[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Avui fa quatre anys que ens coneixem. Tu i en Christian vau ser les primeres cares conegudes (en Christian més, perquè ja havíem quedat a la universitat uns dies abans, a tu només t’havia vist en fotos, en el desaparegut blog de l’Àlex Martínez) en aquella terra estranya a la que havia arribat tot just feia unes hores (el meu primer viatge en avió en solitari). Ens vam conèixer en aquell apartament buit i trist que havia de ser casa meva durant 6 mesos (no tenia ni un estri de cuina! Per sort amb el temps i la vostra ajuda vaig poder fer-lo més acollidor), tu eres l’amic pessimista d’en Christian i jo en la meva timidesa no vaig parlar gaire.

L’Àlex i tu vau fer-me sentir com a casa en el meu primer sopar de diumenge al Pallas, vau ser els primers en dir-me friki en terres alemanyes, tot pels meus coneixements sobre els mòbils Siemens (no en va, vaig desbloquejar-ne bastants en aquella època), i em vau tractar com un més, tot i ser l’única noia.

Dies després, vas recordar mentre t’afaitaves que havíem coincidit en una assignatura a la carrera (Emissors i Receptors): tu seies a l’última fila, jo sempre a la penúltima, i en el descans, després de la primera hora de classe, els meus amics i jo marxàvem cap al bar. Ho sento, jo no me’n recordo, però m’agrada saber que tu sí. Va arribar la meva primera Eighties Party, el viatge a Berlin (jo pensava que no et queia gens bé!), i una nit al Barco de Chanquete amb un Pasapalabra al Kino Zwei’99. I després d’aquella nit màgica, moltes altres vivències, però no va ser el mateix aquells quatre mesos sense tu.

Qui m’anava a dir que quatre anys més tard em despertaria cada dia al teu costat!

Sóc feliç :-)

Aquest post es va publicar el Dimarts, 26 de Febrer de 2008, a les 8:45, i està arxivat a aachen i that's life. Podeu seguir les respostes al post a través del feed RSS 2.0. També podeu deixar un comentari, o bé fer un trackback des de la vostra pàgina.