No estic morta… Tinc notícies… El que no tinc és temps…

Però per fer boca, divendres passat vam fer un sopar de Telekitos. En Dani (no l’amic del nen que curra amb mi, sinò un amic meu de la facultat, que mira per on ara m’entero que té un blog) ja va fer una crònica (no del meu estil, és bastant més curta, jaja!), així que us deixo amb ella: Cena de despedida I: Ensayo general. El títol és perquè d’aquí a un mes se’n va al Japó, i hi va haver un malentès amb les dates i ens pensàvem que marxava ara, així que al final es va quedar en un assaig de comiat.

Aquest post es va publicar el Monday, 7 de November de 2005, a les 0:27, i està arxivat a blogs i friends. Podeu seguir les respostes al post a través del feed RSS 2.0. També podeu deixar un comentari, o bé fer un trackback des de la vostra pàgina.