Este post lo escribí el jueves por la tarde, pero me tuve que ir a cenar y no lo acabé. Pensaba publicarlo ayer al mediodía, pero tuve que dedicarle toda mi atención al recién llegado (y no veáis qué tarde nos dio a Salva y a mí… como titular, diré que tuvimos que reinstalar el sistema… menos mal que en Mac todo funciona a la primera y es muy fácil! [/ironía off]).

Pues eso, pongámonos con la crónica de la CampusMac de este año. Que ha sido la primera a la que he ido, y la última a la que iré… sin Mac propio. Tenía intención de llevarme el PowerMac de Salva, pero luego me dio pereza, y como en principio sólo íbamos a ir un par de días… Pensaba que me aburriría un poco al no tener nada con qué entretenerme, y aunque al principio fue así, enseguida conocí gente súpermaja con la que me reí un montón! Incluso Carlos (Ajamuk), que no me conocía de nada, me dejó su Mini toda una tarde, mientras él dormía (tónica general entre los asistentes con residencia, la de dormir a deshoras), para que pudiera navegar! Bueno, Salva también me dejaba su iBook de vez en cuando, eh?

Llegeix la resta del post »

Bueno, pues después de las fotos y los vídeos, toca crónica. He tardado, pero es que es de las mías. Así que abróchense los cinturones y tómense una tila antes de darle a leer más 😛

Llegeix la resta del post »

Pues sigo agotada, así que la crónica tendrá que esperar un día más… Pero como ayer empecé a subir los vídeos, hoy he podido acabar en un ratito. Aviso que están hechos con la cámara de fotos, que sólo graba 30 segundos, así que a veces se para en lo más interesante, pero menos da una piedra 😛

La mayoría son del tour en Segway (se nota que me encantó?), pero también hay algunos del Starbucks… el trabajo en el japonés se lo dejé a Sopmacsl, Alexliam, Ancude y YuBe. Actualización 16.05.07, 10:22h: Elessar también tiene su versión… que me gusta particularmente porque también muestra al resto de comensales 😉

Por cierto, he usado Vimeo porque guarda el archivo original, así además de verlos os los podéis descargar sin perder calidad… que tampoco es que sea muy alta, pero mejor que la que obtienes cuando te bajas un vídeo de YouTube sí.

Llegeix la resta del post »

Agotamiento es la palabra que define mi estado actual. Cansamiento, lo que llevo arrastrando todo el fin de semana. Rojo, es como está mi brazo derecho (menudo sol pegaba este fin de semana). Sonrisa, es lo que se me dibuja en la cara cada vez que veo algún post de alguno de los que fuimos a la quedada. Carcajada, cuando recuerdo algunos episodios delirantes… y todo, sin ninguna gota de alcohol, que conste!

De momento he conseguido subir mis fotos a Flic, y las he añadido al Pool que creó InKiLiNo. Sigo amenazando con crónica, pero mañana será otro día.

Mañana Salva y yo nos vamos a visitar a Pedro a la nanoCampusMac, así que no tengo más remedio que hacer la crónica esta noche. Son las 23:30h, a saber cuándo acabo (será la hora de publicación del post).

Sábado 24.03.2007
Llegamos a Valencia a las 11h y pico y nos fuimos al hotel (no, de momento no hemos ganado la lotería, sería un tanto raro porque no juego XD, es que encontramos una oferta con Weekend Plan). Lo primero que nos encontramos al abrir la habitación del hotel fue la tele encendida, con algo parecido al teletexto… pero con mi nombre! Como diría mi padre, pijotadas.

Llegeix la resta del post »

Igual que hice el año pasado, hoy toca repaso anual. Y este año con más razón, porque quizás el año pasado fue de transición (aunque acabé la carrera), pero este ha sido bastante importante (nuevo trabajo, amigos, ordenador… I’ll tell you in a minute!). Con ustedes, el 2006 para Lady Madonna.

Llegeix la resta del post »

Tenía pensado hacer una crónica de las mías, pero Salva ya ha hecho un resumen muy bueno de lo que ha dado de sí el fin de semana, así que eso que me ahorro.

