Fa uns quants anys tenim integració tarifària a Barcelona. Això vol dir que amb un mateix bitllet pots agafar metro, bus i trens (tant Renfe com FGC). Representa que si dins d’un marge horari (hora i quart en els títols d’una zona) agafes diferents mitjans de transport, només pagaràs un bitllet. O sigui, que pots agafar el metro, tres autobusos i després un tren (encara que això requeriria un itinerari peculiar), però si després del tren tornes a agafar el metro, et marcaria un segon viatge.

Ara fa més d’un any es van començar les obres de l’intercanviador de la Sagrera (a l’enllaç entre la L1 i la L5 que hi ha ara s’hi afegiran la nova L9 i el TGV), que s’estan duent a terme en diferents fases, que com sempre, impliquen certes incomoditats tant pels conductors (talls de trams de la Meridiana) com pels que viatgem en transport públic (el transbordament a l’estació de la Sagrera es fa pel carrer enlloc dels habituals passatges subterranis). Però en moments de menor afluència de viatgers (com l’estiu passat i aquesta Setmana Santa), tanquen completament l’estació i les adjacents. Ara mateix no hi ha servei de metro entre Fabra i Puig i Clot (L1), tot i que hi ha un servei especial d’autobusos entre aquestes estacions, que fa parades equivalents a les del metro (Sagrera i Navas).

Què passa quan ajuntem aquests dos fenòmens? Doncs que comencem a veure incoherències. M’explico. Estic cansada de sentir per megafonia que el metro està tallat, blablabla, que hi ha un servei d’autobusos, però que podem fer servir mitjans alternatius per moure’ns per Barcelona, com la Renfe entre Fabra i Puig i Plaça Catalunya, o entre Clot i Sant Andreu. Jo cada dia provo itineraris alternatius (avui per exemple, anava cap al metro quan ha passat un 40, un bus que em deixa a prop de la feina; en circumstàncies normals no l’hagués agafat perquè dóna molta volta, però amb el metro tallat he trigat més o menys el mateix, però estalviant-me dos transbordaments), i ahir se’m va acudir un altre.

Nota al marge: el meu trajecte habitual és Torras i Bages – Marina, 7 parades sense transbordaments. Amb el metro tallat, implica: metro Torras i Bages – Fabra i Puig, 2 parades; bus especial Fabra i Puig – Clot, 3 parades; metro Clot – Marina, 2 parades.

Doncs ahir vaig pensar: Sant Andreu – Clot amb metro (1 parada fins a Fabra i Puig) i bus especial venen a ser 20 minuts, però en tren (Renfe línia C2) només són 5 minuts. Podria fer metro Torras i Bages – Sant Andreu, 1 parada; Renfe Sant Andreu – Clot, 1 parada; metro Clot – Marina, 2 parades. Però clar, això implicaria entrar dues vegades al metro, cosa que en principi la integració tarifària no permet. Però com que des de la megafonia ens encoratgen tan amablement a buscar aquests itineraris alternatius, vaig pensar que potser durant aquesta setmana ho permetrien. Què il·lusa! Ho vaig preguntar a una treballadora del metro i em va dir que no. Aleshores perquè ens insten tant a anar amb Renfe? Sort que només són 10 dies (dels quals 4 són laborables, i en queda un i mig)!

Jo continuo inventant-me itineraris (l’òptim com heu vist està descartat per la incoherència de TMB), així no m’avorreixo (ja ho faig prou a la feina, que aquesta setmana estic soleta i no tinc ningú amb qui parlar, i tot i així el meu Bloglines no para de crèixer :S). El millor camí és el que faig a la tarda (sempre el mateix), com que en Salva treballa aquí a prop el vinc a buscar i anem junts cap al Clot (caminant), així m’estalvio un transbordament (aquí sí, agafo el tren fins a Sant Andreu i després un bus que passi per allà o el metro) i el més important, passem una estoneta junts.

Buf, porto 3 posts seguits a la categoria Rage, però que consti que no estic de mal humor eh?

Aquest post es va publicar el Wednesday, 12 de April de 2006, a les 18:15, i està arxivat a estudies o treballes? i experiments i ira contenida. Podeu seguir les respostes al post a través del feed RSS 2.0. També podeu deixar un comentari, o bé fer un trackback des de la vostra pàgina.