Hoy volviendo a casa en metro me ha pasado una cosa curiosa. Iba tranquilamente haciendo mi Sudoku cuando por fin he podido sentarme (en la mayoría de líneas del metro de Barcelona la distribución de asientos es de 2×2) y… las tres otras personas sentadas en el departamento (curiosamente todas mujeres) estaban haciendo Sudokus!

Estaba subiendo el PDF de la entrada anterior cuando iespana me ha dado el error de la imagen. Me ha parecido curioso… Claro, al fallar la conexión con el servidor ya no hay estatut.

Siempre he sentido fascinación por Pi. Bueno, por Pi y por cualquier otro número irracional que tenga especial significado en las matemáticas… Ya hace bastante tiempo que por mi escritorio habita un PDF bastante curioso (bueno, esto no es nada extraño, mi escritorio suele estar bastante concurrido, es como el cajón de sastre de mi ordenador) que algún día se convertirá en póster. Lo he subido a iespana, por si alguien lo quiere ver.

[Pi.pdf]

Incluso me compré una camiseta llena de dígitos de Pi! A lo que no llego es a memorizarlos (mi límite es 3.1415926, muy poquito), pero sé que hay gente que sí. Hace unos meses Salva y yo vimos Pi (la película), a mí me pareció demasiado rara…

A qué viene esto? Pues que estaba viendo Alias (no la sigo habitualmente, pero qué otra cosa puedes ver mientras cenas un sábado por la noche?) y en el capítulo de hoy, un traficante de armas detenido por la CIA accede a colaborar y guiar a Sydney hasta su almacén de armas. Una vez allí, hay un panel donde hay que introducir un código… Y cuál es el código?

Pi hasta 6 dígitos

Me ha caído bien el traficante… hasta que se ha descubierto que es un código trampa, que abre la puerta pero un minuto después bloquea la estancia y se empieza a llenar de gasolina para luego quemarlo todo.

A partir de ahora paso de leer Microsiervos. Esto ya es el colmo. Primero los comentarios, después los feeds ligeros… Qué será lo próximo? Publicidad a saco? Utilizar Comic Sans a diestro y siniestro? Si ya lo han hecho!! XDD

Lo primero que pensé esta mañana al entrar y ver esos maravillosos anuncios de iconos animados fue: “Diox, han hackeado Microsiervos!!”. Pero fue leer el entonces último post publicado para caer en la cuenta del día que es y sus consecuencias. Qué horrible queda todo con Comic Sans, por cierto!

Chicos, os habéis pasado un pelín no? Porque que Wicho defienda el Diseño Inteligente y abandone su habitual escepticismo no hay quien se lo crea; y que Alvy dé credibilidad a las conspiranoias sobre la falsa llegada del hombre a la luna, menos… Me hubiese gustado algo más sutil, como por ejemplo dejarlo en Comic Sans y feeds ligeros. Que por cierto, por lo que he buceado un poco en la web hay gente que se lo ha creído! Bueno, ahora que lo veo, es que realmente han cambiado los feeds, qué currada para una simple broma!!

Actualizado: es increíble la indignación que hay en la blogosfera por esta supuesta decisión de acortar los feeds, mucha gente todavía sigue creyendo que va en serio (basta darse una vuelta por los trackbacks de la anotación)!! Supongo que es porque hace poco que realmente cerraron los comentarios, pero vamos… es que el argumento 4 es hilarante de lo incoherente que es!!

Y lo mejor: el icono promoviendo el uso de Internet Exploter y el del búho muerto son impagables ;)

Otra broma que también me ha impactado en un primer momento ha sido la de Morri. Por un segundo me he estremecido de miedo! Hasta que he vuelto a caer en la fecha.

También me he reído un rato con el manual de G0RK4M para gastar una buena broma: Howto: Gastar una buena inocentada. Por qué somos tan malos?

Actualización 29.12: han publicado el Making of con la lista de todas las bromas gastadas ayer. Se me escapó lo del FAQ (no es una página que lea a menudo), pero capté lo más sutil: Mirror, Mirror como introducción al mundo al revés y la referencia a los inocentes. No lo puse anoche en el post, pero Salva es testigo: se lo comenté en un mail.

