He encontrado un bug en mi vídeo. Bueno, en realidad es en el mando.

En mi casa hay dos vídeos. Primero teníamos uno, pero un buen día se estropeó. Lo arreglamos, y al cabo del tiempo volvió a estropearse. Después de que esto pasara varias veces a lo largo de los años, sugerí comprar otro, por aquel entonces empezaban a salir los reproductores de DVD y los de VHS estaban mucho más baratos. Lo raro es que mis padres aceptaron la sugerencia, así que compramos el nuevo. De todas maneras mi padre llevó otra vez el viejo a arreglar (nunca llegaré a entender esta acción, yo no lo pedí!), y de momento sigue funcionando! Aunque sólo reproduce en SP, el LP era demasiado caro de arreglar y además ya nos apañábamos con el nuevo.

Normalmente utilizo el nuevo, principalmente por poder grabar en LP y por facilidad de manejo, pero a veces (muy de vez en cuando) emiten dos cosas a la vez y pongo los dos. Es que el mando del viejo se estropeó y hay que hacer maravillas para programarlo. Básicamente los botones dejaron de hacer contacto, y el mando es imprescindible tanto para programar el vídeo como para ponerlo en hora.

Pero hay un truco para poder utilizarlo. Al echar un vistazo a la circuitería, vimos el funcionamiento. Al apretar un botón, la parte inferior (metálica) pone en contacto dos extremos de un circuito, enviando la secuencia necesaria por infrarrojos al vídeo. Así que basta con apretar con un papel de plata en el botón correspondiente para unir manualmente estos extremos. Ya me sé de memoria las teclas (las más utilizadas)!

Total, que ayer fui a programar el vídeo para grabar Supernanny (en el otro estaba grabando Smallville). Por cierto, qué sosa es esta chica, nada que ver con la inglesa, me parece que me voy a borrar de la Supernany española… Y el vídeo no estaba en hora (cuando se va la luz pierde fecha, hora y programaciones; el nuevo lo recupera todo, menudo avance!). Voy a transmitirle la fecha y hora desde el mando cuando veo: 02.03 ’06. Viernes. Cómo? No estamos a viernes 03.03 ’06? Por un momento pensé que estaba a la inglesa (mes-día-año) y que por alguna extraña razón no me había dado cuenta hasta ahora y encima tenía mal la fecha, pero enseguida descubrí que no. Lo cambié a 03.03 ’06 y ponía sábado (el día de la semana lo recupera de un calendario interno, supongo).

Poco después caí en la verdadera razón. Iba un día atrasado (pero bien en el día de la semana) porque había introducido un día de más! Cuál? El 29 de febrero? Bingo! Probé a ponerlo a esa fecha y no se quejaba! Y así queda la foto que encabeza este post, sin ningún tipo de retoque: miércoles 29 de febrero de 2006. El mando piensa que 2006 es bisiesto! Habrá que convivir con ello toda la vida (la del vídeo, claro :P). Lo extraño es que el vídeo en sí no tiene este bug, si intentas transmitir esa fecha da un error.

Qui diríeu que és la vella de la foto?

Via no sé quin blog (algun dels de teleoperadors que llegeixo) arribo a Teleoperando (recomanable també) i a través d’un comentari salto a Desinformados (tot gràcies a la màgia d’Internet, el túnel del temps) on trobo aquest post.

Sí, la de la foto sóc jo, jeje. En definitiva, que si voleu treure partit a la vostra cara i veure com sereu d’aquí a uns anys o com seríeu si haguéssiu nascut a l’altra punta del món, aquí ho podeu investigar! Les cares de nens no m’han agradat gaire, però la que sí m’ha fet gràcia és la masculinitzada! Weird!

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: oest asiàtic, est asiàtic, afroamericà i masculí.

