Ahir vaig anar a sopar a casa d’en Xevi, un amic del nen, a Mataró. Va estar molt bé, vam ser poquets: els amics de sempre (en Xevi, en Dani, en Christian i el nen), les amigues d’ells de l’institut (Patty i Eli), i les “nòvies aachenianes” 😛 (la Carla i jo).

A veure, que m’explico. Jo vaig arribar a Aachen l’any passat a finals de Febrer. Poc abans havia conegut al Christian i a la Carla (bé, i al Miguel Ángel, jeje), perquè ells també havien d’anar a Aachen, en Christian per fer el projecte a la Philips (com jo), i la Carla, per fer-lo a la universitat. Tots dos tenien parella… cadascú la seva! El meu primer dia a Aachen, en Christian (que havia arribat 10 dies abans) em va presentar un amic seu de la infància, amb qui havien coincidit en tot: guarderia, escola-institut, carrera (i universitat)… i projecte a Aachen!! Aquest amic portava ja 6 mesos allà, però havia de quedar-se 2 mesos més… De fet això ja ho havia explicat en el diari aachenià (a veure si actualitzo :P). Un mes més tard ell i jo començàvem a sortir junts :D, just el mateix dia que en Christian i la Carla tallaven amb les seves respectives parelles (sense tenir res a veure en cap cas amb terceres persones!). Ells van trigar una mica més en decidir-se: ara fa tot just un any… Clar que també van tenir més temps per disfrutar junts (el nen i jo, només un mes), perquè en Christian va tornar a Barcelona a finals d’Agost. Però bé, ells han estat més temps separats (amb visites ràpides, clar, però no és el mateix). Ella es va haver de quedar més temps, al Setembre tot just començava el projecte (fins aleshores havia estat fent assignatures), i ara fa una setmana que ha tornat definitivament.

Doncs això, que fa gràcia que èrem 4 aachenians, 5 Telecos (en Dani també és Teleco, fa un any estava fent el projecte a Nàpols… la setmana que ve farà un any que el nen i jo l’anàvem a visitar, jo des d’Aachen i ell des de Barcelona :D), 6 Erasmus (en Xevi, advocat, també va estar d’Erasmus a Leuven), uns ex (l’Eli i en Dani van sortir durant molt de temps), i ja en plan de conya, 2 parelles heteros, una de lesbianes (l’Eli i la Patty sempre fan broma amb això) i una de gais (és el que els hi queda, a en Dani i en Xevi, ser parella :P).

Vam sopar pa amb tomàquet, embotits i truita de patates. Per beure hi havia de tot: Lambrusco, cava, cervesa, Ballantines… El que van oblidar va ser la coca. El Ballantines que no falti (segons el Xevi, perquè a mi no m’agrada el whisky), però per la coca es van quedar sense pressupost. Igualment ens ho vam passar molt bé, vam riure molt, i tot i que es van explicar moltes anècdotes dels nens (que l’Eli i la Patty potser coneixien, però la Carla i jo no), també vam riure amb elles.

Després del sopar, el nen em va portar a casa… Jo no tinc ganes de sortir, i menys amb la calor que fa i les aglomeracions que hi hauria per Sant Joan, i si bé m’ho estava passant molt bé, i m’hagués vingut de gust anar a prendre algo, no volia partir-li la festa al nen. Preferia marxar aleshores, i així ell es despreocupava i podia beure, etc.

A veure si avui podem quedar per veure els dos capítols de Joey que ens falten per acabar la primera temporada! I una peli que tinc ganes de veure: Trabajo Basura (en anglès Office Space). La vaig descobrir en una de les meves expedicions bloggerils (quan em poso a navegar de blog en blog, no paro!), però no recordo a quin blog en parlaven, i la vaig posar a baixar a l’eMule. Em va fer gràcia l’argument (un tio que té una merda de feina i es proposa fer-ho tot malament perquè l’acomiadin), i vaig descobrir que hi sortia la Jeniffer Aniston (Rachel a Friends).

Per cert, que ara que estic veient la desena temporada de Friends en castellà, em sona molt més estrany que en anglès. A part de que m’he acostumat a les veus angleses, i ara les espanyoles em sonen rares (la de la Rachel és insoportable!!), hi ha coses que traduïdes no tenen tanta gràcia. El que més ràbia em va fer, però, és la mutilació que li van fer a la primera part de “The One in Barbados”. Es van saltar un munt d’escenes!! Imagino que va ser perquè era molt llarg i no encaixava en la mitja horeta de Canal +, però van tallar escenes molt bones! I en el capítol on Joey va de convidat al concurs Pyramid, quan està en la final amb l’altre home, una de les categories, que en l’original era Spanish words, ho han adaptat a paraules franceses (això s’entén, no quedaria gaire clar que en Joey digués “No conozco palabras españolas” :P). Res, que recomano buscar els capítols a l’eMule!!

Pensant en això, ahir li vaig comentar al nen mentre em portava cap a casa, que trobo a faltar anar a veure pel·lícules en versió original. Trobo que la meva actitud amb el cinema ha canviat: abans anava a veure pelis, i com més disfruto amb una peli és en VO; ara vaig al cine a passar l’estona. No vol dir que ho passi malament, o que no m’agradin les pelis que anem a veure (bé, algunes no m’agraden, jeje), però és diferent. Abans també hi anava sola, ara normalment vaig amb ell, i hi ha tot el ritual de les crispetes, que abans no feia. Ja dic, m’ho passo bé, però la raó no és la pel·lícula, és passar una estona amb ell. El problema és que al nen no li agraden les pelis en VO. És una cosa que jo no acabo d’entendre, perquè ell sap anglès i a Aachen es va passar 8 mesos veient pelis en anglès, amb o sense subtítols (ell diu que aleshores no tenia alternativa, però que se sent incòmode llegint subtítols, es perd l’acció). De fet aquest tema va originar la nostra única discussió en l’any i pico que portem junts :D. No sé, a veure si el puc arrossegar cap a l’Icaria algun dia!

Aquest post es va publicar el Friday, 24 de June de 2005, a les 14:32, i està arxivat a aachen, reflexions, show must go on i that's life i tv. Podeu seguir les respostes al post a través del feed RSS 2.0. També podeu deixar un comentari, o bé fer un trackback des de la vostra pàgina.