En Salva i jo estem fets l’un per l’altre. Això ja ho sabia feia temps, però aquest Nadal ha quedat completament confirmat. Som un parell de geeks!

Però comencem pel principi, per totes les coses que he anat callant durant l’últim mes i que ja tenia ganes d’explicar.

Coneixeu ThinkGeek? És una botiga on venen coses com sables làser, làmpares de lava per USB, anells obridors d’ampolles i samarretes amb missatges geeks com la mítica Binary People.

Llegeix la resta del post »

– Qué te ha regalado tu novio?
– Una grapadora, un vaso y una camiseta.

– Qué te ha regalado tu novia?
– Una camisa y una corbata.

Si escuchárais estas conversaciones, qué os sugerirían? Qué pareja tan aburrida no? Pues nada más lejos de la realidad, si el novio es Salva y la novia soy yo.

Mañana, la explicación completa ;)

Tengo pendiente más de una entrada, pero es que me lío, me lío… y nunca me pongo a escribir!! Por ahora, una cosa surrealista que me pasó el sábado pasado (10 de Diciembre) por la tarde.

Situación: estoy viendo un bodrio de serie, Alerta Cobra. Por qué? Salva me había llamado para contarme que en esa serie había un coche dirigiéndose… a Aquisgrán!! Total, que me puse a verla (descubriendo que, efectivamente, es malísima!). El episodio se llamaba “Carrera infernal en la A-4” (la A-4 es una autopista alemana que une Colonia y Aachen), e iba de un coche donde van una tía (que es la que conduce), su sobrino (un bebé), un ejecutivo (que no sé qué pintaba, la verdad) y un ciclista que han recogido y que luego resulta que es poli (de la policía de carreteras, en la que se centra la serie). De repente se queda atascado el acelerador, no pueden frenar ni hacer nada para parar el coche y van por la autopista a 170km/h con el depósito de gasolina lleno… Ya veis la calidad de la serie, no? Yo que tenía ganas de ver Aachen por la tele! Pasaron por allí, pero a toda pastilla y apenas me dio tiempo de ver alguna Sparkasse (bueno, también uno de los típicos radares, que le hizo la fotillo de rigor a la conductora, yendo a 170km/h por el ring, normal que se la hagan no?). Por cierto, que además de malo, el capítulo tenía un fallo de guión preocupante. A ver, van por la A-4 desde Colonia hacia Aachen. Cuando la policía de carreteras se da cuenta de que no pueden frenar desalojan la autopista para que puedan seguir tirando hasta que se les acabe la gasolina. Antes de llegar a Aachen se ve que hay una curva de la muerte en la autopista, así que se les ocurre hacer cruzar el coche por el medio de la ciudad (por uno de los rings, que son calles bastante anchas). Cuando superan esa prueba, siguen por otra autopista hacia no sé qué otra ciudad, pero… si cogéis un mapa de Alemania, veréis que si vas de Colonia a Aachen y sigues recto… te vas a Holanda o Bélgica!! No hay más Alemania!!

Llegeix la resta del post »

Somebody’s been watching me…

Ara que no em sent (està veient el fungol), he de dir que m’ha descobert. El nen En Salva 😉 Espero que t’agradi la meva alterlife.

Bé doncs, a veure si guanya el Barça. Petons!

Una de les coses que trobo a faltar de la Universitat és la revista de l’escola: Distorsió (la pàgina té molt poc contingut, potser el més interessant és la secció Què és Distorsió?, que per cert, no és un wiki tal com diuen en l’enllaç :S). El dia que veies els cartells per tot el Campus Nord anunciant la propera sortida d’un nou número ja esperaves amb ganes. Es portaven molta conya, la gent de Distorsió.

Una de les seccions més emblemàtiques de la revista són els Bocamolls: frases curioses dites pels professors (principalment, encara que també hi havia de tant en tant algun Bocamoll d’algun alumne), ja sigui per gracioses, simpàtiques, desafortunades o simplement lapsus. Hi havia alumnes que es dedicaven a anar apuntant en una llibreta les ficades de pota del professor de torn (una cosa que tots hem fet a l’escola, a l’institut… però això ja era un nivell professional :P) i després enviar-les a la revista. El millor era que alguns professors ja sabien que tenien certa tendència a dir Bocamolls i, per tant, sortir a la secció pertinent, i quan en deien un, acabaven amb una frase del tipus “i espero que això no surti a Distorsió”… que també acabava inclòs en el propi Bocamoll.

