Se ha quemado la casa de mi abuela, en Navalmoral de Béjar (Salamanca). Mi abuela, mi primo de 11 años y otros 2 primos segundos, también pequeños, estaban durmiendo allí (normalmente viven en Béjar, pero son las fiestas del pueblo y se quedaron a dormir). Por suerte, mi abuela oyó algo y tuvo tiempo de sacarlos a todos de la casa. Se han salvado por los pelos.

Todavía no sabemos el origen del fuego (no ha sido un incendio forestal, sino de la misma casa). Han quedado las 4 paredes, nada más. Yo pienso en todos los recuerdos que tengo de esa casa, mis juguetes estaban todos allí, un puzzle que le hice a mi abuela (precisamente el otro día le hablaba al niño de ese puzzle), los muebles de la casa vieja, el tocadiscos viejo, un montón de libros… Todo, todo se ha ido. Y luego pienso en mi abuela, que toda su vida estaba allí (si a mi me duele que apenas pasaba allí los veranos…). Por suerte mi abuela vive con mi tía en Béjar así que la mayoría de la ropa la tendrá allí y no en el pueblo.

Pero bueno, habrá que consolarse pensando que por lo menos nadie ha sufrido daños. Aunque mi abuela supongo que tendrá un bajón impresionante. Mañana nos vamos los 4 (mis padres, mi hermana y yo) para allá. Sé que no podemos hacer nada, pero por lo menos estar con ellos. Preferiría que no fuera en estas circunstancias, pero a mi ya me va bien ir por allí unos días, que hace 3 años que no los veo…

He venido por casa a buscar algunas cosas, después he quedado con el niño… Volveremos la semana que viene, el jueves o así.

Joder. Un verano que estaba siendo de p*** madre se ha estropeado del todo.

Just a few words to say I am about to leave… again. I came back on Saturday but it was late and I was so tired that I went directly to bed. On Sunday I had to do a lot of things and unfortunately I didn’t have time to check all my favourite blogs… I just had a quick look at Microsiervos, I’m really geek.

I have no time to explain the wonderful week I’ve spent in Planoles and La Cerdanya… but I can tell it was great. Now I’m going to Cunit, my boyfriend will come tomorrow to spend a couple of days there and I will be back here in Barcelona by the weekend. I hope to have then more time to write down a diary of the past week holidays… I’m taking the laptop so I will look for a wireless network, but I’m afraid there are no geeks in Cunit… Anyway, I will write down some things offline and upload them when I am back.

Disclaimer: this post was written in 5 minutes, so forgive me if there are spelling mistakes. Why in English? I felt like doing it!

Y estos 4 días en casa del niño han sido mejor de lo que esperaba, me han ido muy bien. En una horita o así me voy a Planoles, volveré el viernes y espero poder hacer un resumen detallado de los 10 días que habré pasado fuera de casa…

De momento sólo hay tiempo para comentar que el paleolítico ha vuelto!! Ayer cuando el niño me dejó en casa me puse a deshacer/hacer la maleta, lo que me llevó más tiempo de lo esperado, entre otras cosas por mi cabecita (y el cansancio y el sueño que tenía)… Estuve un buen rato buscando mis bambas nuevas (las neoyorkinas!), por toda la casa, y no las encontraba. Adivina dónde estaban: en la maleta! No recordaba que las había llevado a casa del niño (por si acaso, pero no me las había puesto). Mientras las buscaba, cogí un bote de gel de ducha del lavabo grande (sí, también busqué en los lavabos :P) para llevármelo, y cuando por fin encontré las bambas empezó la odisea de buscar el bote de gel, dónde lo habría dejado? Adivina: en el armario donde guarda mi madre los zapatos. Había estado buscando allí las bambas (imposible que estuvieran allí, yo no guardo nada en ese armario y mi madre lleva años sin guardar mis cosas allí, además que yo sepa no han pasado por aquí, pero ya estaba tan desesperada que hasta las busqué en la habitación de mi hermana…) y me había dejado el bote dentro.

