Diumenge vam veure Primer a casa del nen, com ja vaig comentar. Crec que és la primera vegada que no entenc absolutament res d’una peli. I no vaig ser l’única, el nen tampoc no va pillar res. A d’altres pelis rares com Memento o Cube (molt recomanables, per cert), et podies perdre detalls que pillaves quan les veies per segona o tercera vegada, però la idea en general l’agafaves, però en aquesta… Crec que el problema és que dóna massa coses per sabudes, ens vam perdre en una explicació matemàtica que va massa ràpid (avís a qui la vulgui veure: l’explicació sobre el punt A i el punt B és important, si no ho enteneu no cal que perdeu el temps amb la resta de la peli). Ahir vaig estar buscant explicacions per Internet, i vaig trobar un enllaç interessant: Primer Visual Timeline. Explica les línies temporals que hi ha a la pel·lícula. He aconseguit entendre les 3 primeres, però amb la quarta les coses es compliquen bastant… Potser amb aquesta informació m’animo a tornar a veure la peli algun dia… o no!
Després vam anar a sopar… a l’italià que no vam poder dissabte. I aquesta vegada vam tenir més sort! Ens va agradar molt, tenen molts tipus de pasta que no es veuen en altres llocs. La cambrera ens va dir que els plats de pasta eren d’uns 450g, així que millor demanar-ne un per a tots dos. Vam demanar Orecchietti, una pasta en forma d’orelles (vaig descobrir-la a Aachen! La venien en el súper belga, el DelHaize), boníssim!
Posts (RSS)