Aquesta matinada, aprofitant el meu insomni estiuenc (sempre em costa més adormir-me quan fa calor), he estat retocant el template de nou. Aquesta vegada era per posar el comptador de StatCounter…

En realitat, el que m’interessa no és saber quanta gent em visita, bàsicament escric aquest blog per apuntar les meves cosetes, els meus amics saben que m’agrada molt explicar cròniques, les han patit :P. Com ja vaig dir en una ocasió, he intentat més d’una vegada fer un diari però em costa perquè sóc bastant perfeccionista. El blog és una eina molt útil en aquest sentit, escriure a ordinador és molt menys cansat que fer-ho a mà, i es pot aconseguir fàcilment que quedi maco (em refereixo a les templates). Sóc conscient de que el meu blog està a Internet i de que el pot llegir qualsevol (fins i tot algú de la meva vida real), per això em costa parlar de temes més íntims (encara que de vegades també necessito desfogar-me i en certa manera ho faig), però escric bàsicament per mi. Escriure les coses fa que te les miris amb una certa distància, i això sempre va bé, és com una mena d’auto-psicoanàlisi.

Quan vaig començar, vaig instal·lar el sistema d’estadístiques de Nedstat Basic. No era per cap mena d’ego, era simplement curiositat… Principalment inspirada per Que buscas QUÉ!, la meva via d’entrada a la blogosfera, volia saber què buscava la gent que arribés per casualitat a la pàgina. Fins ara m’he trobat coses tan surrealistes com aspirador siemens vs 57 boo, bikinis bandera americana, Sandra Sony Viladecavalls, cup noodles tiger “cup noodles” o star wars croniques malas.

Doncs res, que sembla que el de StatCounter dóna unes estadístiques més complertes, així que el provaré en paral·lel durant un temps, a veure què tal va.

També he afegit uns botonets per crear un post nou o modificar el template, però això només ho veig jo, jaja!! Ho he tret de l’ajuda de blogger, i és bastant útil per mandrosos com jo :P

D’esquerra a dreta: Post Nou / Opcions / Editar Plantilla

Ala, me’n vaig a dormir!!

Ya hemos vuelto!! Bueno, de hecho hace una semana… Pero entre el jet lag, la falta de horas de sueño y el retorno al curro, no he tenido tiempo de nada. El viaje fue genial, he vuelto aún más enamorada si cabe, tanto de mi niño como de una ciudad que hacía años que soñaba visitar…

Sábado 19.03.2005

El viaje de ida no se me hizo excesivamente largo. Fueron 7 horas exactas (bastante menos de lo previsto, 8 horas y media), aunque después de aterrizar (a las 6:35pm hora local) estuvimos unos 20 minutos más dentro del avión, porque no teníamos sitio para aparcar. El trámite de inmigración también fue sencillo, con pequeña anécdota incluida. El agente nos preguntó de dónde veníamos, nosotros contestamos “de Barcelona”, pero enseguida le dije “bueno, el avión venía de Madrid pero somos de Barcelona”, pq en el impreso q rellenamos en el avión figuraba Madrid como ciudad de partida, no nos fuéramos a buscar un marrón por una tontería. El hombre demostró un mínimo conocimiento de España, pq nos dijo “ah, sí, a la gente de Madrid no le gusta mucho la de Barcelona, no?”. Jeje, por lo menos no nos situó por debajo de México!! (lo q por otro lado no hubiese sido extraño viniendo de un americano…)

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

He estat toquetejant una mica el template. Bàsicament he introduït dos hacks que m’han semblat interessants: el peek-a-boo comments i el resumen expandible inteligente.

El primer “amaga” els comentaris, i els expandeix si cliques al link (no sé si m’explico… millor que ho proveu :P). Potser no era mooooolt necessari, o la utilitat és mínima, però a mi m’ha agradat, vés.