Total, que eran las 2 y pico de la madrugada y me puse a ver lo que había dejado grabando de la tele, con el ventilador, para estar un poco más fresquita… Y a las 3 y poco, van y se apagan: tele, ventilador, vídeo… Mierda, ya ha saltado el diferencial! Voy a ver (suerte que antes, en mi búsqueda de bambas, le había puesto pilas a la linterna para buscar debajo de los sofás, y la tenía a mano, porque no se veía un pimiento)… y no, todo está bien. Miro por la mirilla y en el rellano no hay nada de luz (normalmente debería encenderse la de emergencia del ascensor). Pues nada, a ir a la cama toca. Gran putadón, putadón… porque tenía el móvil al mínimo de batería y un par de botellas de agua en la nevera para poner esta mañana en el congelador y llevarme de viaje… Además, el ventilador lo pude apagar y sé que el vídeo al volver la electricidad quedaría apagado, pero… y la tele? Me fui a dormir (suerte que mientras hacía la maleta tuve puesto el aire acondicionado en mi habitación, todavía estaba más o menos fresquita!), pero después de un rato (a las 4 menos algo, así que el apagón duró poco) vi las luces parpadeantes del aparato de aire acondicionado, señal inequívoca de que ya había luz! Así que me levanté para comprobar la tele y… efectivamente, estaba encendida y a un volumen no demasiado adecuado para la hora que era. La apagué, enchufé el móvil, y a dormir otra vez!

Me he levantado hace un rato y he estado haciendo cosillas con el ordenador, como grabar (por fin!) un DVD con la primera temporada de Joey, así he podido liberar 4GB de disco duro! La mala noticia es que la iPod no se entiende del todo bien con el PC, ahora al conectarla no puedo ver nada de lo que hay dentro ni sincronizarla con el iTunes, pero bueno, espero que sea cosa del cable (estoy utilizando uno que me parece que no es muy bueno, el oficial lo tengo metido en la maleta y me daba palo sacarlo), porque si no pensaré que las fotos de NYC son gafes! Es que hace poco tuve que formatear la iPod, y perdí lo que tenía dentro. La mayoría eran copias de seguridad, así que kein problem, pero las fotos de NYC todavía no las había copiado al PC (problemas de espacio, como siempre, jeje). Este fin de semana me las volví a copiar del niño (suerte que él también las tenía!), y al llegar a casa, otra vez en las mismas? Espero que no.

Ya contaré más cosas la semana que viene… o no!

Els meus pares encara no han donat senyals de vida, estic per passar al plan B i no dir-los res dels meus plans, a veure si es dignen a trucar-me… D’aquí a uns minuts me n’aniré cap allà, a veure què diuen en veure’m. El que està clar és que demà me’n torno, mwahahah!!

Per cert, ja vaig aconseguir la maleta!! Entre la merda de dia que va fer ahir (quan vaig sortir de casa queien 4 gotes, però després es va posar a ploure més) i l’odissea de transport, vaig perdre com 3 hores, però ha valgut la pena!! És ben maca eh?

Dissabte havíem d’anar amb el nen al restaurant pijo que volíem anar l’altre dissabte. Aquesta vegada vam pensar que seria millor reservar, i quan el nen va trucar, li van dir que tenien lloc, però que hauria de trucar més tard. Per què? Perquè potser feia mal temps, i si plovia haurien de moure la gent de la terrassa a dins (és lu que té, la terrassa és maca però si plou, res de res), i no ens volia fer la reserva per si de cas.

Al final vam anar a sopar a La Pèntola, a Mataró, que també està molt bé. Així alimentem el desig d’anar al Terramar (el lloc pijo), jeje. A l’hora de les postres, jo ja estava molt plena i no volia res, però el nen va demanar “Baba al limoncello”, sense tenir ni idea de què era, jeje. Per provar! Com que sempre ens barallem per qui paga, li vaig dir que si no li agradava, pagava ell, i si li agradava, pagava jo. La meva idea era que no podia estar gaire dolent, i que no valia que em digués que estava molt dolent però en canvi s’ho acabés tot… així que acabaria pagant jo (és que l’última vegada havia pagat ell!). Però quan va provar allò, va fer una cara de fàstic… Jo no m’ho creia, així que ho vaig provar… Argghhh! No sé què era, però estava banyat en licor de limoncello (i a mi que no m’agraden els licors a les postres…), fastigós. Total, que el nen se’n va sortir amb la seva. Després vam anar a casa d’en Dani, també hi era en Christian. Vam estar-hi una estona i després vam anar cap a l’Ugly. Aquesta vegada, afortunadament, no hi havia el m.a., jeje.

