Arxius de la categoria 'geek'

Puzzle 21.01.06

El puzzle ahir va quedar així. No està malament, no? Bé, he de dir que tan sols té 1000 peces, així que és facilet. Però és dels que m’agraden, pots agafar peça per peça i anar buscant el dibuixet a la caixa, i trobar així on va cadascuna. L’últim puzzle que havia fet (bé, que havia intentat… portava 4 anys sense avançar i vaig decidir desmuntar-lo per començar aquest) era un d’un vaixell en el mar. Com podeu comprendre, el vaixell era fàcil, però el mar era impossible. Havies de provar peça per peça i intentar encaixar-la amb una altra, només per forma, no per dibuix. I si només t’hi posaves d’estiu en estiu o de tant en tant, ja oblidaves quines combinacions havies provat i quines no. Pel que recordo (ja feia temps que no m’hi posava i van ser els meus pares qui el van desfer perquè estava a Cunit i jo necessitava el JigRoll), tenia fets el vaixell, la part de fora i una mica del mar (on hi havia ones, i els patrons eren més o menys reconeixibles, tot i que vaig haver de recòrrer a la tècnica de prova i error moltes vegades).

Fa temps era molt aficionada als puzzles, em vaig comprar el JigRoll per poder-los portar a emmarcar. Abans hi havia una botiga prop de l’Abacus d’Ausiàs March (la botiga estava al carrer del Bruç, però no en recordo el nom :S) que venien puzzles i els emmarcaven. Tenien tot tipus de marcs, i ho feien molt bé, tinc un parell de puzzles a Cunit que m’encanten. Però tot d’una la botiga va desaparèixer, després els meus amics em van regalar el puzzle del vaixell (encara gràcies que no van fer cas al Carlos, que proposava comprar-me’n un de color blau, sense cap dibuix!)… així que ara no sé on duré aquest. Ma mare coneix una botiga pel barri que me l’emmarcaran, però només si jo ja el porto unit. I a la caixa del puzzle hi ha pegament i instruccions per enganxar les peces, però no m’acaba de convèncer (se li ha de posar la pega per sobre les peces… i diu que passat el temps pots desenganxar-les per tornar a muntar el puzzle!). No sé, quan l’acabi hauré de fer una mica de recerca a veure si trobo alguna altra botiga semblant a la del carrer del Bruç.

Ahir certa personeta no va llegir el meu post i em va obligar :P a fer una pausa per fer un Geek Test. I ja que estem, poso el resultat:

My computer geek score is greater than 88% of all people in the world! How do you compare? Click here to find out!

Em sembla que la puntuació no és gaire fiable, ja que només es basa en la quantitat de persones que ho han fet millor o pitjor que jo, així que si d’aquí a unes setmanes torno a fer el test i responc exactament el mateix, puc obtenir una puntuació diferent, però bé, és bastant indicatiu…

Pi

Siempre he sentido fascinación por Pi. Bueno, por Pi y por cualquier otro número irracional que tenga especial significado en las matemáticas… Ya hace bastante tiempo que por mi escritorio habita un PDF bastante curioso (bueno, esto no es nada extraño, mi escritorio suele estar bastante concurrido, es como el cajón de sastre de mi ordenador) que algún día se convertirá en póster. Lo he subido a iespana, por si alguien lo quiere ver.

[Pi.pdf]

Incluso me compré una camiseta llena de dígitos de Pi! A lo que no llego es a memorizarlos (mi límite es 3.1415926, muy poquito), pero sé que hay gente que sí. Hace unos meses Salva y yo vimos Pi (la película), a mí me pareció demasiado rara…

A qué viene esto? Pues que estaba viendo Alias (no la sigo habitualmente, pero qué otra cosa puedes ver mientras cenas un sábado por la noche?) y en el capítulo de hoy, un traficante de armas detenido por la CIA accede a colaborar y guiar a Sydney hasta su almacén de armas. Una vez allí, hay un panel donde hay que introducir un código… Y cuál es el código?

Pi hasta 6 dígitos

Me ha caído bien el traficante… hasta que se ha descubierto que es un código trampa, que abre la puerta pero un minuto después bloquea la estancia y se empieza a llenar de gasolina para luego quemarlo todo.

Avui ha estat un dia bastant bo, malgrat la tornada a la feina (i la perspectiva d’una setmana completa). La Mada m’ha tornat a deixar tranquila (bé, el descans de bon matí l’he hagut de fer, també he aguantat un interrogatori sobre on anava a dinar, per on vivia – por em fa trobar-me-la pel barri, però en general he estat a la meva), i he descobert una gran compatibilitat amb la resta de companys: miren blogs!! Jeje!

