Ahir vaig anar a sopar a casa d’en Xevi, un amic del nen, a Mataró. Va estar molt bé, vam ser poquets: els amics de sempre (en Xevi, en Dani, en Christian i el nen), les amigues d’ells de l’institut (Patty i Eli), i les “nòvies aachenianes” 😛 (la Carla i jo).

A veure, que m’explico. Jo vaig arribar a Aachen l’any passat a finals de Febrer. Poc abans havia conegut al Christian i a la Carla (bé, i al Miguel Ángel, jeje), perquè ells també havien d’anar a Aachen, en Christian per fer el projecte a la Philips (com jo), i la Carla, per fer-lo a la universitat. Tots dos tenien parella… cadascú la seva! El meu primer dia a Aachen, en Christian (que havia arribat 10 dies abans) em va presentar un amic seu de la infància, amb qui havien coincidit en tot: guarderia, escola-institut, carrera (i universitat)… i projecte a Aachen!! Aquest amic portava ja 6 mesos allà, però havia de quedar-se 2 mesos més… De fet això ja ho havia explicat en el diari aachenià (a veure si actualitzo :P). Un mes més tard ell i jo començàvem a sortir junts :D, just el mateix dia que en Christian i la Carla tallaven amb les seves respectives parelles (sense tenir res a veure en cap cas amb terceres persones!). Ells van trigar una mica més en decidir-se: ara fa tot just un any… Clar que també van tenir més temps per disfrutar junts (el nen i jo, només un mes), perquè en Christian va tornar a Barcelona a finals d’Agost. Però bé, ells han estat més temps separats (amb visites ràpides, clar, però no és el mateix). Ella es va haver de quedar més temps, al Setembre tot just començava el projecte (fins aleshores havia estat fent assignatures), i ara fa una setmana que ha tornat definitivament.

Doncs això, que fa gràcia que èrem 4 aachenians, 5 Telecos (en Dani també és Teleco, fa un any estava fent el projecte a Nàpols… la setmana que ve farà un any que el nen i jo l’anàvem a visitar, jo des d’Aachen i ell des de Barcelona :D), 6 Erasmus (en Xevi, advocat, també va estar d’Erasmus a Leuven), uns ex (l’Eli i en Dani van sortir durant molt de temps), i ja en plan de conya, 2 parelles heteros, una de lesbianes (l’Eli i la Patty sempre fan broma amb això) i una de gais (és el que els hi queda, a en Dani i en Xevi, ser parella :P).

Vam sopar pa amb tomàquet, embotits i truita de patates. Per beure hi havia de tot: Lambrusco, cava, cervesa, Ballantines… El que van oblidar va ser la coca. El Ballantines que no falti (segons el Xevi, perquè a mi no m’agrada el whisky), però per la coca es van quedar sense pressupost. Igualment ens ho vam passar molt bé, vam riure molt, i tot i que es van explicar moltes anècdotes dels nens (que l’Eli i la Patty potser coneixien, però la Carla i jo no), també vam riure amb elles.

Després del sopar, el nen em va portar a casa… Jo no tinc ganes de sortir, i menys amb la calor que fa i les aglomeracions que hi hauria per Sant Joan, i si bé m’ho estava passant molt bé, i m’hagués vingut de gust anar a prendre algo, no volia partir-li la festa al nen. Preferia marxar aleshores, i així ell es despreocupava i podia beure, etc.

A veure si avui podem quedar per veure els dos capítols de Joey que ens falten per acabar la primera temporada! I una peli que tinc ganes de veure: Trabajo Basura (en anglès Office Space). La vaig descobrir en una de les meves expedicions bloggerils (quan em poso a navegar de blog en blog, no paro!), però no recordo a quin blog en parlaven, i la vaig posar a baixar a l’eMule. Em va fer gràcia l’argument (un tio que té una merda de feina i es proposa fer-ho tot malament perquè l’acomiadin), i vaig descobrir que hi sortia la Jeniffer Aniston (Rachel a Friends).

Per cert, que ara que estic veient la desena temporada de Friends en castellà, em sona molt més estrany que en anglès. A part de que m’he acostumat a les veus angleses, i ara les espanyoles em sonen rares (la de la Rachel és insoportable!!), hi ha coses que traduïdes no tenen tanta gràcia. El que més ràbia em va fer, però, és la mutilació que li van fer a la primera part de “The One in Barbados”. Es van saltar un munt d’escenes!! Imagino que va ser perquè era molt llarg i no encaixava en la mitja horeta de Canal +, però van tallar escenes molt bones! I en el capítol on Joey va de convidat al concurs Pyramid, quan està en la final amb l’altre home, una de les categories, que en l’original era Spanish words, ho han adaptat a paraules franceses (això s’entén, no quedaria gaire clar que en Joey digués “No conozco palabras españolas” :P). Res, que recomano buscar els capítols a l’eMule!!