Diumenge a la tarda el nen havia de fer coses de la feina, així que vam quedar per sopar. Però… Situació: estic dormint com una mona, sona el telèfon, la melodia de Friends (és el nen, fijo :P), em desperto com puc, obro el llum, miro el despertador… 18:17. On estic? Contesto el telèfon, el nen pregunta si m’ha despertat, li dic que sí i li pregunto l’hora… Les 6 i quart, em diu. Joder! I el despertador apagat! Situació surrealista. Sort que m’ha trucat per confirmar que quedàvem, perquè si no ho arriba a fer no em desperto! Volíem anar al Santa Clara, un mexicà, però en arribar… estava tancat (estem gafes!). Així que vam anar al japo.

Aquest matí he anat als basars del port de Barcelona a comprar una maleta. Ja n’havia mirat l’altre dia a La Maquinista la setmana passada, però com solen ser més barates al port, hi he anat a fer una ullada. Problema: durant tot l’Agost no hi ha servei de Metro entre Fabra i Puig i Clot. Així que per fer un trajecte de mitja horeta amb un transbordament (a Urquinaona), he trigat 1 hora fent 3 transbordaments (a Fabra i Puig he agafat el bus especial que va a Clot, a Clot un altre cop el Metro i a Urquinaona el canvi a la L4). Total, per res, perquè a la botiga on fa any i mig vaig comprar la meva maleta gran no tenien gaire varietat de maletes de quatre rodes (el nen en té una, són realment còmodes, es porten completament en vertical i no has d’aguantar el pes), de fet també tenien la Samsonite que havia vist a La Maquinista… 30€ més cara. Així que he perdut dues horetes per no res… Tot tornant he passat per La Maquinista a comprar la Samsonite, i l’home que hi havia davant meu, que venia a canviar una maleta, s’ha endut l’última del tamany que jo volia. Scheiße! La noia ha trucat a una altra botiga a preguntar si la tenien, i bingo! Els hi quedava una blava i una grisa. Jo la preferia vermella (com la gran), però és igual, em quedaré la grisa (la blava és horrible, és un blau molt chillon)… Me la guardaran tot el dia, ara hi aniré. És a la botiga de Glòries, o sigui que torna a tocar odissea de transport… Quin pal!

Demà ja toca marxar cap a Cunit (de moment no han trucat per esbroncar-me, jeje), però dimecres torno. Ja vaig acceptar la invitació dels pares del nen per anar-hi a passar el cap de setmana. A més, possiblement després dels 2 dies a Planoles ens quedarem un parell de dies més a casa dels avis del nen a Puigcerdà, així que els dies de llibertat van augmentant!! Ap! Aquest dissabte és el sant del nen, i m’ha convidat al dinar familiar, així que coneixeré la resta de la seva família, quina por!!

Ahora que estoy más tranquilita, quiero comentar los acontecimientos del lunes.

Antecedentes: ya he dicho en alguna ocasión que mis padres tienen una casa en Cunit. La compraron en 1999, creo… O sea que yo ya estaba un poco crecidita como para apetecerme irme allí cada fin de semana y hacer amigos (vale, también soy un poco asocial :P). Antes, mis padres eran unos firmes detractores del concepto de segunda residencia, decían que preferían visitar sitios nuevos a ir siempre al mismo sitio. Y eso hacíamos, teníamos un remolque e íbamos de camping, cada verano a un sitio diferente… Hasta que repetimos, en un camping de Cubelles (el pueblo de al lado de Cunit). A mis padres les gustó la zona y cambiaron sus principios por una casa bien mona. En ese momento me hizo gracia, de hecho les ayudé a elegir la casa, y la casa me encanta, pero a mi no me gusta la zona. Yo soy de ciudad, en un pueblo me aburro. Así que pasar los veranos allí significa estar todo el día pegada a la tele, pasando el rato… Alguien pensará, “pues ves a la playa!”, pero hay un pequeeeño inconveniente: no me gusta nada la playa. Soy animal acuático, sí, pero de piscina, odio la incomodidad de la arena y el calor agobiante de la playa.