A veure, ja havia comentat que en el meu equip som 3: el Jefe, la Mada i jo. Però el Jefe, a part de ser el cap del equip de proves de sistema (nosaltres), també ho és d’un altre equip, els membres del qual són ell i un altre noi… li direm Txe. Així que al cap i a la fi som els 4 com del mateix equip (a més, seiem en forma de quadrat: jo al costat del Jefe, en Txe davant meu i la Mada davant del Jefe). El dia que vaig parlar de l’equip no vaig comentar res del Txe perquè estava de vacances, no el vaig conèixer fins la setmana passada (i jo estava a cavall entre els dos equips).

Bé doncs, per començar, en Txe i el Jefe em cauen molt bé, són molt divertits i sempre estan de conya. A més, el fet de no tenir feina s’ho prenen com jo: vale, és avorrit, però sempre ens quedarà Internet. En canvi la Mada es passa el dia asseguda amb els braços encreuats, mirant al sostre, preguntant què fem els altres, rebufant, i rient de manera escandalosa sense cap raó aparent (jo crec que ho fa per cridar l’atenció, té problemes seriosos aquesta dona).

Avui la cosa ha començat per l’Optimus Keyboard. Feia temps n’havien parlat a Microsiervos, i ahir en Wicho deia que sembla que estarà disponible a partir de Febrer. Ja havia comentat en la primera entrada sobre el meu equip que el Jefe coneix totes les combinacions de teclat per fer servir el ratolí el mínim possible, una cosa que m’encanta. Doncs en Txe també sap d’aquesta habilitat, i li ha parlat d’aquest teclat, l’avantatge del qual és que el que mostren les tecles canvia segons l’aplicació, mostrant en tot moment la funció real de la tecla. Jo m’he afegit a la conversa, i al Jefe li ha agradat… però clar, això és per qui no se sap les tecles!! Li he preguntat al Txe d’on havia tret la informació (pensava “com llegeixi Microsiervos…”) i m’ha dit que de Curioso pero Inútil, un blog que si bé no llegeixo amb assiduïtat, tenen posts bastant interessants. Ja els he afegit al meu Bloglines. Jo li he parlat de Microsiervos, li he dit que també parlaven de coses geeks… “Guic? Què és això?” Li he explicat que geek era el que èrem nosaltres, frikis però de coses tecnològiques (per resumir una mica :P). Han flipat una mica amb el vocabulari, però els hi ha fet gràcia.

Després, llegint tots els posts de Microsiervos que tenia pendents (avui en general tenia molts posts de molts blogs pendents, ja que ahir no vaig tenir temps de llegir gairebé res) he arribat al del Monopoly, boníssima la llista de normes alternatives! És increïble com la gent inventa regles que després semblen de tota la vida, jo sempre havia jugat com m’havien explicat i quan em van comprar el joc i vaig llegir-me les normes de veritat (sí, sóc de les que llegeixen els manuals :P) vaig flipar una mica. També ho hem estat comentant, el Monopoly és un d’aquests jocs que quan jugues amb gent amb qui no hi acostumes a jugar, has d’establir les regles abans de començar. El que em fa gràcia és que la norma del Parking Gratuito (els impostos i multes es paguen al centre del taulell, i qui cau al Parking Gratuito s’ho queda tot) és universal! Tothom que conec l’aplica, però a les normes del joc no hi diu res d’això (el Parking Gratuito és una casella neutra, no hi guanyes ni hi perds res quan hi caus, i les multes i impostos van a la banca directament). Avui ho he tornat a comprovar amb el Jefe i en Txe (que encara no se’n sap avenir que aquesta no sigui una norma real, jaja). Si hi ha algú que no feia servir aquesta norma, que m’ho digui! Serà tota una rara avis!

Després m’he instal·lat el Firefox, i he redescobert el que és Navegar, amb majúscules. Oh, què bé, què ràpid, què còmode!! És increïble que en el nou PC, amb els seus 128MB de memòria, vagi prou bé (home, no va sobradet però tira, i va molt més ràpid que l’IE). En canvi el que tenia abans (també amb 128MB) no hi havia manera, vaig haver d’acostumar-me a fer servir l’IE. Oh, com trobava a faltar el Ctrl+click! És curiós, fa 2 anys que faig servir aquest navegador i cada dia m’agrada més i em sorprenen més les seves capacitats. I ara m’he posat nostàlgica, perquè fa temps que no visito els meus companys de la Comunidad Siemens, que em van animar a fer-lo servir. Tot va començar amb una enquesta sobre navegadors. Jo vaig comentar que feia servir IE per deixadesa però que provaria el Firebird (quin nom… crec que és millor el d’ara… o serà que hi estic acostumada?), i només una setmana després ja estava explicant coses positives! Aix, quins records…

