My glasses
A la vida et trobes gent estúpida, i jo aquesta tarda me n’he trobat un bon exemplar. Però comencem pel principi.

Pels volts de Nadal vaig pensar en comprar-me unes ulleres. Les que duc ara (a la foto) m’agraden i encara estan bé, però ja tenen 5 anys i em venia de gust un canvi, unes taronges o vermelles… Vaig començar a mirar preus de muntures i em vaig espantar: una mitjana de 150€. I després venien els vidres! Com que aleshores no sabia el meu futur laboral immediat vaig desistir. Així que quan vaig saber que finalment sí que continuaria tenint feina aquest any, vaig reprendre la idea. Però mentalitzada que em gastaria uns 300€ com a mínim.

La setmana passada vaig quedar amb una amiga que viu a prop del Campus Nord, i vaig aprofitar per anar a L’Òptica Universitària, que és on vaig comprar les actuals, a veure què hi havia. Em van ensenyar unes quantes i n’hi va haver unes que em van agradar molt. Les òptiques universitaries tenen fama de ser més barates, però no m’esperava tant, amb aquella muntura em gastaria menys de 100€ (ulleres completes)! Però aleshores no les vaig encarregar, primer perquè sóc indecisa per a tot i com que no anava amb la intenció de comprar doncs no ho podia fer en aquell moment, i segon perquè no duia les meves ulleres a sobre i no hagués sabut quin tipus de vidre escollir.

Una vegada exposada la situació, avancem fins a aquesta tarda. En Salva m’ha acompanyat a l’òptica a encarregar les ulleres (així les podia veure i dir-me si li agradaven… i si no li agradaven jo podia deprimir-me :P). M’han revisat la vista i han comprovat que no m’ha augmentat la graduació en aquests 5 anys (2 dioptries de miopia en l’ull esquerre i res en el dret), i m’han passat a una taula on ha vingut un noi a ensenyar-me muntures. En un principi no he demanat per aquelles sinò que he dit que m’ensenyessin muntures de pasta vermelles, i el noi me n’ha portat unes quantes… però no les meves. Me les he anat provant, però no hi ha hagut cap que em fes el pes (només unes estèticament, però semblaven bastant nyiguinyagui), així que li he dit: “Mira, que vaig venir la setmana passada a veure més o menys què hi havia i em van agradar unes de la marca DiH que tenien la patilla així ampla…” M’ha interromput: “Ja sé quines dius. És que se’ns han acabat”. Mi gozo en un pozo.

Però ell ha continuat dient-me que si em van agradar hauria d’haver-les comprat la setmana passada, que s’esgoten ràpid. Sí home, m’ha de dir ell quan he de comprar les ulleres. Ha intentat que em quedés alguna de les que m’havia ensenyat (ja li he dit que no m’havia agradat cap), m’ha venut com una oferta el preu dels vidres que m’havien donat l’altre dia com un pressupost normal (donada la meva graduació)… i de sobte, venen dues dones i se’n va amb elles a atendre-les a la taula del costat, dient-me que estaven abans. Sí mira, si estaven abans doncs no haver començat a despatxar-me. No he dit res perquè pensava que seria un moment, però han estat uns 5-10 minuts.

Quan ha tornat li he tornat a dir que no me n’agradava cap, i ell m’ha deixat parada quan m’ha dit, amb to de retret: “És que demanes una cosa molt concreta, tenim molts més models però clar, si només vols ulleres vermelles i de pasta…” A veure, seré jo qui decidiré com seran les ulleres que em compri no? Li he preguntat si tornarien a tenir aquell model i no m’ha contestat clarament, m’ha dit que si la marca en tornava a fer sí que en tindrien, però ha desviat ràpid el tema i ha dit: “Ara suposo que també tindrem nou gènere. (jo he intentat tornar al tema d’aquelles) Fa dos mesos que les teníem!” No, si la culpa serà meva per no saber que les ulleres que m’agradaven portaven dos mesos esperant-me. No l’he enviat a la merda en aquell moment perquè realment m’agradaven aquelles i espero poder comprar-les finalment (i a més són molt més barates que a altres puestos, no ens enganyem).

Després d’una estona intentant esbrinar quan els hi entraria gènere nou (per saber-ho, més que res no hi aniré cada setmana per trobar-me els mateixos models que ara), en què ell em deia que cada 3 setmanes els hi arriben nous models (sí, sí, cada tres setmanes, però quan!), he aconseguit fer-li arribar el missatge i m’ha dit que truqués de tant en tant per enterar-me. I he tornat a casa igual que vaig sortir. Bé, no, més cabrejada.

Com a mínim en Salva ha vist unes ulleres semblants a aquelles (de la mateixa marca, però grogues), per fer-se una idea de com eren, i sembla que li han agradat!

2 comentaris a “jo només volia unes ulleres”

  1. Salva va dir...

    El venedro era gilipolles, avui els hi he explicat als meus pares i han flipat. I les ulleres grogues m’agradaven! bieeeen no t’hauràs de deprimir 😛
    Btw, m’encanta la distribució per categories, però només una petita crítica: no n’hi ha masses?

  2. Lady Madonna va dir...

    Si, ja sé que n’hi ha masses, però no sabria quines eliminar! S’accepten suggerències respecte fusions de categories 😉

    petons!

Digues la teva!

XHTML: Podeu fer servir les següents etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>