Llegeix la resta del post »

Drive my Car era una de les cançons de la primera època dels Beatles que m’encantava!

Com ja vaig dir, el nen ja té cotxe nou. Dissabte em va venir a buscar, vam estar toquetejant tot els botonets… Em va comentar que no sabia com posar el Random en el reproductor de CDs, i com que no tenia el manual (el del concessionari li havia dit que estava a la guantera però un cop va arribar a casa no l’hi va trobar, només hi havia el manual resumit que no val per res) vaig començar a provar combinacions, navegar pels menús… Quan deixaves apretat el botó CD durant uns segons apareixia “Random OFF” a la pantalla, així que vaig pensar que en aquell moment s’hauria de prémer un altre botó per activar-ho… Però va ser el nen qui va descobrir quin botó s’havia de prémer: el mateix (és a dir, mantenir apretat “CD” durant uns segons fins que aparegués l’estat actual del Random, i aleshores tornar-lo a prémer i consecutivament apareixien els diferents modes: apagat, tot el cd, o l’àlbum actual). Vaja parell de frikis!!

Per celebrar que ja tenia cotxe i que jo ja era enginyera, em volia dur a un restaurant que li havien recomanat els seus pares, un lloc pijo i caríssim (90€ em va dir que havien pagat els seus pares!). Quan vam arribar ens van dir que ho tenien ple, però a veure si aquesta setmana reservem i hi anem, que no sé com estarà el menjar però el lloc era molt xulo!

El nen estava obstinat en sopar en un lloc car, a l’alçada de la celebració, i vam anar a un de Mataró. Tenia la carta a la porta, me la vaig estar mirant i… no hi havia res que m’agradés (sóc rareta amb el menjar, què hi farem). La següent opció era un italià que havien obert feia poc, però quan vam passar per davant de la porta vam veure moltíssima gent esperant-se a dins així que també ho vam desestimar. Allà al costat hi ha un japonès on hi anem bastant sovint que ens agrada molt, i normalment ens donen taula de seguida encara que no reservem. Però dissabte no era el nostre dia, en teníem per mitja hora ben bé. Tot i que havíem quedat d’hora (a les 20:30h a casa meva a Barcelona), després del tour que havíem fet pels restaurants ja s’havia fet tard i es feia difícil que trobéssim lloc en un altre restaurant, així que vam optar per la solució fàcil: el xino (just davant del japo). Ja veus, volíem un lloc de categoria i vam acabar al xino!! Després de sopar vam anar a prendre alguna cosa a un bar de la platja. M’encanta perquè a Mataró hi ha molts bars a la platja, està molt bé.

Divendres vam fer un revival aachenià… Vam ser-hi gairebé tots: en Christian, el Miguel (va venir des de Biarritz!), l’Àlex, lo Ricard (amb la seva nòvia, Carla), en Cristóbal (en viatge relámpago des de Mallorca amb la seva nòvia Elisa), el nen i jo. Faltava la Carla d’en Christian, que tenia unes amigues americanes de visita i van anar per lliure, però després ens vam reunir amb elles, i el Josep, que estava molt cansat (és tot un dormilega). Menys en Christian (que era de la meva generació) i les nòvies del Ricard i el Cristóbal (que no són Telecos), la resta eren de la generació anterior a la meva, és a dir, van estar a Aachen des de Setembre de 2004 fins a Març de 2005 (més o menys, el nen per exemple s’hi va estar un parell de mesos més, això va donar-nos oportunitat de conèixe’ns :D).