I una última cosa que també m’ha fet una mica feliç, i és l’última que explico però la primera que ha passat, de bon matí. Avui era l’aniversari d’un amic meu, el Duke. El considero el meu millor amic, em va animar en alguns mals moments (fins i tot quan es posava a cantar-me cançons pel messenger, era el meu triunfito-messenger) i vam compartir moltes confidències durant la carrera. Últimament estàvem (i estem) bastant distanciats, el fet de no veure’ns cada dia, que tots dos tinguem parella (ell va començar a sortir amb la nòvia just un mes després que jo amb en Salva, i fins i tot en la distància, via mail en plan xat, parlàvem dels nostres sentiments cap a l’altra persona i de la típica pregunta “sentirà el mateix que jo?”) fa que la relació no sigui igual. A més, fa temps que no ens veiem, a finals de l’any passat va haver-hi un intent de quedar per sortir amb la colla però no va prosperar… Em sap greu de vegades quan em truca per quedar aquesta tarda o aquesta nit i jo ja he quedat amb en Salva, i tampoc és que pugui veure’l cada dia com per plantar-lo, però em sento fatal. I per això avui no m’he atrevit a trucar-lo, però aquest matí li he enviat un SMS felicitant-lo. Un minut després m’ha trucat ell, donant-me les gràcies pel SMS i per recordar-me del seu cumple, dient-me que a veure si quedàvem que tenia ganes de veure’m (com sempre, els Pochamen: el Duke, el Prati, el Jordi i jo), encara que no fos per anar de festa, per prendre alguna cosa alguna tarda. A veure si ho fem, en tinc ganes.

Bé, ja veieu que estic animada… Esperem que demà la cosa continuï així!

Avui per fi he fet unes fotos als regals de Nadal. Per començar, el pack complet (també hi he posat el meu autoregal :P):

Set de regals

M’encanta la samarreta There’s no place like 127.0.0.1, no me la posaré gaire pel carrer perquè és d’home (i em va enorme!) però sí per dormir a l’estiu (i així faig honor al lema de la samarreta!). De totes maneres, la de dona no mola, trobo que hi sobra el dibuixet de les sabates…

El got geek és fantàstic, a més sembla negre però a la que li dóna una mica la llum ja es veu que és mig transparent i blau. A més, és enooorme!! Com diuen alguns, mola todo! De moment no l’he estrenat en la seva funció bàsica (que és beure), però queda tan maco al meu escriptori…

Got Geek

Però el que més m’agrada és la grapadora Swingline. A part del detall friki (la descripció de ThinkGeek és boníssima, sobretot el final, on diu que els Informes TPS no estan inclosos), és molt maca i sembla robusta (almenys pesa un ou!).

Milton's Stapler Grapadora Swingline

Això sí que mola todo! També està sense estrenar (excepte un episodi de pànic quan vaig provar si les grapes que tenia per casa hi anaven bé, se’m van quedar 3 grapes enganxades i vaig trigar una bona estona en treure-les), i és que de moment no he d’entregar cap informe TPS :P

Actualització 31.12: me n’oblidava!! Aquest dimecres en Salva es va posar la corbata, i a la feina es van adonar que eren uns i zeros!! No van veure què significava (l’ASCII no és un llenguatge habitual :P), però com a mínim van veure això, i els hi va fer gràcia quan en Salva els ho va explicar. Estic segura que a la antiga feina no se n’haguessin adonat… Senyal que va fer bé en canviar (encara que no tot sigui perfecte).

[mode_friki]
Per cert, ahir vaig tenir un miniefecte Microsiervos degut a que em citaven al post de la innocentada. L’allau de visites (216 segons Webstats4U) va fer que la meva pobre xifra diaria de visitants (uns 4 o 5 :P) semblés encara més minsa del que en realitat és. Aquest migdia he fet una captura del gràfic. També m’ha donat per mirar el Top1000… i he pujat al puesto 56!! Jeje, què curiós…
[/mode_friki]

A partir de ahora paso de leer Microsiervos. Esto ya es el colmo. Primero los comentarios, después los feeds ligeros… Qué será lo próximo? Publicidad a saco? Utilizar Comic Sans a diestro y siniestro? Si ya lo han hecho!! XDD

Lo primero que pensé esta mañana al entrar y ver esos maravillosos anuncios de iconos animados fue: “Diox, han hackeado Microsiervos!!”. Pero fue leer el entonces último post publicado para caer en la cuenta del día que es y sus consecuencias. Qué horrible queda todo con Comic Sans, por cierto!

