Ja tinc les entrades per la festa de presentació de l’He Dit! Hi he anat avui després de la feina. És a la sala Luz de Gas de Barcelona, quan anava a agafar el bus hi he passat per davant, és com una galeria de botigues que a sobre posa Luz de Gas, però jo no he vist l’entrada del local en sí. Espero que demà ho trobem…

Després he anat a l’Òptica (ja és la quarta vegada), perque ahir em va trucar la noia que m’havia atès l’última vegada (la tercera, la segona ja sabem com va ser), per dir-me que tenien nous models d’ulleres de pasta vermelles (tot i que de D&H no tenien res nou). Però tot i que era veritat (tenien molta varietat), no me n’ha agradat cap (sí, sóc rareta, algú ho dubtava?). Aleshores li he parlat de les famoses D&H al noi que m’estava atenent, però no sabia quines eren. Per casualitat just darrere del mostrador on m’ha atès hi havia les grogues que són bastant semblants i li he dit que eren d’aquell estil, les ha agafat per mirar la referència a veure si així en trèiem alguna informació i… una altra casualitat! A la taula de la dreta hi havia la noia que m’havia atès la primera vegada (tanquem el cercle :P), que se’n recordava de mi i de les ulleres (serà un cas de serendípia?), i sort que ha posat l’orella a la nostra conversa i finalment s’hi ha ficat! Li he preguntat si quan li tornessin a arribar me’n podria guardar unes i trucar-me perquè vingués. És que em sap greu anar-hi tants cops (a part del temps que hi perdo) i que no m’agradi res del que m’ensenyin (avui he vist uns 20 models diferents i cap m’ha fet el pes!). Així que s’ha apuntat el meu telèfon i he marxat. No he caigut en preguntar-li el nom, però confio en què trucarà. Algun dia!

Ahir vaig trucar al restaurant “El Italiano” de Port Balís. És on en Salva i jo vam celebrar el nostre primer aniversari junts, i em va agradar molt, tant el lloc (és petitet, elegant però sense ser pijo, i tampoc és gaire car), com el menjar (vaig prendre una pasta farcida de pera i gorgonzola… mmm!! Endevineu que prendré demà :P), com els amos (ell és italià, ella crec que és anglesa… em sembla que no hi ha cap espanyol). I hem pensat (bé, ho vaig suggerir jo :P) celebrar-hi el nostre segon aniversari. El cas és que ja hi havia trucat diumenge, però em va contestar un noi que no parlava gaire bé el castellà i em va dir (o això vaig entendre) que els amos no hi eren i que havia de trucar dimecres a les 22h o a les 23h… Eing?

Total, que ahir hi vaig tornar a trucar, però em sembla que em va atendre el mateix pinxo. La conversa, literalment, va ser la següent (s’ha de tenir en compte també la dificultat d’entendre’l a ell):

– [Cris] Hola buenas noches, quería reservar una mesa para este viernes.
– [Pinxo] Qué día?
– El viernes.
– Qué día?
– [vocalitzant mooolt] EL VIER-NES.
– Qué día?
– EL SIE-TE.
– Ah… [pensa] mmm… eso… eso es el viernes no?
– Sí… [gilipolles?]
– Para qué hora?
– Las diez y media.
– Para cuántos?
– Para dos.
– A qué nombre?
– Cristina Gómez.
– Qué?
– CRIS-TI-NA GÓ-MEZ.
– Cristina, vale, hasta el viernes, adiós.

I penja. Jo espero arribar demà a les 22:30h i tenir taula!

Aquest post es va publicar el Thursday, 6 de April de 2006, a les 23:55, i està arxivat a i'm blogging this! i that's life i tv. Podeu seguir les respostes al post a través del feed RSS 2.0. També podeu deixar un comentari, o bé fer un trackback des de la vostra pàgina.