Sé que me voy a repetir, a mí misma y a todos los demás que ya han dicho algo sobre el tema, pero me ha sorprendido gratamente el buen rollo que ha habido entre todos, parecía que nos conociéramos de toda la vida y apenas nos habíamos visto por primera vez! Es genial conocer gente con tus mismas aficiones, que no te mira raro por hablar de ordenadores, series, blogs y otras cosas frikis… porque a ellos también les gusta! La verdad es que yo tengo suerte con Salva, porque ambos somos muy parecidos (él además tiene suerte de que a mí no me guste ir de compras, porque me sé de un par que se cobrarán el SIMO mediante dicha actividad :P) y nos soltamos frases y coñas frikis continuamente, pero viendo la cantidad de frikadas que soltó Pedro en los viajes a y desde el hotel, seguidos de un “esto no lo puedo decir en Elche, compréndeme!”, me pongo a pensar y yo tampoco me imagino diciéndole a ninguna de mis amigas que he abandonado el Pastafarismo porque creo en los Dioses de Kobol.

El sábado fue divertido ver un making off en directo de Applecast.es (saldrá esta semana? :P), no lo fue tanto tener que pagar dos veces la entrada porque la letra pequeña no era lo suficientemente clara, pero mira, una anécdota más que contar. Me hizo gracia sorprenderme cuando Juan Carlos sacó su móvil y vi que tenía el mismo que yo. Pero si le pedí consejo a él sobre los reinicios antes de comprarlo! Otra cosa sorprendente, aunque no tiene nada que ver, fue este cartel en la estación de Chamartín. Com a casa!

La tarde del domingo pasó volando, en el Starbucks hablando de Macs y ordenadores en general, los dos Pedros (Cuxtom y Aznar) estuvieron muy habladores, fue un buen coloquio, muy instructivo. A las 18h los de Levante se fueron a coger el tren, la reunión se disolvió, pero aún nos quedamos Salva, Hugo (por cierto genial la minitarjeta naranja, gracias!), Marina y yo en la puerta del Starbucks a charlar un rato, de todo un poco… y enseguida se nos fue una hora más!

Por la noche, cenamos con Laia, me hizo mucha ilusión verla después de tanto tiempo. Es una amiga mía que vive en Madrid desde hace ya dos años, es periodista y la creadora del palabro “cansamiento” (es lo que tiene ser bilingüe, que a veces te sale el catanyol).

Y el lunes, después de patearnos la mitad de Madrid, retraso en el aeropuerto. Por aburrimiento me dio por probar a mirar el correo desde Opera Mini (lo había instalado en el móvil hacía tiempo, pero no sé por qué no me conectaba), y funcionó! Luego probé la aplicación de Gmail, es mucho más chula y más compacta visualmente (en Opera Mini me costaba saber de quién era cada mail). No sé lo que me cobrará Vodafone por la tontería (además estuve visitando las primeras crónicas de algunos, aunque el sistema anti-spam no me permitió dejar ningún comentario), pero fue un experimento curioso.

Ayer por la noche, corriendo a gastar la tarjeta regalo de iTunes que nos dio Pedro Aznar (caducaba ayer). Antes, me di una pasada por los blogs de los asistentes a la quedada y me gustó la idea del otro Pedro, comprar canciones que me recuerden al fin de semana. La primera fue Fun, de Smash Mouth. Fue muy bueno porque no la había escuchado nunca y no sabía cómo escuchar una muestra de audio en la iTunes Store (se nota que no había comprado nunca? Después lo descubrí), así que la compré a ciegas, porque el título era una buena definición del fin de semana. Y está bien! La segunda, una canción de hace unos años que me gustaba bastante, Coffee & TV, de Blur. Ese café me recuerda al Starbucks, y esa TV a la pasión que compartimos Marina y yo por las series de la tele.

He creado un set en Flickr con las fotos que hice. Estoy pensando en abrir un grupo para tener las fotos de todos en el mismo sitio, pero de momento he visto pocas fotos subidas… A ver si os animáis!