Chicos, os habéis pasado un pelín no? Porque que Wicho defienda el Diseño Inteligente y abandone su habitual escepticismo no hay quien se lo crea; y que Alvy dé credibilidad a las conspiranoias sobre la falsa llegada del hombre a la luna, menos… Me hubiese gustado algo más sutil, como por ejemplo dejarlo en Comic Sans y feeds ligeros. Que por cierto, por lo que he buceado un poco en la web hay gente que se lo ha creído! Bueno, ahora que lo veo, es que realmente han cambiado los feeds, qué currada para una simple broma!!

Actualizado: es increíble la indignación que hay en la blogosfera por esta supuesta decisión de acortar los feeds, mucha gente todavía sigue creyendo que va en serio (basta darse una vuelta por los trackbacks de la anotación)!! Supongo que es porque hace poco que realmente cerraron los comentarios, pero vamos… es que el argumento 4 es hilarante de lo incoherente que es!!

Y lo mejor: el icono promoviendo el uso de Internet Exploter y el del búho muerto son impagables ;)
Difunde Internet Explorer Ex-Add Free Blog

Otra broma que también me ha impactado en un primer momento ha sido la de Morri. Por un segundo me he estremecido de miedo! Hasta que he vuelto a caer en la fecha.

También me he reído un rato con el manual de G0RK4M para gastar una buena broma: Howto: Gastar una buena inocentada. Por qué somos tan malos?

Actualización 29.12: han publicado el Making of con la lista de todas las bromas gastadas ayer. Se me escapó lo del FAQ (no es una página que lea a menudo), pero capté lo más sutil: Mirror, Mirror como introducción al mundo al revés y la referencia a los inocentes. No lo puse anoche en el post, pero Salva es testigo: se lo comenté en un mail.

En Salva i jo estem fets l’un per l’altre. Això ja ho sabia feia temps, però aquest Nadal ha quedat completament confirmat. Som un parell de geeks!

Però comencem pel principi, per totes les coses que he anat callant durant l’últim mes i que ja tenia ganes d’explicar.

Coneixeu ThinkGeek? És una botiga on venen coses com sables làser, làmpares de lava per USB, anells obridors d’ampolles i samarretes amb missatges geeks com la mítica Binary People.

Llegeix la resta del post »

Santa Claus

– Qué te ha regalado tu novio?
– Una grapadora, un vaso y una camiseta.

– Qué te ha regalado tu novia?
– Una camisa y una corbata.

Si escuchárais estas conversaciones, qué os sugerirían? Qué pareja tan aburrida no? Pues nada más lejos de la realidad, si el novio es Salva y la novia soy yo.

Mañana, la explicación completa ;)

Aquest matí he descobert un calendari molt friki: un dodecaedre!!

El generador permet escollir dues formes: dodecaedre regular i dodecaedre ròmbic. Hi ha un munt d’idiomes (fins i tot el català! I a simple vista sembla que està ben traduït, clar que tampoc hi ha gaire cosa per traduir :P), i també es pot triar el dia en què comença la setmana (diumenge o dilluns).

Jo ja tinc el meu calendari per l’any que ve. I tu?

Calendari 2006 (1) Calendari 2006 (2) Calendari 2006 (3)

Aquest està en castellà perquè no ha estat fins després d’imprimir-lo que he vist que també estava disponible en català, però ja en faré més, jaja! L’he fet amb un A4 normal i ha quedat prou bé, així que no em mataré a buscar paper més gruixut.

M’agradaria poder modificar-lo per posar-hi els festius en vermell, però de moment no sé com fer-ho (el fitxer *.ps me’l reconeix l’Adobe Distiller, però l’únic que puc fer amb ell, almenys aparentment, és crear un *.pdf), ja investigaré (encara que donat el cas, també hauria d’investigar quan són aquests festius, jeje).

(via No puedo creer que lo hayan inventado, blog bastant divertit que també he descobert avui)

iBook

El iBook del niño se hizo esperar, pero finalmente llegó. Los padres del niño se fueron de viaje el miércoles, que era justo cuando parecía que iba a llegar, así que como no iba a haber nadie en su casa, llamó para cambiar la dirección de entrega… a mi casa. Después de pasarme el jueves y el viernes sin salir de casa, el viernes a las 17:20h (justo al límite del horario que le habían asegurado los transportistas: 17:30h), llamaron a mi puerta!! Su hermano también está contento con su nuevo iPod (el comprar Mac + iPod juntos había un descuento de 150€).