El puzzle ahir va quedar així. No està malament, no? Bé, he de dir que tan sols té 1000 peces, així que és facilet. Però és dels que m’agraden, pots agafar peça per peça i anar buscant el dibuixet a la caixa, i trobar així on va cadascuna. L’últim puzzle que havia fet (bé, que havia intentat… portava 4 anys sense avançar i vaig decidir desmuntar-lo per començar aquest) era un d’un vaixell en el mar. Com podeu comprendre, el vaixell era fàcil, però el mar era impossible. Havies de provar peça per peça i intentar encaixar-la amb una altra, només per forma, no per dibuix. I si només t’hi posaves d’estiu en estiu o de tant en tant, ja oblidaves quines combinacions havies provat i quines no. Pel que recordo (ja feia temps que no m’hi posava i van ser els meus pares qui el van desfer perquè estava a Cunit i jo necessitava el JigRoll), tenia fets el vaixell, la part de fora i una mica del mar (on hi havia ones, i els patrons eren més o menys reconeixibles, tot i que vaig haver de recòrrer a la tècnica de prova i error moltes vegades).

Fa temps era molt aficionada als puzzles, em vaig comprar el JigRoll per poder-los portar a emmarcar. Abans hi havia una botiga prop de l’Abacus d’Ausiàs March (la botiga estava al carrer del Bruç, però no en recordo el nom :S) que venien puzzles i els emmarcaven. Tenien tot tipus de marcs, i ho feien molt bé, tinc un parell de puzzles a Cunit que m’encanten. Però tot d’una la botiga va desaparèixer, després els meus amics em van regalar el puzzle del vaixell (encara gràcies que no van fer cas al Carlos, que proposava comprar-me’n un de color blau, sense cap dibuix!)… així que ara no sé on duré aquest. Ma mare coneix una botiga pel barri que me l’emmarcaran, però només si jo ja el porto unit. I a la caixa del puzzle hi ha pegament i instruccions per enganxar les peces, però no m’acaba de convèncer (se li ha de posar la pega per sobre les peces… i diu que passat el temps pots desenganxar-les per tornar a muntar el puzzle!). No sé, quan l’acabi hauré de fer una mica de recerca a veure si trobo alguna altra botiga semblant a la del carrer del Bruç.

Ahir certa personeta no va llegir el meu post i em va obligar :P a fer una pausa per fer un Geek Test. I ja que estem, poso el resultat:

Em sembla que la puntuació no és gaire fiable, ja que només es basa en la quantitat de persones que ho han fet millor o pitjor que jo, així que si d’aquí a unes setmanes torno a fer el test i responc exactament el mateix, puc obtenir una puntuació diferent, però bé, és bastant indicatiu…

Aquest matí he descobert un calendari molt friki: un dodecaedre!!

El generador permet escollir dues formes: dodecaedre regular i dodecaedre ròmbic. Hi ha un munt d’idiomes (fins i tot el català! I a simple vista sembla que està ben traduït, clar que tampoc hi ha gaire cosa per traduir :P), i també es pot triar el dia en què comença la setmana (diumenge o dilluns).

Jo ja tinc el meu calendari per l’any que ve. I tu?

Aquest està en castellà perquè no ha estat fins després d’imprimir-lo que he vist que també estava disponible en català, però ja en faré més, jaja! L’he fet amb un A4 normal i ha quedat prou bé, així que no em mataré a buscar paper més gruixut.

M’agradaria poder modificar-lo per posar-hi els festius en vermell, però de moment no sé com fer-ho (el fitxer *.ps me’l reconeix l’Adobe Distiller, però l’únic que puc fer amb ell, almenys aparentment, és crear un *.pdf), ja investigaré (encara que donat el cas, també hauria d’investigar quan són aquests festius, jeje).

(via No puedo creer que lo hayan inventado, blog bastant divertit que també he descobert avui)

Ahir celebràvem el sant de l’avi del nen, i vam anar al mateix restaurant que pel seu sant. Després, el nen i jo vam anar a casa seva a veure una peli (no feien res interessant al cinema, bé, han estrenat Torrente 3 però hi anirem aquest cap de setmana amb més gent). Vam escollir-ne una molt actual, Atrapado en el Tiempo. Ja l’havíem vist, però és una pel·lícula geek en tota regla, així que mereixia un revisionat. Per acompanyar, vam preparar unes crispetes. Però no les vam fer normals, sinò a la Víctor. I qui és en Víctor? El meu cosí d’onze anys.