Os dejo con la esencia de lo que han dicho sobre la quedada (al final me he enrollado, imaginad si me hubiera puesto a hacer una crónica en serio!):

Esta misma tarde he conocido a unos cuantos bloggers en una quedada de buenrollismo maquero chachi del amor (creo que de esta espiral ya no salgo).

En definitiva, un fin de semana bastante bueno. Del que me quedo con la reunión y la sensación de que al igual que dice Pedro Aznar, merece la pena tener un blog sólo por la gente que llegas a conocer.

Los blogs están para aprender y conocer gente.

Esto hay que repetirlo… menos lo de beber café del SIMO.

Pero sin duda, lo mejor del finde ha sido conocer a los bloggers con los que día a día compartes la blogosfera… […] Sin duda, la razón para tener un blog es un finde como éste.

En resumen una quedada genial, que espero que repetiremos algún día, pues nos lo pasamos en grande.

Fue simplemente genial como estar comentando en un montón de blogs a la vez con gente que tiene ideas muy parecidas a las tuyas y que opina muchas cosas como tú.

Como siempre, después de un viajecito se acumulan los posts en el lector de feeds, las crónicas quedan pendientes y el blog, abandonado.

Lo de los feeds no hay más manera de arreglarlo que con paciencia (ahora mismo tengo 570, pero durante el día no los puedo consultar mucho, entre que a veces cae Alesti y que también hay que trabajar un poco…). La crónica en este caso me la ahorraré porque ha sido básicamente un viaje de relax (además, con un bebé de mes y medio se va a otro ritmo… el que marca la niña :P). Además, Salva ya ha comentado 4 cosas del viaje en su blog.

Este blog seguirá abandonado hasta que encuentre algo de tiempo, así que de momento he subido las fotos a Flickr (día 9, día 10, día 11) para abrir boca. Pero hay que destacar unas cuantas: el pueblo y la calle donde vive Cristóbal, la piscina donde he disfrutado como una enana (así estoy, con un dolor de oídos impresionante… pero que me quiten lo bailao!), y sobre todo, su niña. Más mona…

Ya mira a la cámara y todo! La verdad es que no me imaginaba que un bebé de tan poco tiempo pudiera ser tan despierto, porque esta niña hacía cada monería…

Me voy a dormir, que mañana entro a las 8. Uy, si tengo pendiente de contar la larga historia del horario… Algún día :S

Com que no tinc gaires ganes de fer una crònica completa, i menys per entregues (al final de l’any passat se’m van quedar penjades la visita a Cunit i el viatge al poble del meu pare, si és que sóc una procrastinadora total), simplement faré un resum en aquest post del que han donat de sí les dues setmanes de vacances que demà ja s’acaben.

El dia 5 començaven les vacances, i a la tarda me’n vaig anar a casa d’en Salva a passar uns dies. Vam celebrar el seu sant i el del seu pare (que es diuen igual, tradició familiar), que és el dia 6 però a la família li anava millor celebrar-ho dissabte. El dia estava ennuvolat però ens va deixar berenar a fora, la gent va marxar quan ja era fosc i nosaltres a mig sopar vam haver d’entrar a dins perquè començava a ploure fort.

Diumenge no vam fer res especial, en Salva i jo vam estar una estona mirant blogs, cadascú amb el seu portàtil, un altre cop la pluja ens va fer entrar a dins a mig dinar, i per la tarda vam veure alguns capítols de House. Aquesta vegada vam poder sopar en pau.

Dilluns era el dia de la Keynote Al matí vam anar a la Caixa Catalunya per arreglar lo de MacSales, i tot i que al principi semblava impossible, al final ho vam solucionar. Al migdia, la pluja no ens va esguerrar el dinar però sí una abella pesada (i amb el pànic que els hi tinc!). I a la tarda, mentre jo guanyava a l’Escoba al seu germà, en Salva feia el friki a la seva habitació. Jo m’hi vaig sumar poc abans de la presentació, i em vaig tornar esquizofrènica amb tanta tab oberta 😛