Pensant en això, ahir li vaig comentar al nen mentre em portava cap a casa, que trobo a faltar anar a veure pel·lícules en versió original. Trobo que la meva actitud amb el cinema ha canviat: abans anava a veure pelis, i com més disfruto amb una peli és en VO; ara vaig al cine a passar l’estona. No vol dir que ho passi malament, o que no m’agradin les pelis que anem a veure (bé, algunes no m’agraden, jeje), però és diferent. Abans també hi anava sola, ara normalment vaig amb ell, i hi ha tot el ritual de les crispetes, que abans no feia. Ja dic, m’ho passo bé, però la raó no és la pel·lícula, és passar una estona amb ell. El problema és que al nen no li agraden les pelis en VO. És una cosa que jo no acabo d’entendre, perquè ell sap anglès i a Aachen es va passar 8 mesos veient pelis en anglès, amb o sense subtítols (ell diu que aleshores no tenia alternativa, però que se sent incòmode llegint subtítols, es perd l’acció). De fet aquest tema va originar la nostra única discussió en l’any i pico que portem junts :D. No sé, a veure si el puc arrossegar cap a l’Icaria algun dia!

Parece que la cosa va de canciones de los Beatles!! De hecho, Imagine no es de ellos, la compuso John Lennon cuando ya se habían separado. Y es otra de mis canciones favoritas (en el you may say I’m a dreamer se me ponen los pelos de punta!). Pero hoy tampoco voy a hablar de música. Es que hace una semana más o menos, envié un mail a mis amigos sobre la situación laboral del niño, con el leitmotiv “imagina que”, y me gustó, así que ahora que ya ha acabado todo (de momento), lo voy a copiar aquí (añadiendo el desenlace).

Imagina que trabajas de consultor (mal empezamos…)

Imagina que tienes que entregar un programa (basado en una arquitectura que no acaba de funcionar) dentro de un mes, y que llevas 3 semanas sin avanzar en ello porque tienes que ayudar a tus compañeros en otra tarea que a ti (en principio, como todo en el mundo de la consultoría) no te atañe.

Imagina que un miércoles quedas con tu novia a las 20h (una hora más tarde de la finalización de tu horario laboral teórico) para tomar algo, y que te miran raro por ser el primero en marcharse.

Imagina que el jueves, los compañeros ven que no llegan a la fecha de entrega (el lunes tiene que empezar a testearse) y te enmarronan del todo. Imagina que no tienes ni idea de asp.net y te ponen a programar en este lenguaje. Imagina que os quedáis todos hasta tarde… muy tarde, y que llegas a casa después de las 5 de la mañana. Imagina que duermes escasamente 4 horas y el viernes llegas a la oficina a las 10, preparado para otra sesión maratoniana. Imagina que tus compañeros acaban lo suyo (ja!), pero tú todavía no, así que a parte de irte a casa a las 6 de la mañana, te tocará trabajar todo el fin de semana.

Imagina que el sábado vas a trabajar y, a parte de tener que enfrentarte con un código caótico, nada funciona. Imagina que, para poder ver algo a tu novia, quedas con ella para cenar cerca de la oficina. Imagina que, en contra de lo que pensaba tu novia, después de cenar rápido vuelves a la oficina, donde estás tú solo y sin aire acondicionado (hay que ahorrar). Imagina que llamas a tu jefe (que está tranquilamente en su casa) y te dice que lo que queda es muy fácil… por suerte también te dice “Pero qué haces ahí a estas horas? Vete a casa, anda”, así que te vas a casa a las 0:30h.

Imagina que el domingo, más de lo mismo. Imagina que después de 4 días peleándote con el asp.net y la madre que lo parió, te das cuenta de que tus compañeros no habían hecho su parte del todo bien, y eso hacía q el programa petara (y ellos, en su casa :@). Imagina que vuelves a cenar con tu novia, para después volver al trabajo, donde te queda ya poco por hacer (lo cual quiere decir que hasta las 2 o las 3 no sales de allí).

Imagina que el lunes tienes un curso de formación (promovido por la empresa, es decir, no te estás escaqueando del trabajo, digamos que es obligatorio hacer esos cursos) que acaba a las 18h, pero tienes previsto ir a la oficina después del curso (aunque realmente no tendrías por qué), pues solo faltaba que te echen la culpa de que el programa no funcione (cuando te has pasado todo el fin de semana intentando apañar las chapuzas que han echo ellos) y tu no estés para defenderte y cantarles las 40. Imagina que no tienes tiempo ni de acabar el curso porque en medio del mismo te llama tu jefe y te hace salir del curso para ir a la oficina, menudo follón!! Imagina que ese curso se hace normalmente en Madrid, y únicamente una o dos veces al año en Barcelona, y que es necesario hacerlo para ir ascendiendo en la empresa.