Aquest Octubre, quan vaig anar al Fòrum, hi havia un stand dels de Distorsió on venien números antics de la revista. Jo fa any i mig que no hi estudio, a l’escola, però em va fer gràcia comprar l’últim número, el de Maig de 2005. A la secció de Bocamolls s’hi troben perles com aquestes:

Assignatura: Economia
Professor: Dr. J.M. Calvet
Data: 14 d’Abril de 2005
Morir-se és molt desagradable, però a més a més és molt car.

Assignatura: Elements de CAD
Professor: C. Nogués
Data: 3 de Maig de 2005
Un ejemplo de extrusión: cuando acabamos de comer vamos al lavabo y nos ponemos en cuclillas. Haremos fuerza y si uno no va sueltecito -no tiene diarrea- lo que ha salido, eso es EXTRUSIÓN.

Assignatura: CiSE IV
Professor: Joan Olmos
Data: 5 de Maig de 2005
Veureu que aquí ens donen una fòrmula del marge de pull-in diferent de la que tenim als apunts. Com que les dues són falses, tant per tant, farem servir aquesta.

Assignatura: Criptografia
Professor: Melús
Data: 21 d’Abril de 2005
Voy a marcarlo en rojo o en verde, como Uds. quieran llamarlo.

No sé, suposo que té més gràcia si has fet Telecos a l’ETSETB (tot i que he intentat escollir les que siguin menys tècniques i/o regionals), i si coneixes el professor en qüestió, perquè t’imagines dient el Bocamoll.

I a què ve aquest revival estudiantil? Doncs a que des de la setmana passada els meus pares diuen Bocamolls… A veure, cap d’ells és català: ma mare és d’Ourense i mon pare de Salamanca. Tots dos entenen el català, el meu pare el parla una mica però ma mare no s’hi atreveix. Jo a casa sempre he parlat l’idioma que m’ha donat la gana: castellà, català, anglès… i des de fa un any també dic cosetes en alemany (en plan saludar, dir kein problem, etc.). Sí, bé, sóc una mica rara 😛 (no heu notat un cert desvari lingüístic en aquest blog?)

Doncs ara els meus pares van i, parlant en castellà, diuen catalanades!! Així que allà van, in Bocamolls’ Style:

Progenitor: Pare
Data: 7 de Novembre de 2005
Sabías que el Barça guanyó ayer?

Progenitor: Mare
Data: 8 de Novembre de 2005
Puedes contar, la de gente que pedirá esos pisos! (parlant dels pisos que faran al davant de casa, la meitat de protecció oficial… i adaptant la típica expressió catalana Pots comptar)

Progenitor: Mare
Data: 8 de Novembre de 2005
Los pisos para la gente grande… (sí, sí, la gent gran = la gente grande)

Bé, i fins aquí la primera entrega de Mum & Dad’s Bocamolls. Espero que n’hi hagin més, perquè Déu n’hi Do com vam riure!!

El gran descobriment del segle ha estat Google Talk. Tot va començar quan vaig tornar del poble. El nen m’havia enviat una invitació pel Google Talk. De fet ja es parlava d’un possible client de missatgeria de Google fa any i mig quan va treure el Gmail. Però ara ja ha sortit. Com a messenger és bastant pobre (sí, ja sé que és beta, però això a Google és marca de la casa). No permet enviar arxius (molt còmode per enviar coses mentre parles sense haver d’obrir el navegador), ni guardar les converses (molt útil per recordar esdeveniments)… Tampoc té emoticones, encara que reconeix i marca en un altre color les més típiques (🙂, 😉, 😛, 🙁, etc.), però és de Google. I com que Google dóna bon rotllo, doncs aquí el tenim, suposo que ja l’aniran millorant. A part em permet conversar amb el nen sense haver de mostrar-me online per a tots els contactes que tinc en el Messenger (que des de que vaig superar la meva addicció cada vegada em fa més mandra obrir… fins que l’altre dia vaig descobrir que se’m penjava, l’hauré de reinstal·lar… o no :P), perquè al Google Talk en tinc poquets.