Quan vam anar al poble, un dels dies el nen volia veure una peli, i com que jo em vaig endur el portàtil i la meva col·lecció de DVDs, vam posar Shrek 2 (no la vam acabar de veure, aquest nen no para quiet :S). En Víctor va voler fer crispetes, i va dir que hi posaria… sal i sucre!! Ma germana i jo li dèiem que no podia ser, però ell deia que ho feia sempre i estaven bones. Nosaltres no ens ho crèiem gaire, però com ell sempre fa el que vol (seria un bon client per a la Supernanny), no ens hi vam discutir. Doncs estan bones!! Així que vam instaurar l’empresa “Víctor y Pimas: palomiteros desde 2005″. Serà un bitxo maleducat, però quan vol és moníssim!!

Total, que ahir vam provar l’invent. El problema és que no ho vam fer amb crispetes normals (grans de blat de moro), sinò les típiques de microones, que ja porten sal. Així que només hi vam tirar sucre, però el gust era diferent… De totes maneres, estava bo. Quan parli amb el meu cosí li ho comentaré!

Ap! El nen està nerviosíssim perquè aquesta setmana li arriba el seu ibook!! (No li digueu, però jo també una mica, jeje!) Suposo que serà avui o demà, així que posarà el mode friki ON i no em farà ni cas :P. Esperem que pugui configurar l’iChat per poder continuar parlant pel Google Talk, perquè si no… que el torni a Apple!!

Ayer (domingo, que con tanto desorden del sueño ya no sé en qué día vivo) fuimos con el niño a ver La Guerra de los Mundos. Fuimos a La Maquinista, y antes vino a casa a echarle un vistazo a la presentación. Yo encuentro que a veces está demasiado recargada, pero es que si le quito efectos, me parece muy sosa… A él en general le gustó, me dio algunos consejillos, sobre todo para las diapositivas infumables de fórmulas… Pero hubo una cosa que le gustó mucho, mi proactivity particular.

La cosa viene de su presentación. A mi me gustó mucho, de hecho tengo su powerpoint y en él me he basado, tanto en la plantilla (que es una de las oficiales de Philips) como en algunos items que utiliza (por ejemplo las transiciones entre las diapositivas de índices, están muy conseguidas). Pero si había un punto álgido en su presentación era el proactivity. En una de las diapositivas, después de soltar todo el rollo que había escrito, que venía a decir que era necesario ser proactivo, la palabra proactivity aparecía letra a letra, cayendo desde arriba de todo como si alguien las lanzara… Bueno, lo he subido a iespana por si alguien tiene curiosidad…

[proactivity.pps (78kB)]

Era una ida de olla, pero impactaba. Si toda la presentación hubiera tenido efectos de ese estilo (el del proactivity se llama susurro) hubiese resultado muy recargada, pero como en general era equilibrada, quedó muy bien. Desde entonces, la palabra proactivity la utilizamos para referirnos a idas de olla que se hacen para ir de sobrao.

Pues mi proactivity está en un par de diapositivas explicando la necesidad de un byte de sincronismo. Lo he subido también a iespana, se trata de enviar datos entre dos dispositivos (unidad de control y DSP), y explicar qué pasa cuando se pierde uno de los datos (el cuadro azul que desaparece, jeje).

[my proactivity.pps (166kB)]

Lo hice ayer por la mañana, y cuando acabé pensé que era demasiado recargado, pero al niño le encantó. La verdad es que es una sobrada impresionante, pero queda muy chulo. Vamos, que estoy orgullosa de mi creación 😀

Le voy tomando el puntillo a esto del PowerPoint eh?