Así que este fin de semana lo hemos dedicado casi completamente a hacer el friki con el portátil. El diseño es precioso, y tiene un montón de pequeños detalles que molan mucho! Por ejemplo, el detalle de la manzanita de la tapa que se enciende (la foto del post es de la tapa con la habitación a oscuras) o la lucecita intermitente que indica que el portátil está en reposo. Y en cuanto al sistema operativo en sí (Tiger), también tiene chorraditas: el efecto que hace cuando minimizas las ventanas, el Dashboard, el Exposé, el Safari (que mejoró bastante ayer cuando el niño descubrió que también tiene navegación por pestañas :P)… Ap! Lo mejor, el salvapantallas. Hay uno que te presenta los feeds RSS!! Por defecto era un feed de Apple, pero yo se lo cambié… a Microsiervos! Es buenísimo, va presentando las primeras líneas de cada post, y si quieres leerlo completo basta con pulsar una letra. Un montón de pijaditas que molan… y las que nos quedan por descubrir!!

Lo que sí que descubrimos es que no podíamos seguir hablando con el Google Talk… Pero sí mediante Skype!! Convencí al niño para probarlo (él no quería porque decía que llevaba spyware, pero no)… y muy a mi pesar he de decir que deja a Google Talk bastante mal :(. Para empezar, hay versión para Mac y para Win (obvio decir que la de Mac es más bonita, jaja). Para seguir, la interfaz está mucho más conseguida (se nota que no está en beta), tiene emoticonos (atención: en la versión de Mac son estáticos, mientras que en la de Win se ven animados!!). Pero la gran mejora respecto a Google Talk es que puedes enviar archivos y almacenar el historial de chat.

Bueno, parece que haya hecho ahora el descubrimiento del siglo con Skype, que lleva bastante tiempo en funcionamiento. No es eso: simplemente hace bien poco que descubrí que mi portátil llevaba micrófono, así que no me había preocupado por probarlo. Me da mucha pena, porque siempre digo que todo lo que lleve la marca Google (ergo beta :P) me da buen rollito, pero Google Talk no aporta nada nuevo y es bastante simplón. Creo que últimamente se están pasando lanzando servicios nuevos, hace unos días leí en Microsiervos sobre el lanzamiento (en beta, claro) de Google Reader, un lector de feeds. Yo no utilizo lector de feeds (me gusta el encanto de ver el post en la manera original en la que el autor lo escribió, con su plantilla, etc., y además, aunque leo bastantes blogs no llego al nivel de algunos, con 700!!), pero leyendo los comentarios del post la gente tiene una opinión bastante negativa de él.

Aix, quién tuviera dinero para comprarse un iMac… (sigue soñando)

Ahir celebràvem el sant de l’avi del nen, i vam anar al mateix restaurant que pel seu sant. Després, el nen i jo vam anar a casa seva a veure una peli (no feien res interessant al cinema, bé, han estrenat Torrente 3 però hi anirem aquest cap de setmana amb més gent). Vam escollir-ne una molt actual, Atrapado en el Tiempo. Ja l’havíem vist, però és una pel·lícula geek en tota regla, així que mereixia un revisionat. Per acompanyar, vam preparar unes crispetes. Però no les vam fer normals, sinò a la Víctor. I qui és en Víctor? El meu cosí d’onze anys.

Quan vam anar al poble, un dels dies el nen volia veure una peli, i com que jo em vaig endur el portàtil i la meva col·lecció de DVDs, vam posar Shrek 2 (no la vam acabar de veure, aquest nen no para quiet :S). En Víctor va voler fer crispetes, i va dir que hi posaria… sal i sucre!! Ma germana i jo li dèiem que no podia ser, però ell deia que ho feia sempre i estaven bones. Nosaltres no ens ho crèiem gaire, però com ell sempre fa el que vol (seria un bon client per a la Supernanny), no ens hi vam discutir. Doncs estan bones!! Així que vam instaurar l’empresa “Víctor y Pimas: palomiteros desde 2005″. Serà un bitxo maleducat, però quan vol és moníssim!!

Total, que ahir vam provar l’invent. El problema és que no ho vam fer amb crispetes normals (grans de blat de moro), sinò les típiques de microones, que ja porten sal. Així que només hi vam tirar sucre, però el gust era diferent… De totes maneres, estava bo. Quan parli amb el meu cosí li ho comentaré!

Ap! El nen està nerviosíssim perquè aquesta setmana li arriba el seu ibook!! (No li digueu, però jo també una mica, jeje!) Suposo que serà avui o demà, així que posarà el mode friki ON i no em farà ni cas :P. Esperem que pugui configurar l’iChat per poder continuar parlant pel Google Talk, perquè si no… que el torni a Apple!!