Però el gran descobriment va venir l’11 de Setembre. El dia anterior vaig veure el nen online i li vaig parlar, però no em va contestar. Després resulta que qui estava a l’ordinador era el seu germà, i que per això no m’havia contestat… El dia 11 va ser ell (el germà) qui va iniciar la conversa. Estava a l’ordinador del nen perquè ell li havia robat el seu per jugar a no sé què. Vam parlar una estona, i en un moment de la conversa ell em va preguntar per què era el botonet de “Call”. Jo li vaig dir que per fer trucades de veu, però que no ho havia provat mai perquè el meu portàtil no tenia micròfon.

Quan el nen es va cansar del joc, el seu germà va recuperar l’ordinador i jo vaig poder parlar amb el nen. Ell es va repassar la conversa “per si l’havíem criticat gaire”, i quan va veure allò del micròfon, em va dir “sí que tens micròfon, el meu en té” (ell té un portàtil semblant al meu -per poc temps, ara ho explico-, els vam comprar -per separat- a la mateixa botiga i més o menys a la mateixa època). On? Vam provar a fer un Call, i jo el sentia però ell a mi no. Després de jugar una mica amb les opcions del Güindous vaig descobrir que, efectivament, el meu portàtil té micròfon (tot i que no va ser fins dilluns passat que, a la presentació del Duke, vaig veure on, perquè el del Duke sí és exactament igual al meu, els vam comprar junts)!

Així que des d’aleshores parlem cada dia una estona amb el Google Talk. Ens podem passar la tarda navegant per Internet i comentant les coses que veiem, cadascú per la seva banda, com en un mans lliures… i gratis! Aquí sí que li torno a trobar el problema dels arxius, perquè si en un moment donat ens volem enviar alguna cosa hem d’anar al mail… I quan vam voler-ho provar pel Messenger vaig descobrir que estava mort!

El nen té un portàtil Ahtec, com jo… per poc temps. S’ha comprat un altre portàtil, però no un portàtil qualsevol, no… un iBook!! Últimament està en plan monotema, buscant coses pel seu iBook, curiositats del Mac OS X… M’encanta quan es posa friki! I això que encara no el té! El va encarregar dimarts passat, així que amb una mica de sort li portaran durant aquesta setmana. Qui també està content és el seu germà, perquè en comprar un ordinador Mac i un iPod feien un descompte, així que ara li pregunta al meu nen a totes hores “on és el meu iPod?”

I el que explicaré ara em fa especial il·lusió. Crec que ja he dit que m’encanten els Microsiervos, que hi estic enganxadíssima… Fins al punt que moltes vegades al nen li comentava el que deien l’Alvy, el Nacho o el Wicho. Jo havia arribat a pensar que em feia una mica pesada, perquè semblava com si els conegués (“L’Alvy l’altre dia deia això”, etc.), i també semblava que ell no hi posava gaire atenció. Doncs l’altre dia em va sorprendre enviant-me links de Microsiervos, i trobant coses curioses… Crec que el punt ha estat descobrir que també són maqueros, jaja. El que em fa gràcia és que li ha passat una mica com a mi: al principi no els hi donava importància, sabia que existien però no els llegia regularment… però finalment s’hi ha acabat enganxant.

El nen s’està tornant més geek aquests últims dies, amb tota aquesta recerca maquera i la lectura de Microsiervos. Ahir va descobrir què era un troll. I jo li vaig enviar l’adreça d’un blog que tinc als bookmarks perquè em va fer gràcia el concepte, però no és que s’actualitzi gaire freqüentment (afortunadament!): Los troll del ciberespacio. Em va dir, en broma, “fem un blog?”. Jo vaig riure, vaig estar a punt de dir-li que ja en tinc un però no ho vaig fer. Vull que ho descobreixi ell mateix. I no deu quedar gaire, perquè ara que s’ha fet lector habitual de Microsiervos un dia o altre veurà un comentari meu, no? Jaja, quina por (quan li vaig dir que era moderadora de Comunidad Siemens va flipar una mica, pobret, té una nòvia massa friki)!

Que quan busco feina? Emmm… Pasapalabra!