Ja està, és oficial!! En dues setmanes seré Enginyera de Telecomunicació!! Justament el mateix dia que els meus pares faran 25 anys de casats (ooohh…), el 20 de Juliol.
Aquest matí he aconseguit llevar-me d’hora i he anat al CPET a buscar les còpies de la memòria. L’enquadernació és pofezioná, sembla un llibre, però a la portada només hi posa “Projecte Final de Carrera” i l’escola (ETSETB), i hi ha un requadre on s’ha d’enganxar una etiqueta que posi (a boli!!) el nom de l’autor, el títol, l’any i el director de projecte. A més, en una de les còpies (la que es queda a la biblioteca), hi posen un full a omplir per l’estudiant, també a boli: nom, títol, director de projecte, paraules clau i resum (d’unes 1000 paraules). És bastant cutre, ja ho és que hi hagi una pàgina escrita amb bolígraf, però que a la portada hi hagi una pegatina…
Després he anat a veure el ponent, que m’ha dit que primer havia d’omplir el full interior. M’ha signat el full de reserva d’aula i el de conformitat de lectura (com que ell ja havia llegit la memòria, ja podia signar-lo). He anat al bar, m’he pres un cafè i l’he omplert. Quan he tornat al seu despatx ja no hi era (m’havia dit que tenia una reunió), així que he anat a veure el president del tribunal, que és del mateix departament. Li he donat una còpia, jo pensava que em diria que ja la llegiria, però m’ha fet passar i seure, hi ha donat una ullada i m’ha preguntat algunes coses… De bon rotllo, eh? Que aquest home em cau molt bé. De fet després m’ha dit que si volia em signava ja el full de conformitat, que per això m’havia fet les preguntes i s’ho havia mirat per sobre.
El pitjor és que hem descobert un error molt lleig a la memòria. Ha mirat l’índex i ha dit: “Però si la majoria són apèndixs!!” A mi m’ha estranyat aquesta frase, és cert que gairebé la meitat de la memòria són apèndixs (unes 50 pàgines respecte unes 70 de contingut real) però no és la majoria… No hi he donat més importància, però després buscava les conclusions i no les trobava. Li he dit que estaven a la pàgina seixanta-i-algo, però m’ensenya l’índex i diu: “Aquí posa a la 37” (vale, per això deia allò dels apèndixs). El problema és del putu Word, que agafa els títols per confeccionar l’índex, però de vegades es ralla i a partir d’un cert punt marca que tot està a la mateixa pàgina, i li has de donar a actualitzar marcadors perquè és posi bé. I això se’m va escapar, ja és mala sort… Li he explicat i m’ha dit que no passa res, que si de cas m’imprimeixi una còpia bona per mi.
He sortit d’allà molt xafada, fa molta ràbia que després de tanta feina al final se t’escapi algun error tonto però tan visible. Però se m’ha acudit que, donat que no vaig imprimir les 3 còpies a la vegada, sinò que ho vaig fer a poc a poc i d’una en una, era possible que alguna còpia estigués bé. Bingo! Les dues restants estaven perfectes (en aquest sentit, és clar, potser després apareixen més errors tontos, jeje), afortunadament. He deixat una d’elles a la bústia del ponent i he anat cap al D4 a veure el Temible. Anava pensant que sort que la còpia dolenta l’havia donat a un profe de bon rotllo, que si li arribo a donar al Temible la caguem (no crec que fos tan comprensible amb els errors del Word)!!
He picat a la porta i he entrat, ell ha mirat cap a mi amb cara d’estranyat, li he dit el meu nom, s’ha quedat amb la mateixa cara, li he dit que venia per la presentació del projecte, aleshores m’ha recordat i s’ha aixecat de la cadira. Li he donat la memòria, li he preguntat si li anava bé la nova data (no m’havia respost al mail) i m’ha dit que sí. La seva actitud ha estat bastant de menyspreu. Primer m’ha preguntat, en veure el títol del projecte (Brightness and colour control of a LED lamp), si jo era d’Enginyeria Electrònica o de Telecos. Li he dit que de Telecos, però que havia fet el projecte en el departament d’electrònica de Philips. “¿Y lo hizo en el extranjero? ¿Le sirvió de algo? ¿Cómo es que tiene que presentar aquí?” Li he explicat la normativa de l’escola, que diu que si el fas a una empresa a l’estranger has de presentar a la universitat d’origen. M’ha dit “Pero a ver, de todo esto, ¿usted qué ha hecho?” Jo he pensat que si no es llegia la memòria i no sabia de què anava, per molt que li expliqués què havia fet, no entendria res… Però he decidit ser diplomàtica i li he explicat per sobre. Ja em volia despatxar, i jo li he preguntat si em podria escriure un mail quan ho hagués llegit, perquè m’hauria de signar el full de conformitat. Per sort m’ha dit que si volia ja m’ho signava, així que no l’hauré de tornar a veure fins el dia D! En general m’ha fet sentir bastant incòmoda, però per fi he superat la primera trobada amb ell!!
Tot seguit he anat a donar el full de reserva, ja signat pel ponent, al B3… on hi havia el mateix Catet de dilluns (What are the chances?!?!). Ha agafat l’agenda, m’he assegurat que el meu nom estava posat al dia 20 de Juliol, s’ha mirat i remirat el full (tampoc hi havia tantes coses!!), i finalment m’ha posat el segell i n’ha fet còpies per ells (l’original me l’he quedat jo). Després he baixat a secretaria a preguntar què n’havia de fer, del full de conformitat (recordem que jo pensava que era necessari per fer la reserva, però segons el Catet no, ell mai no havia vist aquell paper). M’han dit que s’ho quedaven ells, per tant ara ja no he de tornar per allà fins el dia D (per cert, el CD ja me l’han donat avui al CPET).
Ara fa una estona el nen m’ha donat una altra bona notícia: li han donat la pujada i… 3 graons! No es plan d’explicar ara tot el sistema consultoril de sous i nivells, però diré que cada any els hi fan uns reviews que segons com vagin els hi pugen un nombre de graons (cada graó implica més sou i més responsabilitats), normalment són 2 però depén del rendiment. Segons la visió pessimista del meu nòvio, tal com anaven les coses, deia que només li pujarien 1… i mira, 3!! Això no vol dir que comenci a creure en la consultoria, però com a mínim li han agraït tot el que ha fet…
A veure si aquesta tarda ens podem veure, de moment hem quedat a les 20:15h, així que espero que no em truqui per dir-me que no pot! De fet, havíem parlat aquest matí, li he dit la data definitiva i oficial i m’ha felicitat i hem quedat, i quan ha trucat aquesta tarda em pensava que era per dir-me que no podia, però quan he contestat i li he notat la veu de content he vist que no 😀
I no puc acabar sense dir…
only 13 days 23 hours 34 minutes to present my thesis!!
Posts (RSS)