[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada 😉 ]

Avís: post monotemàtic (com els meus regals :P)

Per començar el dia, quan encara estava dormint, el nen em va enviar un missatge per felicitar-me. Em va fer molta gràcia perquè em felicitava pels meus 23+1!!

Al matí vaig quedar amb la Noelia… Aquí comença el monotema: em va regalar el dock connector per la iPod. El primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser provar-ho, les fotos a la tele es veuen mooolt bé!!

Al migdia vaig quedar per dinar amb el nen. En teoria els divendres fa horari intensiu, però com sempre a la consultoria, una cosa és la teoria i una altra, la realitat. Però bé, va poder fer una excepció. En principi, havíem d’anar a dinar i després ell anava a comprar-me el regal (pobre, no té temps per res), de fet aquesta era l’excusa per marxar “d’hora” de la feina. Però es veu que s’havia pogut escapar algun dia aquesta setmana per comprar-ho, perquè ja m’ho va donar al migdia… Era un “traveler kit” per l’iPod, amb moltes cosetes: cables retràctils USB i Firewire, auriculars retràctils, adaptador pel k7 del cotxe (sí, això ja comença a ser una mica obsolet, però igualment em fa il·lusió, sempre n’he volgut tenir un :P), carregador pel cotxe, i un splitter per poder enxufar-hi 2 auriculars. Però mentre baixàvem per Rambla Catalunya, em va donar un altre regal: el camera connector!! Això serveix per descarregar les fotos de la càmera digital en l’iPod, així ja no ens haurem d’emportar cap portàtil quan anem de viatge, perquè tindrem 30gb (bé, 60gb si comptem la meva i la del nen :P) de disc dur!!

[el post continua, eh? exploters? com la majoria dels meus posts :S]

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

… to me!!

L’any passat vaig tenir un cumple deliciós. Estava a Aachen, i el nen feia tot just 3 setmanetes que havia tornat a Barcelona. Hi va haver una confusió, i ell en principi es pensava que jo feia els anys el 17 de Maig, així que em va enviar una e-card i un mail preciosos… Quan li vaig dir que encara faltaven deu dies, em va dir que tranquil·la, que ja em tornaria a enviar una altra e-card…

No ho va fer. Em vaig passar tot el dia a la Philips donant-li a F5 per veure si rebia algun mail, però no. Em va estranyar, no creia que se n’hagués oblidat, però no molava… Va donar la casualitat de que aquell dia em vaig haver de quedar fins tard (normalment sortia a les 17h) per fer una demo a uns visitants, i vaig arribar a casa a les 19h. En Christian va passar per casa i va dir “Mira què t’he portat”. I qui va aparèixer? El nen!! Dient “Passava per aquí…” Jo estava que no m’ho podia creure… Vam fer un gran sopar a casa meva (unes 15 persones en 20m2, tot un récord) i després vam anar a una festa al meu local favorit, la Westbahnhof.

Sempre m’ha fet il·lusió fer anys. Suposo que quan em faci més gran em farà més pal, però ara m’encanta. El que no m’agrada d’aquest any són els anys que faig, 24. Imagino que la crisi vindrà l’any que ve, que estaré a meitat de camí dels 30, o quan faci els 30… Però el número 24 no m’agrada. Ara ve lo friki 😛

El meu número preferit és el 7. Per què? A part de que també era el número preferit de una de les meves mestres de primària favorites (ara que fan la setmana de TV3 dedicada als mestres…), m’agrada perquè és un nombre primer. Adoro la perfecció dels nombres primers, que no es poden dividir per cap altre número (a part d’ell mateix i l’u, és clar). És com si sorgissin del no res. El 6 saps d’on surt, de multiplicar 2 i 3, però el 7… d’on surt, el 7? Una altra raó perquè aquest sigui el meu número preferit (i no el 2, el 3 o el 5, que van abans :P) és que no té llei de divisibilitat, per saber si un número es pot dividir per 7 no et queda altra cosa que fer la divisió.

Odio els nombres parells, perquè es detecten fàcilment, mirant l’última xifra ja saps si un número és divisible per 2. Els divisibles per 3 ja m’agraden una mica més, perquè la llei de divisibilitat és divertida: sumes les xifres i si el resultat és divisible per 3, el número també ho és. El 5 no està tan malament, els seus múltiples són rodons, encara que també són detectables a simple vista. Però bé, on es posi un 7, un 11 (la llei de divisibilitat també era graciosa, la recordeu?) o un 13…

De petita m’encantaven les matemàtiques (oh sorpresa!), precisament aquella profesora em donava aquesta matèria, entre d’altres (segur que li agradava el 7 per la mateixa raó que a mi). Les mates em van agradar fins que vaig fer càlcul, a primer de carrera (arggh!!). Fins i tot vaig participar en 4 concursos El Cangur (des de primer de BUP fins a COU), i vaig estar a punt de fer-ho en la Olimpiada Matemàtica (no vaig poder perquè el mateix dia tenia un concert de Coral… sí, també estudiava música al Conservatori).

L’edat que tenia ahir (bé, encara la tinc, vaig nèixer a les 20:30!!) m’agrada molt, perquè el 23 és un nombre primer. Avui en faig 24, un número horrible!! Què hi ha més soso que el resultat de multiplicar 2 x 2 x 2 x 3? És parell per triple partida!! Com a mínim, li trec un partit a això de no poder pausar la meva vida: espero que aquest any passi ben ràpid!!

