Aquest migdia ha vingut la Mada. No m’ho esperava. M’ha preguntat com és que estava tan soleta, li he dit que el Jefe i l’altre noi estan de vacances…
En un primer moment no he sabut com reaccionar, però li he preguntat com es trobava, i com és que havia vingut. M’ha dit que estava millor, que s’estava medicant, i que venia a buscar les seves coses. No he gosat preguntar-li si marxa definitivament o com que la baixa serà llarga prefereix tenir les seves coses amb ella, però suposo que és això últim.
Jo l’he vist molt més tranquila. Com ha dit ella:
Intentant ser feliç.
És el que intentem tots, no?
Madaries anteriors | mails i macarrons | crisi nerviosa | sin rastro | missing
Posts (RSS)