Manaus), pero me gustaría que de vez en cuando él hiciera lo mismo.

Bueno, voy a ponerme con la memoria, que he de cumplir el planning!

Por cierto, no sé qué pasa con Blogger, ha desaparecido el cajón de búsqueda del editor de posts! Con lo útil que era…

El tercer post avui, què em passa? Bé, després de fer-me un planning cara a la meva presentació i autopsicoanalitzar-me, hauria d’explicar què vam fer ahir després de la presentació d’en Jordi…

Els seus pares i els seus amics del barri van marxar, però els de la uni (Prati, Duke i jo) i la Natàlia (la nòvia del Duke) ens vam quedar prenent algo amb ell al Polimenú. Després vam anar a un altre bar (Hermanos Remon), on es va afegir en Xavi. Vam sopar allà al costat, en un japo, i després vam anar a un altre bar (Fragments), on vam jugar al mític joc de l’assassí (el de l’assassí, el policia i la puta). Bé, fa temps el Jordi ens va comentar que amb els seus amics s’havien inventat més personatges: el palestí (quan el maten s’immola, matant a un dels del seu costat) i en Carod-Rovira (que en un moment de la partida, quan ell vulgui, diu “Mans Netes!” i pacta amb l’assassí perquè només mati a una part de la gent). Ahir només vam incorporar el primer, perquè només èrem 6 jugadors i fer una partida on tothom té un paper i només hi ha una víctima normal… El millor era el Prati, quan era víctima, o l’havies de matar mil vegades perquè no s’enterava, o no sabia dissimular i es declarava mort al moment (aleshores es notava moltíssim qui era l’assassí). Què bo, gent de vint-i-pico d’anys jugant a jocs de nens.

També vam parlar de coses més serioses, com la situació laboral de cadascú. El Xavi està fent el doctorat a l’Hospital del Mar (és Teleco eh? Treballa en processat d’imatges d’ecografies). Al principi no li pagaven, ara crec que sí, però com a mínim fa una cosa que li agrada. El Prati treballa a Deloitte, però no està putejadíssim com la gent que conec que treballa a d’altres consultories (Accenture i DMR). El Duke (per cert, el Prati i el Duke es diuen Sergio, els distingim pel cognom, Prats i Duque respectivament :P) porta any i pico fent el projecte a la Universitat, aquest estiu ha d’escriure la memòria i presentarà al Setembre. Després segurament també farà el doctorat, perquè la seva actitud respecte la consultoria és com la meva: em nego a que m’explotin. A la Natàlia encara li queden uns anys per acabar la carrera (és més petita que nosaltres, tot just ha fet 20 anys). El Jordi treballa a DMR, com el nen, i també està putejat.

El Duke i la Natàlia no entenen com la gent aguanta en feines de merda, cobrant una merda i fent hores infinites (el Jordi ha comptat que amb el seu sou, treballant 12 hores al dia, surten a 4€ l’hora), sobretot van flipar quan els hi vaig parlar de la setmana horrible del nen (treballant 20 hores al dia, ja són 2€ l’hora!!). Després d’aquella setmana, el nen ha estat buscant feina a tot arreu (abans era més selectiu, però ara vol fotre el camp d’allà), de fet un dia em va dir que no renovaria, independentment de que hagués trobat una altra feina o no. Lògicament ara s’ha fet enrere d’aquesta afirmació (fruit del desgast provocat per 10 dies de treball intensiu), perquè és una feina, guanya pasta i experiència. I ara necessitarà realment els diners, perquè per fi s’ha decidit per un cotxe! And the winner is… Astra GTC!

Per cert, dimecres em van trucar d’El Terrat, per anar de públic al nou programa que faran a TV3 aquest estiu. El programa es diu “4 arreplegats”, i la noia em va explicar que hi haurà 4 actrius i 2 actors, que a cada programa i haura un convidat, que el format és de monòlegs i gags, i que tot això estarà ambientat en un bar, del que nosaltres serem els clients. Patrocinarà San Miguel? Ens donaran cervesa gratis? Té tota la pinta de ser un Còmics de Barra però en televisió. Al gener vam anar a un d’aquests espectacles a un bar de Barcelona i ens ho vam passar molt bé. En principi em va dir d’anar-hi el 13 de Juliol, però com que el nen agafa vacances l’última setmana, finalment hi anirem el 25 de Juliol. Ja he confirmat i enviat les dades, espero que aquesta vegada no passi res!

Ei! Estem a principis de mes, això vol dir que ja puc tornar a pujar fotos a flickr!! Així que he actualitzat el post del sopar amb les amigues de la setmana passada.

Aquesta nit, sopar d’ex-becaris de Sony. Quina maaandra!!

