Fa uns dies explicava molt il·lusionada que el dimecres que ve havia d’anar de públic a Buenafuente. Ara estic amb un estat d’ànim totalment diferent, que varia entre la frustració, la indignació, la impotència, la ràbia i la decepció.

M’acaben de trucar d’El Terrat. La noia m’ha dit que, en introduir les nostres dades a l’ordinador per fer les acreditacions, ha vist que la majoria del grup ja hi haviem anat al Gener. I que degut a la llista d’espera que tenen (5.000 persones!!), han adoptat la política de no permetre repetir, perquè segons ells, seria un greuge per la gent que de moment no hi ha pogut anar que jo hi anés dues vegades. I no és un greuge per mi que m’hagi deixat diners trucant al 902 (perquè hi he trucat més d’un cop, i hi hagués continuat trucant si no fos perquè el Buenafuente va dir que tenien la llista d’espera tancada), i que una persona que hi ha trucat després que jo passi per davant meu? És com si jo compro una entrada de cine per veure una pel·lícula que ja he vist, però com que hi ha molta cua, la gent que encara no l’ha vist passa per davant. Vale que en aquest cas no he comprat cap entrada, que anar al programa és gratis (bé, el maleït 902), però la pel·lícula tampoc no és cada dia la mateixa. I em sento estafada igual, perquè estic cansada de llegir al fòrum d’El Terrat a gent que repeteix. Així li he dit a la noia, i m’ha dit que això no pot ser perquè el programa informàtic els hi diu quan una persona ja hi ha anat. Doncs pensaré que hi ha gent amb enxufe.

M’ha fet molta ràbia perquè jo ja m’havia fet il·lusions, perquè havia il·lusionat als meus amics (fins i tot el nen m’havia dit que, si la feina no li ho impedia, vindria!!), perquè, tot i que la primera vegada m’ho vaig passar molt bé, els programes d’El Terrat milloren moltíssim amb el temps, i ara, després de 5 mesos i amb l’èxit que ha tingut, sé que m’ho passaria molt millor.

Li he preguntat si em podia ficar en algun tipus de llista d’espera per quan s’acabés la llei aquesta de no repetir, perquè suposo que si el telèfon no està operatiu (és a dir, la llista d’espera no augmenta) i continuen fent el programa, arribarà un dia en què necessitin més gent!! Però em sembla que, si arriba el cas, em tocarà tornar a pagar el 902. Per treure-se’m de sobre, suposo, m’ha dit que si volia, m’apuntava a la llista d’un nou programa que preparen per TV3. Jo li he dit que sí, clar, i m’ha dit que la setmana que ve em trucaran. D’aquest programa ja en parlaven a l’últim missatge d’El Clan, i jo ja hi pensava trucar, però encara no havien publicat el telèfon… Això que m’estalvio. Pel que m’ha dit, és un programa de monòlegs i sketxos, i per la informació de la web, sembla que no serà en directe.

Ara ja ho sé: si em truquen d’algun programa per anar-hi de públic, preguntaré si es pot repetir abans de fer-me il·lusions.

A tot això, el nen ahir va treballar fins tard, i avui l’han fet sortir d’un curs de formació (un curs de l’empresa, que han de fer obligatòriament) per anar a l’oficina, i déu sap els marrons que s’hi haura trobat.

Resumint, que estic d’una mala llet que no m’aguanto. Tot això passava mentre jo pujava les fotos de la nostra tornada a Aachen a flickr. Aquí les teniu (acabo d’esgotar el màxim de 3 sets a flickr… serà hora de pensar en fer un upgrade?)

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Divendres vaig llegir al 20minutos una carta (la meva secció preferida dels diaris són les Cartes al Director) d’un Teleco, que mostrava la seva opinió sobre el món de la consultoria, en referència a un article sobre el mateix tema publicat el 31 de Maig. Jo, ni curta ni peretzosa, vaig anar a la versió digital del diari a llegir l’article. D’entrada, el títol (Un trabajo enriquecedor) ja sobta bastant, però en general l’article és bastant optimista per la realitat que representa treballar en una consultoria. No cal dir, suposo, que estic totalment d’acord amb el noi que va escriure la carta (i el tema em toca bastant de prop :S).

Llegir la versió digital del diari té l’avantatge de poder llegir comentaris dels lectors sobre un article determinat. Jo no me’n vaig poder estar i vaig deixar-ne un. Però el més interessant va ser que un dels comentaris anava signat per un tal Consultor Anónimo, que casualment té un blog. En ell, l’autor (que em dóna la impressió de que porta uns anys en aquest món, per tant no està al nivell més baix, però diria que tampoc és un jefazo) mostra la seva relació d’amor/odi amb la seva feina. Vaig estar part de la matinada llegint-lo, cronològicament, i ahir el vaig acabar. M’ha agradat, encara que de vegades l’autor és una mica egocèntric. Particularment em va semblar bastant ben explicat el post La cultura de echar horas. Una perla:

Los compañeros son otro factor. Entre risas a veces, pero ahí está el típico comentario de “a ése se le cae el lápiz a las 19’00h” si alguien tiene por costumbre irse a su hora. Lo cual convierte la tarea de irse a casa en una especie de juego de “a ver quién cede antes”. Porque el primero que se vaya, aunque sea dos horas más tarde de lo que debía, será considerado como “el que primero se va”.

Llegeix la resta del post »