Demà he de fer moltes coses i marxar a Cunit, però com sempre, aquí estic, vaguejant. Collons! Acaba de sonar un tro impressionant! Hi haurà tempesta?
Avui (bé, realment ahir) m’ha passat una cosa curiosa, estranya, i a la vegada divertida. Estava tranquil·lament fent Sudokus (què, si no :P… però els d’avui eren nous: Killer Sudoku) quan ha sonat la melodia de The X Files al mòbil (lo de que era friki ja ho sabíem no? Un dia he de parlar de les melodies que tinc, si algun dia treballo en una empresa seriosa les hauré de canviar :P). Tinc aquesta melodia associada a números que no estan a la meva agenda, o números ocults (misteriosos), així que en principi no era cap conegut. Miro la pantalla i veig un número de mòbil (o sigui, cap centraleta). Contesto i una veu de dona (que em sona) em diu “Que m’has trucat?”. Jo li dic que no, que qui és. I ella diu “Miri, és que m’apareix una trucada… Jo em dic Conxita”. Juas juas, era la meva sogra!!
Ella acabava de rebre una perduda, i en mirar els números hi devia aparèixer el meu (jo no l’he trucat mai, però un dia a l’Agost que vam anar a Andorra el nen estava sense mòbil i la va trucar des del meu), i no sé, es devia confondre. Perquè jo el mòbil no l’estava tocant per res, que ben entretinguda estava jo amb altres coses!
Hem estat parlant una estona, m’ha preguntat per la meva àvia, la família, etc. Ara ja em té fitxada, té el meu número. Jo també m’he apuntat el seu, en la secció del nen, així que si una altra vegada em truca sonarà la melodia de Friends, i em pensaré que és el nen. De fet aquesta tarda ja ha passat alguna cosa semblant… Quan estàvem parlant ha començat a sonar el telèfon de casa seva i ens hem acomiadat. Poc després em sona la melodia de Friends (encara no havia guardat el número!) i apareix la cara del nen a la pantalla del mòbil. Primer he pensat que ja era casualitat que em truqués el nen, però era ella un altre cop… trucant-me des del telèfon de casa (que sí tenia guardat).
Bé, vaig a veure si recullo una mica, que tinc tot massa desendreçat! Demà al matí (si aconsegueixo llevar-me d’hora; avui ho he aconseguit, he anat a tallar-me una mica els cabells que ja tocava) aniré a buscar (per fi; podia fer-ho a partir del 22 d’Agost però les circumstàncies no han acompanyat) la samarreta d’Els 4 arreplegats… que per cert, segons la publicitat demà (avui) fan el programa al que vaig assistir com a públic! Si el veieu, atenció al sofà blanc de la primera fila al mig. Segons mires cap a l’escenari, jo sóc la noia de l’esquerra (la de la dreta si ens enfoquen per davant, encara que ho dubto!). El que sí que sortirà és el Lluís, la valenciana se’l volia lligar! Per cert, a veure si us fa gràcia la noia que es sorprèn per tot, què pesada!