Dimarts vam pujar a la Cerdanya. Vam passar un parell de nits en una casa rural a Prats. El dia 8 vam dinar al mexicà de Puigcerdà, i quan sortíem es va posar a ploure i vam haver de tornar a la casa, ens vam passar la tarda veient capítols de House. Dimecres dia 9 vam tornar a Castellar de N’Hug a comprar un croissant gegant com el de l’any passat, i vam veure una paperera descol·locada. A la tarda vam visitar l’ermita de Sant Salvador, des d’on es veu la Cerdanya. Després vam veure més capítols de House (en Salva estava enganxadíssim!), ens vam quedar en el 21 (la segona part d’Euphoria, per mi un dels millors).

Dijous 10 vam canviar d’hotel, vam anar a casa dels avis d’en Salva a Alp (allà a prop). Vam anar a fer un volt per Puigcerdà, i de pas vam passar per la botiga del tiet d’en Salva perquè ens diguessin a quina hora teníem l’excursió en quad. A la tarda vam fer l’excursió, aquesta vegada no ens hi va acompanyar la Paula (la cosina d’en Salva) perquè tenia una mena de conjuntivitis, així que vam anar-hi amb el guia i prou. Va estar molt bé, llàstima que hi havia moltíssima pols perquè no havia plogut gens, i clar, jo que anava segona em menjava la pols que aixecava el quad del guia, però en Salva es menjava la pols de tots dos! De totes maneres, el millor és que ja tenim la nostra primera foto en quad.

Després, en Salva no va poder aguantar més i vam veure els tres capítols que ens quedaven de House. El capítol final li va encantar. Hem fet unes bones maratons, amb aquesta segona temporada! Llàstima que jo no em podré aguantar per la tercera i segurament me la baixaré en anglès, però en Salva es voldrà esperar a la versió doblada (no és tan amic de la versió original com jo, i això que també parla anglès!). Vam sopar a casa dels tiets (està just al costat de la casa dels avis, en el mateix terreny).

Divendres vam anar a Andorra. Primer, a Caldea, que jo no hi havia anat mai. Està prou bé, hi ha una gran piscina interior i una altra exterior (les llacunes), que estan comunicades (és a dir pots passar de dins a fora sense sortir de l’aigua). L’aigua està a la temperatura adequada, és a dir no passes fred quan t’hi fiques ni quan en surts. El millor ha de ser anar-hi a l’hivern i estar a la piscina exterior, perquè fa fred però tu ni te n’enteres perquè estàs a l’aigua. En Salva em va dir que una vegada que hi havien anat els seus pares els hi havia nevat, i era tot molt bonic. També hi ha jacuzzis, banyeres d’hidromassatge, saunes, una sala de vapor (jo no hi vaig poder estar més de 10 segons, no podia respirar!), i uns banys romans (amb una piscina a 36º i una altra a 14º, representa que t’has de ficar a la de 36º, que està calenta al principi però és molt agradable, i després a la de 14º, que està congelada; jo només vaig poder ficar-me a la de 14º una vegada). A la llacuna exterior hi ha un passadís de corrent, és molt divertit, tu ni et mous i la corrent et porta, i també un cercle que no és d’hidromassatge però està ple de bombolles, això va ser el que més em va agradar.

Després vam anar a dinar (a l’Escalé, per variar), i vam passejar per les botigues, preguntant preus de mòbils Jo m’havia obsessionat amb el SL75, i en Salva amb el LG Chocolate, i és increïble la variació de preus que hi ha entre botigues i la poca diferència que hi ha amb els preus a Barcelona (o inclús diferència negativa). El SL75 valia 350€ al lloc més car i 275€ al més barat (a Barcelona 250€!), i el Chocolate, 400€ al més car i 300€ al més barat (a Barcelona, 350€). Total, que no em vaig comprar cap mòbil. Però sí que vaig veure el rellotge líquid de Júlia.

Quan vam tornar a casa dels avis (ens havien deixat les claus perquè els havien convidat a Planoles a menjar cargols), vam veure Código 46, que teníem pendent des de fa temps (jo me la vaig baixar perquè la vaig veure recomanada a Microsiervos, i un dia la vam intentar veure a l’iBook d’en Salva però hi fallaven alguns còdecs i no vam poder) però no ens va agradar gens a cap dels dos.

