Hola Xavi!! Estic bé 😉
Suposo que tinc sort, perquè generalment per molt que m’emborratxi l’endemà no tinc ressaca. A la meva vida he patit aquest efecte secundari d’una nit etílica dues vegades. La primera va ser a Aachen, després d’una festa hawaiana on em vaig prendre jo soleta una ampolla de Martini amb cocacola (era una festa de les que t’has de portar la beguda, i ho havia mesclat prèviament a casa). La festa va ser un dijous (8 de Juliol de 2004 per ser exactes), i l’endemà vaig haver d’anar a la Philips. Em volia morir del mal de cap. Però vaig aguantar estoicament allà (no com en Christian que no va durar ni una hora :P).
La segona l’estic patint ara mateix. Ahir vaig sopar amb en Xavi, en Duke, en Jordi i un company de departament d’en Duke, el David (que casualment coneix l’Àlex, aachenià que va acabar treballant amb en Salva a DMR, el món és un mocador). Vam anar a un lloc que es diu Porto Plata però tothom coneix com Wilson’s per l’amo. La filosofia del local ja és un clar indicatiu de com acabaria la nit: preu tancat, i barra lliure de menjar, sangria i cervesa. Amb cubata final inclòs.
No faré una crònica de la nit perquè no estic en condicions (a més, de moment no tinc tots els detalls, els vaig recordant a poc a poc :P), però el resum seria: Wilson’s -> Pumuku -> Enfants -> Plataforma. Ja pujaré algunes fotos (encara no les he vist, però vam esgotar la targeta de memòria, o sigui que n’hi deu haver unes quantes), si són Aptas para todos los públicos.
Posts (RSS)