I per acabar, analitzem la meva data de naixement: 27.05.1981. El 27 està bé, ja que conté un 7 (tot número que contingui un 7 mereix un respecte), i a més és una potència perfecta (només té un factor, el 3). El 5 és primer, i com ja he dit, m’agrada perquè és rodó. Us heu parat a factoritzar el 1981? Els factors primers d’aquest número són el 283… i el 7. Si és que el 7 em persegueix!!

Havia promès un post friki, no? Ho he aconseguit?

P.S. Què faig desperta a aquestes hores? Havia de fer-li de pinxe a ma mare, estem fent un pastís per diumenge (prometo foto).

Mañana me voy a Aachen!! Pero antes me gustaría seguir con las crónicas de New York (la semana que viene hará 2 meses que nos fuimos, snif snif), así que vamos con ello.

Martes 22.03.2005

Teníamos prevista una excursión de éstas organizadas. Se llama Contrastes (o Panoramas Americanos alrededor de Manhattan) y nos la habían recomendado mucho. En parte escogimos esta porque es una oportunidad de ver los otros barrios de Nueva York (normalmente cuando la gente habla de Nueva York suele referirse al barrio más conocido, Manhattan, donde están los típicos rascacielos… el resto de barrios son otro mundo), y es difícil verlos pateando. La realidad es que te pasean en un autobús por Harlem, El Bronx, Queens y Brooklyn, y apenas te bajas del autobús. A mi no me gustó mucho por esto, parecía que éramos los ricos que nos paseábamos por las zonas pobres, en plan safari. Al menos el guía era simpático y nos explicó algunos datos graciosos e interesantes. Por ejemplo, una muestra del Spanglish que se habla en El Bronx: “Le has echado la vacuna a la carpeta?”, que quiere decir “Le has pasado el aspirador a la alfombra?”.

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Hola!! He estat bastant ocupada aquestes últimes setmanes. Per fi he acabat d’escriure la memòria del meu projecte final de carrera. Des de que vaig tornar d’Aachen, al setembre, l’havia tocat bastant poquet. De fet només em quedava escriure la introducció (un exercici bàsicament de copy-paste), les conclusions, i donar una repassada a tot en general, però sempre em guanyava la mandra i ho deixava “per l’endemà” (i l’endemà es convertia en demà passat, etc.). Sí, sóc una procrastinadora (no sé si existeix aquesta paraula en català…). No ho puc evitar, i mira que ho intento!

Però per fi, fa un parell de setmanes vaig posar-m’hi de debó, perquè vaig pensar que si no, no em donaria temps a presentar abans de l’estiu i a veure, quedaria moooolt lleig presentar al setembre, representaria que he trigat un any i mig a fer aquesta merda de projecte!! Bé, potser hauria d’explicar una mica de què va… Jo estava al departament d’electrònica dels laboratoris de recerca de la Philips d’Aachen, en un grup que es dedicava a investigar noves formes d’il·luminació. El meu projecte en principi tractava de generar llum blanca a partir de la mescla de LEDs de diferents colors (els primaris: vermell, verd, blau i àmbar), però al final ho vam estendre a la generació de qualsevol color, per tant el que jo vaig implementar és un sistema que permetia a l’usuari controlar la lluminositat i color d’un prototipus de làmpara fet amb 64 LEDs. S’ha entès?

Llegeix la resta del post »

Lo prometido es deuda, dicen. Así que hoy toca hablar de un navegador que deja al Internet Exploter por los suelos. El Mozilla Firefox, oyes. Yo soy rarita y lo tengo en inglés, pero también está en castellano, y en catalán! Así que no hay excusa 😛

Hace poco más de un año que sé de la existencia del Firefox. Entonces todavía se llamaba Firebird!! Yo soy dada a tener mil ventanas abiertas, soy bastante impaciente en cuanto a cargar páginas se refiere, y como por entonces iba a 56k, pues mientras leía una, las demás se iban cargando. Esta manía se acentuó cuando entré en la Comunidad Siemens, donde mi manera de navegar es tener el índice abierto permanentemente en una ventana, e ir abriendo los enlaces de los diferentes posts en ventanas nuevas. Podía tener más de 10 ventanas a la vez!! Un poco incómodo, la verdad. Coincidió que en dicha comunidad se puso una encuesta sobre el navegador que preferían los usuarios. Allí descubrí la pólvora: el Firefox es un navegador sencillo, sin muchas funcionalidades “de serie”, pero aún así, es mejor que el Exploter. Como os podéis imaginar, la principal ventaja que le vi fue la navegación en pestañas. Pero cuando descubres las extensiones, te das cuenta de que puedes hacer de Firefox lo que quieras.

(ya aviso a los herejes de que hay más, dadle al link de la hora :P)

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Al final m’he decidit a crear el meu propi blog, després d’estar més d’un any visitant-ne molts. De moment deixo aquest post “per la posteritat”, ja se m’ocorrirà alguna cosa a dir.

Per provar cosetes, us deixo un link a la Comunitat Siemens (digueu-me friki :P) i el meu avatar.

dew!

P.S. L’avatar no té res de sado, ho dic perquè ja m’ho van preguntar una vegada… És una imatge d’una pel·lícula d’aventures, qui em conegui sabra quina 😉