Dissabte vam tornar a Prats, a visitar a una cosina de la mare d’en Salva, i ens vam passar la resta del dia a casa, l’avi Josep, en Salva i jo, jugant al dòmino, a les cartes i a l’Scrabble, i l’àvia Fernanda llegint revistes. I diumenge 13, després d’esmorçar, vam baixar cap a Sant Vicenç. Em vaig quedar a dinar i a sopar a casa d’en Salva. El dinar va ser accidentat, perquè una abella (sí, un altre cop) es va obsessionar amb el meu plat i no marxava d’allà.

Per la tarda vam veure Piratas del Caribe, per poder veure la segona part. El germà i la mare d’en Salva també s’hi van apuntar, així que la vam veure al menjador. En Salva ja l’havia vist i li havia agradat molt (per això hem d’anar a veure la segona), però al seu germà i a mi no ens va agradar gens (i a tots dos ens tocarà veure la segona :S). Després vam jugar una estona a cartes, primer a la Pocha i després al Mus. Amb la de temps que feia que no jugava a cap dels dos jocs… M’encanten!

Dilluns vam anar a la Roca a que li arreglessin les ulleres a en Salva, i després a la Phone House de Mataró Parc. I dimarts 15, cap a Cunit! Però no vam sortir de casa en els dos dies que en Salva es va quedar (va marxar el 16 després de sopar), perquè sempre estava plovent (dimarts va caure una… també vam haver d’acabar de sopar dins, i això que el porxo és cobert!). Es va donar un fet insòlit, i és que els meus pares van acceptar jugar a la Pocha (en quant a cartes, els treus del Tute o l’Escoba i no volen jugar a res). Bé, un altre fet insòlit va ser veure el meu pare jugant a l’Escoba (no li agrada gens… la veritat és que és un joc bastant avorrit), serà que ma mare l’està domesticant 😛

En Salva va tornar sol el dimecres, jo em vaig quedar a dormir. Pensava tornar dijous o divendres, però em vaig assabentar que ma germana hi anava el dijous, i em vaig decidir per marxar dijous :P. Al matí va fer bon temps, però a la tarda, just quan pensava marxar per agafar el tren, es va posar a ploure ben fort. Per sort vaig poder agafar el següent tren.

I fin de les vacances! Ara ens queda un cap de setmana (el de l’Onze de Setembre) a Mallorca amb el Cristòbal, l’Elisa i la petita Carla, i molt més endavant, un altre cap de setmana a Madrit (al SIMO, hi anem del 10 al 13 de novembre).

El Bloglines continua cridant-me perquè llegeixi els 482 posts pendents (no hi ha manera de baixar la xifra :S) però ja n’hi ha prou de lectura, ara toca escriure una mica. Així que allà va la crònica de 4 dies a la Costa Brava.

Divendres 02.06.06
Vam arribar a Ca l’Aliu cap a les 12h, i tot i que quan vam fer la reserva per telèfon ens van preguntar quina habitació volíem i ens va donar la número 3, la senyora de la casa ens va ensenyar un parell perquè decidíssim. Però ens vam enamorar del lavabo de la primera, i ens la vam quedar. És la C (no surt a la web :S). Tota la casa és molt maca, té un pati on vam poder esmorçar tots els dies i a més la nostra habitació estava una mica retirada de la resta. Les fotos de la casa i la nostra habitació les vaig fer diumenge, estan a Flickr amb el tag Ca l’Aliu.

Després de deixar les coses a l’habitació, vam sortir a donar una volta pel poble. Peratallada és molt maco, tot el centre és peatonal (només hi entren els cotxes dels veïns), amb sól de pedra. Passejant pels voltants sentíem olor a fum, vam suposar que era algun pagès cremant herbes però potser no era el millor dia per cremar res (feia mooolt de vent)… després vam veure cotxes de guàrdies forestals, així que sí que devia ser un petit incendi… però res greu, pel que sembla.

