Tot parlant amb en Salva per l’Skype (ja m’he acabat les galetes, ooh 🙁 ) m’he posat a plorar de l’emoció. Tinc la llàgrima fàcil, tot sigui dit, a la mínima que ric o m’emociono una mica, pam!, a plorar.
En Salva estava mirant com comprar entrades pel Mundial d’Alemanya (amb tot això dels viatges del Lidl havíem pensat que era una bona manera de tornar per Kartoffelnlandia). La primera mala notícia és que només es poden comprar amb Master Card, però de totes maneres ha continuat per mirar quant valien. Això ha estat el que m’ha escrit poc després:
hola no hi ha entrades per cap partit
hola sóc una puta entrada exhaurida
hola quina rábia
I m’ha fet molta gràcia. Pero el millor ha estat quan ha continuat:
(perke faig de celia?)
I m’he emocionat. Perquè això era típic de la Celia, imitar les persones o coses dient “hola soy X”. Me’n recordo d’un madrileny company de la universitat (a Aachen, s’entén) de la Carla que no ens va caure gaire bé (era bastant xulo, el madrileny tòpic), i la Celia es va posar en plan “Hola soy Oscar, hola mira qué tonto soy!”, movent les mans molt ràpidament com feia ella.
Aix, quins temps… Per cert, em sembla que lo del mundial… pos va a ser que no.
Posts (RSS)