El segon mostra només una part del post, i un enllaç al post complet per acabar de llegir-ho. Fer servir alguna cosa com aquesta se’m va ocòrrer a partir del post anterior, que és etern (com ho són la majoria de les meves cròniques :$) i feia la pàgina principal molt llarga. Vaig trobar una manera de fer-ho a l’ajuda de blogger, però aquesta solució té un problema: el link de “continuar llegint” està a tots els posts, independentment de si hi ha més cosa per llegir o no. Corregir això ho deixen com a exercici per al lector.

However, the “read more” link is in the template, so it will appear regardless of whether a post has been truncated or not. (Modifying this feature is left as an exercise for the reader.)

En aquest cas, la lectora no té gaire idea d’html, així que vaig desestimar la idea. La solució que he posat finalment está bastant bé perquè només posa el link si és necessari. Problemes? El link apunta a l’enllaç permanent del post, i estaria bé que a part d’això, es posicionés en el tros que “toca” llegir (per exemple, si el post té dos paràgrafs, “hola” i “adéu”, en la versió resumida només es veu “hola”, en la extesa es veu tot, però estaria bé que l'”adéu” sortís a la part superior de la pantalla), però de moment no sé com fer-ho, ja ho buscaré.

Un altre “problema” (entre moooooltes cometes :P) és que en l’Internet Exploter no es veu el link de “continuar llegint”. És a dir, escapça el post però no mostra l’enllaç per llegir-lo sencer. Es pot clicar igualment a l’hora de publicació, que també es l’enllaç permanent del post, però això només si te n’adones de que el post continua!! (exploters: el post anterior és bastant més llarg del que aparenta). Una raó més per passar-se al Firefox 😉

Ara se m’està acudint de fer un post pro-Firefox, próximamente en sus pantallas!!

Por cierto, y ahora me paso al castellano que para eso este blog es bilingüe, gracias a Conectada por la visita y por sus comentarios. Chica, no se cómo me has encontrado, si este blog no está ni “inaugurado”!! Como friki que soy, quiero investigar a fondo para sacarle el máximo proyecto al html antes de ponerme a publicar “en serio”.

aix… Quién me mandaba a mi meterme en estos fregaos!! Pero claro, una, q es muy friki, tenía el gusanillo de los blogs desde hace tiempo, y hala, venga, a crear el propio! Com si no tingués altra feina! Eso sí, de html no tengo ni idea, o sea q modificar el template para poner un par de botoncitos puede ser una odisea…

Empecé a conocer el mundillo de los blogs el año pasado, cuando fui de Erasmus a Aachen, una pequeña ciudad al noroeste de Alemania, en la Nordrhein Westfalen. Estuve 6 meses haciendo el proyecto en Philips. Toda una experiencia… allí conocí a mi niño. No, no es capquadrat… es català, com jo, i Teleco de mi misma escuela (ETSETB)! Tiene mérito habernos conocido en Alemania, eh? Bueno, q no me vaya x las ramas, ya explicaré batallitas de Erasmus en otro post… La cosa es q en los tiempos muertos en Philips me dedicaba a navegar x la red, y no sé cómo, llegué a Que buscas QUÉ!, un blog bastante divertido sobre las tonterias q busca la gente… De ahí salté a Conectada+Guerrera, q ponía muchos enlaces interesantes. El resto… ya ni me acuerdo. Actualmente leo bastantes blogs, no siempre dejo comentarios pq soy + bien timidilla. Cuando tenga un rato, pondré los enlaces a la derecha, pero últimamente soy asidua de morri, Mestre, betty, ShAkEr y kizz.

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Al final m’he decidit a crear el meu propi blog, després d’estar més d’un any visitant-ne molts. De moment deixo aquest post “per la posteritat”, ja se m’ocorrirà alguna cosa a dir.

Per provar cosetes, us deixo un link a la Comunitat Siemens (digueu-me friki :P) i el meu avatar.

dew!

P.S. L’avatar no té res de sado, ho dic perquè ja m’ho van preguntar una vegada… És una imatge d’una pel·lícula d’aventures, qui em conegui sabra quina 😉