Imagina que lunes, martes, miércoles, jueves y viernes trabajas de 9 de la mañana a 5 de la mañana, muchas veces sin ni siquiera bajar a comer o cenar, otras veces comiendo un bocadillo, para ir más rápido.

Imagina que el sábado también tienes que ir a trabajar (y ya van dos!), aunque esta vez, al menos, no vas tú solo, sino todo el equipo. Imagina que estáis allí como si fuera una jornada laboral normal, es decir, hasta las 6 de la mañana del domingo. Imagina que el domingo el jefe decide que los demás no vayáis a trabajar, él sí que irá a acabar de repasarlo todo, pero si se encuentra con algún problema os llamará para que vayáis. Imagina que (por fin!) quedas con tu novia para ir al cine, pero te pasas toda la tarde preocupado por si te llama, teniendo sustos de muerte cuando te parece que el móvil te vibra en el pantalón.

Imagina que la pesadilla al fin se acaba, porque el lunes es la fecha de entrega definitiva. Ahora queda tu marrón, pero eso… eso es otra historia.

El resultado han sido 10 días trabajando 20 horas diarias… Incluyendo un fin de semana inexistente y otro extremadamente corto (el domingo durmió hasta las 4 de la tarde, y luego me decía: pero mañana ya he de ir a trabajar?!?!).

Eso sí, el domigo por la tarde estuvo muy bien. Fuimos a ver Batman Begins a La Maquinista (para estar ya en Barcelona por si el jefe le llamaba, jeje), la peli está bastante bien, al principio un poco aburrida, pero en general bastante bien, llena de guiños al personaje original.
Lo que me gustó: el personaje de Morgan Freeman y todos sus diálogos en la película, en realidad es como si el personaje de Alfred de todas las películas (el mayordomo que sabe la identidad de Batman y le ayuda) se haya dividido entre el Alfred de esta película (Michael Caine) y Fox (Freeman); el origen de la batcueva en particular, y de muchos de los elementos típicos de Batman (batmovil, el uniforme, la capa…) en general, así como el “por qué un murciélago?”; el giro del personaje de Liam Neeson (Ducard? Tendréis que ver la peli :P).
Lo que no me gustó: el batmovil en sí, es bastante feúcho; el trozo del principio se hace un poco pesado, hasta que vuelve a Gotham para convertirse en un símbolo; Christian Bale como Batman no me gusta (aquí influye también el doblaje, no sé si en la versión original será así, pero cuando va de Batman pone una voz muy postiza), aunque como Bruce Wayne está muy bien; la escena final con Rachel (Katie Holmes) sobra; las peleas están filmadas desde tan cerca que no se aprecia nada, sólo ves cosas moviéndose y no tiene ninguna gracia.

Esta noche es la revetlla de Sant Joan. Hace un año, los aachenianos fuimos a Bonn… a un concierto de Bryan Adams! Me lo pasé muy bien, no soy una gran fan de él pero me gustan algunas canciones suyas, y fuimos casi todos, el recinto era pequeñito y estuvimos muy cerca del escenario, además aunque toda la semana había hecho frío y llovido bastante (incluso el mismo día, hicimos transbordo de tren en Köln y llovía a cántaros!), cuando llegamos a Bonn hacía sol y (más o menos) calor.

Yo soy bastante rarita en esto de las fiestas, no me gusta salir en Noche Vieja (lo hice un año, y me lo pasé bien, pero no mejor que cualquier otra noche, y además pagando precios exagerados!) ni en Sant Joan (en este caso es que además odio los petardos, pero ya los llevo aguantando todo el mes, que siempre hay niños tirando petardos en el descampado de delante de mi casa :S), pero hoy supongo que iré a cenar a casa de uno de los amigos del niño (ves? eso sí me gusta, cenar en casa, con unos amigos… qué ganas de tener casa propia!).

Por cierto, ayer yo tenía que estar como público en directo en Buenafuente, snif snif… Vi el principio del programa, pero me dio una rabia!!

Yesterday és una de les meves cançons favorites… Normalment les cançons lentes no m’agraden, prefereixo les animades, així que per a que una cançó lenta figuri entre les meves favorites, m’ha d’agradar moltíssim!!

