Ja estem aquí, tornem a la rutina del dia a dia… Què difícil és fer-ho després de 4 dies tranquilets a la Costa Brava!!

Les males notícies són que en les pròximes setmanes estaré bastant enfeinadeta. Això no vol dir que vagi de cul (simplement que fa poc no en tenia gens, de feina :P), però tenint en compte que aquest matí tenia gairebé 600 posts pendents a Bloglines, m’estresso només de pensar en com rebaixar aquesta xifra. Espero poder fer una crònica aviat, però de moment només he pujat les fotos perquè en Salva pugui fer el passi a la seva família ;) (tot i que no les he pujat totes). Estan amb el tag Costa Brava (però les dues últimes són de Setmana Santa, que també vam anar a Platja d’Aro).

Les bones notícies, que hem estat en una casa rural fantàstica, que hem disfrutat de molt bon temps (excepte força vent divendres), que hem patit un matí de platja amb unes pijis però el dia en general va ser molt divertit, que ens hem topat amb algú conegut, i que, en definitiva, ens ho hem passat genial.

Per cert, aprofito per inaugurar oficialment un set de flickr que vaig crear precisament a Setmana Santa. Des que en Salva em va regalar el bolso gran pel nostre aniversari, sempre hi duc la càmera (com feia a Aachen, però des que vaig tornar vaig perdre el costum), i últimament m’ha donat per fotografiar coses curioses que em trobo pel carrer. A Clickr hi ha models estranys de cotxe, pintades polítiques curioses, furgonetes autoreferents… I d’aquest cap de setmana han sortit unes quantes fotos divertides: un atac a la vista, cerveses mítiques i diabòliques, expenedors de ciris… Potser el més graciós és el cartell d’un ciber de Calonge, que no és el que sembla.

I ja que estem, també tinc un altre set a flickr, l’Escaparate, un recull de fotografies d’objectes… De moment hi ha un gran buit temporal, perquè abans quan no tenia compte pro aquest tipus de fotos sovint les pujava a Photobucket per no gastar ample de banda, però ja ho aniré solucionant.

En Salva i jo ens anem de cap de setmana (a Catalunya dilluns és festa, i tots dos ens hem demanat vacances demà) a Peratallada, a una casa rural.

Avís a la blogosfera: no publiqueu massa… (llegiu en plan estos no son los androides que buscáis :P)

Per cert, mireu què m’he comprat:

Al final no me les he comprat a l’Òptica Universitària, em vaig cansar d’anar-hi per no trobar-hi res o que m’atenguessin fatal… Dilluns, tornava cap a casa amb ma mare després d’un esgotador dia de compres (em sembla que sóc de les poques dones que odia anar de compres!), quan vam passar per una òptica del barri, hi vaig entrar… i voilà!

Me cansé de Los hombres de Paco (era mucho más divertida la primera etapa cuando lo único parecido a un culebrón era el cuelgue de la niña con Lucas, ahora habrá ganado audiencia pero ha perdido gracia), hace semanas que no los veo. Me cansé de Génesis (mi opinión sobre el primer capítulo, y sobre el segundo), hoy ni siquiera lo he visto. Me estoy cansando de Aquí no hay quien viva, posiblemente mañana no lo vea. Me cansé de Anatomía de Grey (me aburre y encima la protagonista me cae mal), ayer aguanté ración y media (del segundo capítulo vi el principio y el final) pero creo que el martes que viene pasaré (y así puedo ver tranquilamente TeleMonegal con mis padres). Me estoy cansando de Buenafuente, ya no me hace reír como antes y cada vez me da más pereza ponerme a ver los 3 programas semanales seguidos (y sin embargo, no soy capaz de dejar de grabarlos… algún día lo haré).

Y cuando abandono mi programación habitual (o al menos me lo planteo), tengo el eMule echando humo entre House, Expediente X (bueno, en realidad ya tengo toda la 9a temporada, sólo me falta ponerme a verla), Veronica Mars (todavía no he empezado a degustarla) y algún capítulo de Alias…

Y para un programa que me gusta, Polònia, siempre me olvido de verlo… Si están mis padres en casa no hay problema porque a ellos también les gusta y me lo recuerdan, pero si no están (como la semana pasada), imposible. Para más inri normalmente lo repiten los sábados por la mañana, pero la semana pasada no.

Ya no sé si soy teleadicta, sólo serieadicta, o directamente paso de la tele… Pero sí sé que cada vez me da más pereza ponerme delante de la tele a aguantar lo que quiero ver más lo que al programador de turno le sale de los mismísimos (pausas publicitarias interminables, zappings sin venir a cuento, resúmenes absurdos porque sí). Viva la televisión a la carta, donde veo exactamente lo que quiero, cuando quiero, y con las pausas que yo quiero.

Los únicos programas capaces de sentarme delante de la tele a la hora que el programador quiere son CSI (no me interesa lo suficiente como para bajármela, es puntual y las pausas, aunque abundantes, son cortitas), Alias (como ya he dicho alguna vez, de momento Cuatro la trata bien), y los ya mencionados TeleMonegal (crítica de televisión) y Polònia (sátira política).