Ja he trobat alguna cosa a fer! Una crònica més de l’estiu (ages ago :S). Estàvem a Planoles no?

Dimecres 10.08.2005
Després d’esmorçar, fer les maletes i pagar, vam anar cap a Castellar de N’Hug, on ens havien dit que venen uns croissants gegants. El camí tenia moltes corbes, però va valer la pena. Us presento el croissant gegant (la mà és d’en Salva, per comparar):

Croissant gegant
I ens va durar un parell de dies, menjant-ne tots! Total, que vam arribar a Alp a les 12:30. A part dels avis, també hi havia en Pere, el germà d’en Salva. Vam jugar al dòmino una estona i després vam dinar.

Per la tarda vam veure La Búsqueda en el meu portàtil. No està mal, és entretinguda. Després vam continuar jugant, primer a La Buti i després al Scrabble (no hi havia jugat mai!). I a la nit, al Parxís. Tot un dia de jocs de taula. Potser algú pensa que és avorrit, però a mi m’encanta jugar a aquests jocs (menys al parxís, és molt llarg i me’n canso ràpid), potser és perquè a casa meva no els hi agrada gaire (als meus pares no els pots treure del Tute o la Escoba, que no volen jugar a una altra cosa, i ma germana sempre ha estat una punyetera) i mai no he tingut amb qui jugar a aquests jocs (ara semblo el Calimero, jaja!).

Dijous 11.08.2005
Vam anar a fer un volt per Puigcerdà. Vam entrar a un quiosc i vaig veure un llibret d’un passatemps que s’estava posant de moda però que a mi de moment no m’havia atret gaire… Us sona el Sudoku? Doncs aquest va ser el Dia Zero de la meva afició, jaja. El dia estava plujós així que vam tornar ràpid a casa (a jugar, jeje). A la tarda vam jugar al Mus (com ho trobo a faltar dels temps de la Universitat), en Salva i jo contra el Pere i l’avi Josep. Vam guanyar nosaltres, però en Salva i jo ens vam enfadar… i jo tenia raó!! Jeje, què competitius som… A veure, resulta que estàvem en l’etapa de descartes, i tots havíem dit mus (és a dir que volíem descartar-nos), i quan li toca el torn a en Salva de descartar-se, diu que està servit. Cómorr?? Aleshores no has de dir mus, has de tallar!! Ell deia que sempre havia jugat així, i que es podia fer, per ajudar al company a que millorés les cartes… però clar, també ajudes als contrincants!! A part d’il·lògic, he trobat un parell d’enllaços on s’explica clarament que això no es pot fer (a menys que sigui mus vist, clar, però no era el cas):

El jugador -mano- iniciará el juego, manifestando: Si desea jugar con sus 4 cartas iniciales, sin ir al descarte, en cuyo caso dirá: -No hay Mus-. O si prefiere mejorar su juego inicial, yendo al descarte de alguna o de todas sus cartas, en cuyo caso dirá -Mus-. […] Si el jugador que da las cartas, al hacer la distribución inicial en cada juego parcial, descubre una de éstas inadvertidamente, hay -Mus visto- obligado, pudiendo quedarse -servido- quien lo desee, sin ir al descarte, pero si uno o más jugadores quedan -servidos-, no podrá haber un segundo descarte.

La palabra mus va a indicar, después de cada reparto de cartas, que uno desea descartarse de todas o al menos de una carta porque no las considera bastante buenas para jugar y desea recibir otras tantas. […] Si durante el reparto se descubriera accidentalmente una carta, habrá mus visto; en este caso los jugadores podrán descartarse de todas o de ninguna de las cartas.

Mwahahahah! (amb carinyo 😉 )

Després vam jugar al parxís de 6 jugadors (però només èrem nosaltres 4), que és encara més llarg i avorrit que el normal. Així que vaig abandonar a la meitat i em vaig posar a fer Sudokus. Cap a les 19h en Salva i jo vam anar a fer una excursió en quads. Jo només ho havia fet una vegada, per la Mercè de l’any passat, i m’ho havia passat de conya. Aquesta vegada el recorregut va ser una míca més difícil (i més divertit!), vam anar per Guils, per camins amb corbes, desnivells, obstacles… Ens van acompanyar, com l’altra vegada, un monitor i la cosina d’en Salva (que també és monitora). El pitjor de l’excursió és com et queden les mans d’encarcarades d’anar agafat al manillar, però és mooolt divertit!

Vam anar a sopar a una hípica prop d’allà, amb tota la família per celebrar el sant de la tieta d’en Salva (els tiets són els que tenen la botiga). Allà vaig provar el típic Trinxat de La Cerdanya, però no em va agradar gaire (col i patata bullida, puaj!). En tornar a casa, abans d’anar a dormir, vam jugar una estoneta al dòmino, però jo vaig desenvolupar la capacitat de fer Sudokus en paral·lel, jeje!

Divendres 12.08.2005
Vam anar a Andorra a fer un volt. Vam anar-hi tots 5 (els avis, en Pere, en Salva i jo) amb el cotxe d’en Salva, i allà ens vam separar i vam quedar per dinar. En Salva s’havia de comprar un carregador pel mòbil perquè el seu l’havia oblidat a Cal Sadurní. També vam estar mirant GPS‘s, ja que semblaven molt més barats que per aquí, i en Salva va estar a punt de comprar-se’n un. Però quan per fi (després de dinar) vam anar a la botiga on l’havíem vist més barat, el venedor va vendre-li la moto de que aquell era molt car i que en tenia un altre molt millor i més econòmic, i que a més pel que ell volia necessitaria una antena exterior… Total, que en Salva es va rallar i no va comprar res. Jo al final sí que vaig comprar un DVD, que és el que compro sempre… el d’Ocean’s Twelve. Bé, i també vam comprar coses típiques d’Andorra: formatges i xocolata!!

De tornada, vam parar a Martinet a comprar el sopar: pizza (semblant a l’empanada gallega) i coca de xocolata. mmm!! Després de sopar vam veure Cellular, una pel·lícula molt dolenta però d’aquelles que t’ho passes bé veient-la a casa amb més gent, criticant-la (com Transporter, la vam veure a Aachen i ens ho vam passar molt bé).

Dissabte 13.08.2005
Ens vam llevar bastant tard, i vam anar tots 5 a passejar per Puigcerdà i després a dinar… al mexicà que dilluns estava tancat. Tot estava boníssim!!

Cap a les 17:30h vam sortir d’Alp, en Pere també va baixar amb nosaltres. Vam arribar a Mataró cap a les 19:30h, i poc després van arribar els seus pares, acabaven de comprar un DVD gravador. Vam sopar i després van veure no-sé-quin partit de futbol, jo em vaig posar a fer Sudokus. En Pere es fotia amb l’Espanyol per picar-me (no sé per quina estranya raó – digue-li estranya raó, digue-li Salva – es pensa que sóc de l’Espanyol, quan en realitat a mi no m’agrada gens el futbol! De fet l’únic partit sencer que he vist va ser el Barça-Madrid de l’any passat, i em vaig avorrir bastant!), i en Salva em picava dient que “tenia cara de número” (i tu de pilota! jaja). Després del partit em va dur a casa.

———————–

Doncs bé, fins aquí la tercera crònica (ja era hora no?). En la propera entrega l’escenari es trasllada… a Cunit!

Editat 19.08.2006, 13:21h: al final no hi va haver una quarta entrega, només dir que en Salva s’ho va passar prou bé a Cunit (o això espero). Aprofito per canviar la foto del croissant, que l’acabo de pujar a Flickr.

Digues la teva!

XHTML: Podeu fer servir les següents etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>