Però no he escollit el títol per la cançó dels Beatles, sino perquè ahir vaig quedar amb les amigues de l’institut, i a algunes feia mooolt de temps que no les veia! Així que té un doble sentit: ahir vam quedar per recordar els vells temps, el yesterday de la cançó ;)

La Laieta està vivint a Madrid, i ha vingut a passar uns dies a caseta, abans de començar les pràctiques del Màster. Vam decidir de fer un soparet de retrobada, i la Natalia ens va comentar que la Laura Judith (una de les que no veia fa moltíssim!) tot just ha acabat la carrera (Medicina) i la setmana que ve se’n va a Oviedo a fer el Mir, així que també es va apuntar…

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada 😉 ]

Ja s’ha acabat el meu finde, i com vaig prometre, aquí teniu la foto del pastís.

Dissabte vam anar amb les amigues a prendre algo. Vam anar al Kua Kua, un bar al que anàvem sovint fa bastant de temps, quan totes començàvem a anar a la Universitat, i per tant ja no ens vèiem cada dia a l’institut com abans. Al final, només hi anàvem la Silvia, la Laia (quan podia) i jo, que quedàvem cada setmana per posar-nos al dia. Fins que jo vaig marxar a Aachen, que aquesta tradició es va perdre. I quan vaig tornar, sempre el trovàbem tancat. És que devíem ser les úniques clientes, perquè sempre estàvem soles. El tio ja ens coneixia (hi anàvem cada divendres!!), però tot i així, quan arribàvem, encara no ens havíem assegut, deixat les coses, etc., que ell ja estava allà, esperant que demanéssim alguna consumició, impacient que era (encara ho és) l’home!!

Doncs bé, dissabte estava obert i, tot i la reticència de la Natalia (a qui no li agrada gaire aquest bareto, la veritat és que és bastant cutre :P), vaig jugar la carta de “és el meu cumple i jo escullo on anem” 😛 i hi vam anar. Aquesta vegada no èrem les úniques, perquè feien el partit del Barça, però bé. Després, elles anaven a sopar per celebrar un altre aniversari: el d’una altra Cristina, que els feia el mateix dissabte. Ja és casualitat, no? Dient-nos igual i fent els anys amb un dia de diferència… encara que ella en fa un menys.

Diumenge ho vam celebrar amb la família. També va venir el nen, i vam menjar-nos el pastís. Vaig aprofitar les espelmes de l’any passat (la tradició a Aachen era regalar el pastís i les espelmes amb el número d’anys) i hi vaig afegir una espelma normal per fer el 23+1, jeje. El pastís era (bé, encara és, perquè en queda una mica :P) de gelat de llimona, estava boníssim!!

Després de dinar, el nen em va ajudar amb la presentació. Jo estava bastant bloquejada i no sabia per on començar, i gràcies a ell ara com a mínim tinc un esquema de la presentació, i uns quants cops d’efecte que estan bastant bé, que espero que m’ajudin a vendre el projecte al tribunal (sobretot el Penin, que em fa una por!!).

A la tarda, vam anar al cine a veure 11:14. Destino final. L’estil de la pel·lícula és bastant Very Bad Things, però a mi m’ha agradat més la d’ahir. Són un conjunt d’històries tràgiques interconnectades, que passen totes a les 11:14 de la nit. Vam anar a l’Heron City, al nen li va agradar (era la primera vegada que hi anava amb ell). Llàstima que ara treuran la font del mig per fer més espai per la remodelació, es veu que no funciona del tot bé com a centre d’oci i hi volen posar outlets… Vam descobrir que aquí també hi ha un Pizza Marzano!!

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Hola!! He estat bastant ocupada aquestes últimes setmanes. Per fi he acabat d’escriure la memòria del meu projecte final de carrera. Des de que vaig tornar d’Aachen, al setembre, l’havia tocat bastant poquet. De fet només em quedava escriure la introducció (un exercici bàsicament de copy-paste), les conclusions, i donar una repassada a tot en general, però sempre em guanyava la mandra i ho deixava “per l’endemà” (i l’endemà es convertia en demà passat, etc.). Sí, sóc una procrastinadora (no sé si existeix aquesta paraula en català…). No ho puc evitar, i mira que ho intento!

Però per fi, fa un parell de setmanes vaig posar-m’hi de debó, perquè vaig pensar que si no, no em donaria temps a presentar abans de l’estiu i a veure, quedaria moooolt lleig presentar al setembre, representaria que he trigat un any i mig a fer aquesta merda de projecte!! Bé, potser hauria d’explicar una mica de què va… Jo estava al departament d’electrònica dels laboratoris de recerca de la Philips d’Aachen, en un grup que es dedicava a investigar noves formes d’il·luminació. El meu projecte en principi tractava de generar llum blanca a partir de la mescla de LEDs de diferents colors (els primaris: vermell, verd, blau i àmbar), però al final ho vam estendre a la generació de qualsevol color, per tant el que jo vaig implementar és un sistema que permetia a l’usuari controlar la lluminositat i color d’un prototipus de làmpara fet amb 64 LEDs. S’ha entès?

Llegeix la resta del post »