Vam dinar allà, i després vam anar a Pals. El poble està bastant separat de la costa, primer vam anar a les platges però eren això, platges. No hi havia ni passeig marítim, ni cap altra forma de vida sense banyador. Després vam anar cap al poble, que també és molt maco, tipus Peratallada amb carrers empedrats.

El més curiós de Pals és la Vending Machine que tenen… a l’esglèsia! Venen ciris, és clar.

El següent destí va ser Torroella de Montgrí, on vam entrar a una botiga de joguines… a fotografiar un Lego. Finalment vam anar a Palau Sator, vam donar un volt pel poble i en Salva va trucar a en Xevi, amb qui havíem de quedar per l’endemà per anar a la platja, i en saber que estàvem a Palau Sator (en Xavi es coneix molt bé la zona perquè els seus pares tenien un apartament a Calella) ens va recomanar un restaurant, el Racó de l’Era. Però no teníem gaire gana, així que vam tornar a Peratallada on al migdia havíem vist una pizzeria.

Vam arribar-hi cap a les 21:15h, i ens van dir que ho tenien ple, i que fins a les 22:15h res. Vam demanar que ens apuntessin i vam anar a la nostra habitació a veure un capítol de House. El sopar va estar bastant bé, sobretot un carpaccio de tonyina amb guacamole… boníssim!!

Dissabte 03.06.06
Després d’esmorzar (molt bo, per cert) vam anar al poble a veure si podiem comprar un diari… Ni a en Salva ni a mi ens agrada gaire la platja, havíem de tenir alguna cosa amb què entretenir-nos! Però a Peratallada no hi havia cap papereria, així que vam haver d’esperar fins arribar a Calella. Allà en Salva va agafar El Mundo Deportivo, i jo hagués agafat un llibre de Sudokus (els meus me’ls havia deixat a Barcelona) si no fos perquè no tenia llapis. Al final vaig acabar agafant… El Jueves! És la primera vegada que me’l compro, però entre això, un diari (que amb el pringue de la sorra, l’aigua, la crema i la tinta del propi diari… quin fàstic! He dit que odio la platja?) o una revista piji, doncs preferia El Jueves.

Vam arribar a la platja cap a les 12:20h. La pitjor hora per prendre el sol, més considerant que era el nostre primer (i últim? :P) dia de platja i que som bastant blanquets. Però jo (crec que per primera vegada en la meva vida) vaig ser conscient del perill i em vaig posar crema… diverses vegades. Així que els danys només van arribar a la marca de la part de darrere del biquini a l’esquena (molt poquet, a la nit em feia mal però al dia següent ja no), i no van afectar les cames 🙂

Una hora més tard van arribar en Xevi i en Christian, i després de les salutacions de rigor en Salva i jo vam còrrer cap a l’aigua, ja no aguantàvem més sota el sol! L’aigua estava congelada, però un cop dins t’aclimataves i s’hi estava molt bé (en Salva em sembla que no opina el mateix… és que jo sóc animal d’aigua!). Després d’una estona vam sortir perquè hi havia una medusa!! Els hi tinc pànic (bàsicament per això no m’agrada la platja: a la sorra m’agobio amb la calor, i a l’aigua m’agobio amb els possibles bitxos que em pugui trobar), però era la primera vegada que veia una medusa en directe.

Després va arribar en Dani (venia amb la moto) i molt més tard (cap a les 14h), les pijis. Les pijis són 4 ties (una va estudiar amb en Xevi i les altres són amigues d’ella, crec) mooolt pijas (osea).

A les 14:50h es va acabar el meu martiri (després de la primera medusa en van treure d’altres, jo no em vaig tornar a banyar) i vam anar cap a Llofriu, on en Xevi havia reservat taula per les 15:30h. Vam menjar una paella (en Dani va ser la nota discordant amb una fideuà), estava bastant bona. L’espectacle el va donar en Xevi, que es va beure mitja ampolla de vi (sort que ell no conduïa). Una perla: en Christian i ell parlaven sobre la feina, a l’oficina d’en Xevi hi havia entrat una noia nova i a ell li havia tocat presentar-la a tothom.