Vam sopar a El Rodizio Grill, un buffet lliure que està bastant bé. Vam agafar un dels menús de grup… que inclou un aperitiu inicial de Caipirinha! Molt adient perquè, encara que no ho sembli, és una beguda bastant típica de la nostra època aacheniana, jo de fet la vaig provar per primera vegada allà.

Després de sopar, en Christian va trucar a la Carla i ella li va dir que eren a Santaló, ell va proposar d’anar-hi però només teníem un cotxe (el d’en Christian) i a aquelles hores (poc abans de les 2h) agafant el metro trigaríem massa en arribar (o no arribaríem), així que l’altra Carla i en Ricard van anar a casa seva (el Christian els hi va dur) i van agafar-ne el seu, així ja tots aniríem en cotxe. La resta vam esperar-los a un bar a prop del restaurant. Quan van tornar, els plans canviaven. La Carla (quin embolic de Carlas!) havia tornat a trucar a en Christian i li havia dit que a Santaló no hi havia ambient, així que anaven cap al Born. Doncs cap al Born!

Anàvem passejant pel Passeig del Born buscant un bar on hi hagués lloc per seure, però no hi havia manera. A més, ja eren prop de les 3 del matí i els bars estaven a punt de tancar… Al final vam agafar unes begudes i vam anar a seure a unes escales. Vaig estar parlant amb l’Àlex, ell fa poc que va anar a Los Angeles i vam estar comparant LA i NYC. Després d’una estona, un borratxo va seure al costat nostre i ens va preguntar si pensàvem que els Estats Units eren el millor país del món. Ens vam quedar parats, però ell va continuar dient xorrades, no sé què dels polítics, de l’Esglèsia… Vam continuar amb la conversa, passant d’ell.

La Carla es va reunir amb nosaltres i vam anar, segons elles, a un bar que no tancava fins tard. En realitat era una discoteca (per llei els bars han de tancar a les 3), quan hi vam entrar eren les 4 i ens hi vam estar fins les 5 i algo. El lloc era una mica antro, però la música no estava malament… Recordo que quan estava sonant I was made for lovin’ you li vaig dir al nen: “Com mola la música, no?” Ell es va pensar que ho deia irònicament, perquè em va dir: “Escolta, que a mi m’agrada!” Fa gràcia perquè precisament d’aquesta cançó tinc una versió dels M Clan, un dels meus grups favorits… La versió pertany al disc d’El Jueves, Versión Imposible 2. I és que a mi m’agraden moltíssim les versions, una versió ben feta m’encanta, i els M Clan, a part de fer bona música, també fan unes versions brutals (de fet tinc ganes de veure actuant el grup de versions de Carlos Tarque). Ara, una versió mal feta és un pecat. I un exemple (encara que no vingui a cuento) és la destrossa que van fer a Operación Triunfo amb This Love. No sé qui eren els que la cantaven perquè normalment no veig el programa, ho vaig pillar en un zapping, però era tan horrible que ho vaig treure de seguida, li treia tota la gràcia a la cançó (que m’encanta, per altra banda)!! Dissabte mentre sopàvem li vaig deixar escoltar al nen la versió dels M Clan i li va agradar molt, té un aire jazzero molt xulo…

Bé, com deia, a les 5 i pico vam marxar de la discoteca i vam anar cap als cotxes. La Carla i amigues anaven pel seu compte, nosaltres els teníem aparcats darrere la Catedral, vam haver de caminar una estona més. Un cop allà, ens va costar decidir-nos a separar-nos! El Ricard i la Carla portarien el Cristóbal i l’Elisa a l’aeroport (l’avió sortia a les 7:40h), i de pas deixarien l’Àlex a casa (viu a Sants); el Miguel agafaria un tren cap a Cambrils (on viuen els seus pares, ja que ha baixat de França què menys que visitar-los!); i en Christian em portaria a mi a casa i després al nen (tots dos són de Mataró… bé, el nen viu en un poblet d’allà al costat). Al final no vam marxar d’allà fins a les 6 i pico. Per anar a casa meva, vam fer servir el GPS del cotxe d’en Christian, és tan friki!! Encara que no era gaire difícil, només havíem d’agafar la Ronda Litoral…

He estat una mica desapareguda des de la meva conversió en Enginyera, jeje. Tinc un refredat bastant important, ja és mala sort (culpa de l’aire condicionat de l’aula de presentacions).

