He estat una mica absent aquests dies (pel nivell de posts que tenia últimament) però estava treballant en la nova plantilla. D’altra banda ahir em va agafar un mal de panxa terrible… Això de fer de pinxe de ma mare quan fa croissants no pot ser bo. Entre provar la massa, provar els croissants, provar les crispetes dolces que va fer i algunes de salades, el meu estòmac va dir prou.
Avui ja estic bé, i per sort, perquè en uns minuts en Salva vindrà a recollir-me i anirem… al teatre! A veure una obra que ja té alguns anys, però encara dura! A mi el Rubianes m’agrada, però normal, en canvi a en Salva li agrada bastant, i hem aprofitat la ocasió. Jo de fet ja havia vist l’obra l’estiu de 2004 a Aachen amb en Christian (en DivX), però entre que ha passat any i mig i ja no me’n recordo gaire, i que el Rubianes la va canviant, doncs ja m’està bé tornar-la a veure.
Actualitzat 9.01: l’espectacle va ser molt divertit, sobretot quan se li anava l’olla i es posava a improvisar (això sí, el tio sempre recordava com retornar al fil del relat inicial!), com quan va parlar del Buenafuente (parlava del general Prim, que era de Reus, i va dir que estudiava amb el Buenafuente, que també és de Reus, “a l’Andreu no li agrada que digui això [el públic riu] però com que avui no hi és… [el públic riu] que se joda!”), o quan va donar la seva particular visió sobre les famoses declaracions d’un militar. Es va saltar el típic monòleg de les onomatopeies (a mi personalment era el que menys m’agradava, així que ja em va estar bé, però en Salva ho va trobar a faltar), i la segona part la va dedicar a en Llàtzer Escarceller (company seu a Makinavaja), que estava entre el públic. Al final, amb els llums encesos i tot, quan va sortir a saludar, va continuar xerrant (com a les entrevistes de la tele! Aquest home no calla!), i després en Llàtzer va pujar a l’escenari i es va posar a explicar acudits! Vam passar una molt bona estona.
Vam acabar la nit sopant a ELJ APO NES, un restaurant del Grupo Tragaluz, al passatge de la Concepció. Ens va agradar força, i hi haurem de tornar, perquè em vaig quedar sense provar un postre que tenia molt bona pinta (el van demanar els que teniem a ambdós costats a la taula) perquè en Salva em va dir que el Mascarpone era un licor (no m’agraden les postres amb licor… però el formatge sí!!): Maki de crêpe de xocolata farcida de Mascarpone. mmm!!
Posts (RSS)