– [Christian] I què tal, la nova?
– [Xevi] Bé, normal… Una pija, vés.

En Christian, en Salva i jo ens vam mirar estupefactes, però en Xevi no es va adonar del que acabava de dir… i les pijis tampoc.

Vam acabar de dinar a les 17h, les pijis i en Dani van marxar (ell cap a Mataró, elles cap a la platja), i com que en Xevi volia anar a una botiga de Girona, hi vam anar tots quatre (en Xevi, en Christian, en Salva i jo). Girona estava plena de paradetes, però vam anar directes a la botiga que buscava en Xevi. Allà hi havia roba bastant maca, però caríssima!! En Xevi va sortir d’allà amb una samarreta de 50€ (tot i que també se’n va emprovar una de 150€ :S), i en Christian amb una de 84€. Després, ells van baixar cap a Mataró i nosaltres vam donar un volt per Girona. Ens vam trobar amb la germana del Joan (un aachenià… que encara està allà!), la Isabel, a qui vam conèixer quan va visitar el seu germà a Aachen, el món és mooolt petit! (bé, la Isabel i els seus pares viuen a Girona, no és tan estrany trobar-nos-la allà :P)

Vam tornar a casa a donar-nos una dutxa i vam sopar al Racó de l’Era, el restaurant que ens havia recomanat en Xevi a Palau Sator. Després vam anar a un bar de Peratallada on havíem vist que feien caipirinhes, les caipirinhes a la Peratallada de les que parlava ahir: gel picat, trossos de llima i molt de rom… Per què posar-hi sucre? 😛 Jo no em vaig poder acabar la meva.

Diumenge 04.06.06
Vam fer una petita parada a Ullastret, un poble molt petit, i després vam anar cap a L’Escala.

Vam dinar a una trattoria i després vam menjar uns gelats boníssims! Era la primera vegada que tastava el gelat de poma i… li hauré de dir a ma mare que aprengui a fer-ne, perquè era deliciós!

L’últim destí del dia abans de tornar cap a la casa va ser Begur. Estàvem fets pols, entre el cansament i la calor, i vam passar la resta de la tarda a la nostra habitació, mirant capítols de House.

Després d’un parell de capítols vam sortir al pati a prendre la fresca, però poc després va arribar un grupet de gent que se’ns van asseure al costat i parlaven molt alt, així que vam sortir a donar un volt pel poble. No vam sopar, perquè estàvem molt plens del dinar, però vam anar a prendre alguna cosa al bar de les caipirinhes a la Peratallada… van trigar moltíssim a atendre’ns!! Després vam veure un altre capítol de House, i a dormir!

Dilluns 05.06.06
Volíem comprar embotits a una botiga del poble, però estava tancada (jo tenia entès que la Segona Pasqua era una festa autonòmica, però en Christian em va dir que no, que era festa local a molts llocs però no a tota Catalunya). Al final vam parar a Calonge, on els pares d’en Salva tenien una casa, a comprar embotits on sempre en compraven els seus pares. Vaig comprar una botifarra dolça, que no havia tastat mai (és com la botifarra normal, però amb sucre enlloc de sal), i vam veure el rètol del ciber del que parlava l’altre dia.

Vam dinar a Platja d’Aro, en un lloc (Friends) que ens havien recomanat els pares d’en Salva (hi havien anat a sopar dissabte), amb una decoració una mica kitsch i uns cambrers que no parlaven gaire castellà ni català (eren holandesos), però el menjar estava bastant bé. També a Platja d’Aro vam visitar la secció de joguines d’uns magatzems, on hi havia Legos de Star Wars (però no la X-Wing que volia en Salva)… i un cap parlant de Darth Vader (només feia la respiració típica del Vader… molaria el I am your father!).

Després de dinar vam tornar cap a casa per evitar problemes a la carretera. I vam fer bé, perquè vam trigar només una horeta, a les 17h estàvem a casa.

———————–
Les fotos estan amb el tag Costa Brava, o per dies, les de divendres, dissabte, diumenge i dilluns.