El d’ahir sí que va ser un Sant Jordi com cal. Vam començar per l’FNAC (malgrat era diumenge, les llibreries estaven obertes), on jo vaig trobar el meu llibre (He Dit, és clar), però en Salva estava gafe, el seu (segon volum de La Confusión, un dels mil llibres del Neal Stephenson :P) estava esgotat. Vam buscar-lo a altres botigues durant tot el dia, però no hi va haver sort. A la tarda, a la paradeta d’El Corte Inglés, va veure un llibre que li va fer gràcia: La puta feina, d’en Matthew Tree (un anglès que fa molts anys que viu a Catalunya, parla perfectament el català però amb un accent britànic molt divertit). Així que no ens en vam anar amb les mans buides!

Però entre aquestes dues compres vam passar per la plaça Universitat, on l’Andreu i companyia signaven llibres (dues hores al matí i dues a la tarda). Al matí vam arribar que faltava mitja hora perquè acabessin, i la cua era llarguíssima, així que vam anar a dinar i vam tornar-hi després. Vam provar el nou VIPS del carrer Villarroel, sabia que l’havien obert perquè tinc la targeta del Club VIPS (amb tantes visites al Starbucks de tant en quant em surt un frapuccino gratis!) i em van enviar un vale de 3 euros. Està molt bé, és molt minimalista i tenen plats nous a la carta (bé, fa temps que no hi anava, potser no són ben bé nous).

Al final, entre dinar i fer un volt buscant el llibre d’en Salva, vam tornar a la plaça Universitat mitja hora abans del segon torn de signatures, i la cua no era llarga: era infinita. A més allà a la plaça hi tocava un bon solet, i estàvem cansats, així que vaig desistir de la signatura. De fet ja en tinc dos signats, i en l’últim (fa dos anys, era el primer any que tenien carpa pròpia a la plaça Universitat) no s’hi va matar gaire. Vam tornar a casa i vam veure un parell de capítols de House (compañeros… creo que tenemos un nuevo adepto! mwahahahah!).

Durant tot el dia vaig acumular 4 roses. La primera (i la més maca), la que em va portar en Salva. Després al VIPS ens en van donar una altra (bonic detall). El Corte Inglés també en regalava una per cada compra. I l’última és potser la més graciosa. Davant de la plaça Catalunya, els de la CocaCola en regalaven… però només als homes. Anaven lligades a un cartró on posava, en lletres ben grans:

Un aplaudiment per als homes que van pel carrer amb flors a la mà.

I després més petit:

Certifiquem que la persona que porta aquesta rosa, l’ha portat amb molt d’amor pel carrer, sense importar-li les mirades alienes, amb la il·lusió d’entregar-la a la seva destinatària.

Simpàtica al·lusió a l’anunci de la tele!

M’ho vaig passar molt bé ahir, però va ser esgotador! Avui no podia amb la meva ànima, i amb tot l’aldarull de la feina (per cert què li passava avui a Blogger? És curiós que al blog de status hi apareixen explicacions, però no hi han estat durant tot el dia… serà que tampoc podien publicar?) m’ha acabat agafant mal de cap i he marxat abans cap a casa.

Un comentari a “roses are #FF0000”

  1. Children at your Feet » Arxius » diada de sant jordi va dir...

    […] es Sant Jordi, y como siempre hemos ido a pasear por el centro de Barcelona. Pero este año ha sido bastante agobiante, y no sé […]

Digues la teva!

XHTML: Podeu fer servir les següents etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>