Ara marxaré cap a Mataró, com que no fan res interessant al cine veurem una peli a casa del nen. Veurem Primer, fa unes setmanes la vaig veure recomanada a Microsiervos i la vaig posar a baixar de l’eMule… A veure què tal.

Tinc pendent la crònica del sopar Aachen Connection, que va estar molt bé tret de la festa, ho hauríem d’haver planejat millor… A veure si tinc temps demà. I demà anem a la tele!!

Per cert, el nen ja té cotxe nou!! Ahir estava com un nen amb una joguina nova, i vam estar toquetejant els botonets com dos frikis! Ja explicaré una anècdota, que si no marxo en 5 minuts perdré el tren!

Ah! No sé què ha passat, però ara tinc el Dashboard en anglès (no recordo haver-ho configurat mai però abans ho tenia en castellà)… i la funció de cerca ha tornat!! Així que he descobert que efectivament, ja havia explicat la història de l’origen dels Pochamen 😛

No hi ha manera. Per una banda, he perdut l’hàbit d’estudiar i no hi ha manera d’aprendre algunes frases. Per altra banda, això de parlar en veu alta jo sola em fa sentir gilipolles (i això que jo sóc de les que parlo sola!), i no em poso en situació. Demà amb el nen espero poder fer-ho com si de veritat estigués fent la presentació… Quin estrés!

Fa 6 dies que no el veig… Ahir vam estar parlant per telèfon, i em va dir que avui no li donen el cotxe!! El tio del concessionari és bastant capullo… Dilluns el nen li va enviar la documentació que li havia demanat, per fax, i després el va trucar per assegurar-se de que tot era correcte. “Sí, sí, tranquil”. I 2 dies més tard el truca i li diu que faltava no sé què i que el cotxe no el tindrà fins dimecres. Problema? El nen no pot anar-hi entre setmana (a més, dimecres té una cita amb mi i el meu tribunal :S), així que s’haurà d’esperar a dissabte que ve. Tindrà el cotxe finalment d’aquí a una setmana? Ja ho veurem.

Quina calor! És horrible, aquesta nit ho he passat fatal… Tenim aire condicionat a casa, però als meus pares (que no són catalans però una mica rates sí :P) no els hi agrada posar-lo. Normalment quan estic sola a casa me’l poso de tant en tant, altres estius hi ha hagut nits que he dormit amb el comandament de l’aparell (en tinc un a la meva habitació, n’hi ha 4 en total a la casa) per anar-lo engegant i apagant… Potser aquesta nit ho he de fer, perquè si no, no hi haurà manera d’adormir-se! Durant el dia, al menys aquest estiu, normalment aguanto amb la porta del balcó oberta, corre bastant aire (de vegades m’he hagut de posar la bata d’hivern i tot!). Però des que ha arribat aquesta nova ona de calor, ni aire ni res… Per sort els meus pares van portar la setmana passada de Cunit el meu ventilador. El vaig comprar l’estiu passat al Plus d’Aachen per 15€ (d’aquestes ofertes que tenen de tant en tant), i em va venir molt bé (pels dies que feia calor… que allà si volia fer fred en feia, era igual que fos estiu). El vaig muntar dijous (sense instruccions, no sé on paren) i des d’aleshores ha estat funcionant gairebé non-stop. Va millor que l’aire condicionat, no resseca tant l’ambient. Però em pregunto: gasta menys electricitat? Perquè si no, els meus pares es queixaran igual, jeje!

Bé, a veure si aconsegueixo ficar-me dues frases al cap! Si no torno a escriure aquí fins dijous, serà que me’n surto prou bé, si m’agobio de nou ja tornaré per aquí, jeje!

only 4 days 3 hours 14 minutes to present my thesis!!