Com ja vaig dir, ahir en Jordi presentava el projecte. Van venir fins i tot alguns de la Sony (el seu tutor de projecte, un altre del mateix grup, el nou becari que el substitueix… i un japo! Suchiya San). Al final de la presentació, en el torn de preguntes, el president del tribunal es va passar una mica preguntant xorrades, el tio no havia pillat res. Li van posar un 9, el seu tutor de Sony (que va estar present a la deliberació) ens va comentar que si no hagués estat pel gilipolles aquell hagués tret més nota. No és que sigui gaire útil, la nota, perquè que jo sàpiga no te la demanen enlloc, és més qüestió d’orgull personal… Però jo millor que calli, que amb el meu desparpajo parlant en públic i tenint un element tan desagradable al tribunal, no espero gaire nota.

A la presentació hi va haver molta gent: alguns amics de la universitat, els de la Sony, amics del barri… i els seus pares! Els meus pares no vindran a la meva presentació (ni perquè ells vulguin ni perquè jo els deixi), no sé què hi pintarien, no entendrien res (ma mare menys, que ni tan sols entén l’anglès, idioma en què estan les diapositives :P)… Al cap i a la fi, la presentació ve a ser com l’últim examen de la carrera, i que jo sàpiga no convidem als pares als exàmens, no? Una altre cosa que em va sobtar és que el pare anava fent fotos sense cap rubor… L’argument és el mateix: ens fem fotos mentre fem exàmens? A part d’això, el flaix suposo que ha de distreure’t!! A la meva presentació prohibiré les càmeres de fotos i els telèfons amb càmera, com a les pelis de Hollywood, jeje!

Jo tinc pànic escènic, no m’agrada parlar ni actuar en públic. Sona una mica estrany venint d’una persona que va estudiar fins a 7è de Piano, però és veritat. Sempre estudiava quan no hi havia ningú a casa, odiava quan havia de fer audicions, em posava molt nerviosa a les audicions… Crec que tot això ve perquè tinc por a equivocar-me. Ja sé que quan més nerviós et poses, més fàcil és equivocar-se, però no ho puc evitar. Si per mi fos, a la meva presentació només hi seria present el tribunal (o ni ells :P). Però tinc assumit que els meus amics vindran, el nen (si a la feina el deixen) també… Ja m’he acostumat a la idea, però no em congratula gens.

Sembla que la cosa rutlla. Encara no és oficial, però en principi el dia 21 de Juliol em convertiré en Enginyera de Telecomunicacions!

Primer de tot, uns aclariments respecte el post anterior:

• El meu ponent no va respondre al mail, però ahir vaig poder parlar amb ell després de la presentació d’en Jordi. Em va comentar les correccions que havia fet de la memòria.
• El profe maleït sí que va respondre, al dia següent.

Le deseo comentar que me va bien entre el 19 y el 21 de Julio por la tarde. Antes será difícil.

Per tenir tan poca disponibilitat, no podia dir-ho abans? Sort que els dies que pot són aquests, que si només pogués del 5 al 7 de Juliol ja l’hem cagat!!

• Ahir el Jordi em va dir que només va pagar el 25% de la matrícula, per haver fet el projecte en una empresa. Així que està clar, com a mi em vulguin cobrar els 500€ van llestos!! Perquè jo l’he fet a l’estranger… i en una empresa!!

El planning a partir d’ara serà:

• Aquest cap de setmana: corregiré la memòria i (espero :P) retocaré la presentació.
• Diumenge 3/07: abans d’anar al cine (La Guerra de los Mundos), el nen vindrà a casa per donar-me un cop de mà amb el powerpoint (no és adorable? :D)
• Dilluns 4/07: portaré la memòria al CPET per enquadernar-la (crec que l’imprimiré a casa, perquè 5€ per una pàgina a color em sembla exagerat, i són 3 còpies de cent-i-pico pàgines!), em matricularé (creuem els dits pel 25%) i faré la pre-reserva d’aula (la reserva oficial només es pot fer amb les signatures dels profes, quan hagin llegit la memòria). En principi en 3 dies ho haurien de tenir (és el màxim legal), però espero que triguin com a molt una setmana.
• Dilluns 11/07: suposant que ja tinc les 3 còpies de la memòria ben enquadernades i maques, aniré a entregar-les als professors del tribunal.
• Dilluns 18/07: em poso aquesta data límit per demanar als profes que em signin el paperet per fer la reserva final d’aula.
• Dijous 21/07: presentació, a les 17h a l’aula de presentacions!

Ja aniré comentant si es compleix aquest planning :P. De moment, el CountdownClock ja està en marxa!!

only 20 days 3 hours 16 minutes to present my thesis!!