[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada 😉 ]

Avís: post monotemàtic (com els meus regals :P)

Per començar el dia, quan encara estava dormint, el nen em va enviar un missatge per felicitar-me. Em va fer molta gràcia perquè em felicitava pels meus 23+1!!

Al matí vaig quedar amb la Noelia… Aquí comença el monotema: em va regalar el dock connector per la iPod. El primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser provar-ho, les fotos a la tele es veuen mooolt bé!!

Al migdia vaig quedar per dinar amb el nen. En teoria els divendres fa horari intensiu, però com sempre a la consultoria, una cosa és la teoria i una altra, la realitat. Però bé, va poder fer una excepció. En principi, havíem d’anar a dinar i després ell anava a comprar-me el regal (pobre, no té temps per res), de fet aquesta era l’excusa per marxar “d’hora” de la feina. Però es veu que s’havia pogut escapar algun dia aquesta setmana per comprar-ho, perquè ja m’ho va donar al migdia… Era un “traveler kit” per l’iPod, amb moltes cosetes: cables retràctils USB i Firewire, auriculars retràctils, adaptador pel k7 del cotxe (sí, això ja comença a ser una mica obsolet, però igualment em fa il·lusió, sempre n’he volgut tenir un :P), carregador pel cotxe, i un splitter per poder enxufar-hi 2 auriculars. Però mentre baixàvem per Rambla Catalunya, em va donar un altre regal: el camera connector!! Això serveix per descarregar les fotos de la càmera digital en l’iPod, així ja no ens haurem d’emportar cap portàtil quan anem de viatge, perquè tindrem 30gb (bé, 60gb si comptem la meva i la del nen :P) de disc dur!!

[el post continua, eh? exploters? com la majoria dels meus posts :S]

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

… to me!!

L’any passat vaig tenir un cumple deliciós. Estava a Aachen, i el nen feia tot just 3 setmanetes que havia tornat a Barcelona. Hi va haver una confusió, i ell en principi es pensava que jo feia els anys el 17 de Maig, així que em va enviar una e-card i un mail preciosos… Quan li vaig dir que encara faltaven deu dies, em va dir que tranquil·la, que ja em tornaria a enviar una altra e-card…

No ho va fer. Em vaig passar tot el dia a la Philips donant-li a F5 per veure si rebia algun mail, però no. Em va estranyar, no creia que se n’hagués oblidat, però no molava… Va donar la casualitat de que aquell dia em vaig haver de quedar fins tard (normalment sortia a les 17h) per fer una demo a uns visitants, i vaig arribar a casa a les 19h. En Christian va passar per casa i va dir “Mira què t’he portat”. I qui va aparèixer? El nen!! Dient “Passava per aquí…” Jo estava que no m’ho podia creure… Vam fer un gran sopar a casa meva (unes 15 persones en 20m2, tot un récord) i després vam anar a una festa al meu local favorit, la Westbahnhof.

Sempre m’ha fet il·lusió fer anys. Suposo que quan em faci més gran em farà més pal, però ara m’encanta. El que no m’agrada d’aquest any són els anys que faig, 24. Imagino que la crisi vindrà l’any que ve, que estaré a meitat de camí dels 30, o quan faci els 30… Però el número 24 no m’agrada. Ara ve lo friki 😛

El meu número preferit és el 7. Per què? A part de que també era el número preferit de una de les meves mestres de primària favorites (ara que fan la setmana de TV3 dedicada als mestres…), m’agrada perquè és un nombre primer. Adoro la perfecció dels nombres primers, que no es poden dividir per cap altre número (a part d’ell mateix i l’u, és clar). És com si sorgissin del no res. El 6 saps d’on surt, de multiplicar 2 i 3, però el 7… d’on surt, el 7? Una altra raó perquè aquest sigui el meu número preferit (i no el 2, el 3 o el 5, que van abans :P) és que no té llei de divisibilitat, per saber si un número es pot dividir per 7 no et queda altra cosa que fer la divisió.

Odio els nombres parells, perquè es detecten fàcilment, mirant l’última xifra ja saps si un número és divisible per 2. Els divisibles per 3 ja m’agraden una mica més, perquè la llei de divisibilitat és divertida: sumes les xifres i si el resultat és divisible per 3, el número també ho és. El 5 no està tan malament, els seus múltiples són rodons, encara que també són detectables a simple vista. Però bé, on es posi un 7, un 11 (la llei de divisibilitat també era graciosa, la recordeu?) o un 13…

De petita m’encantaven les matemàtiques (oh sorpresa!), precisament aquella profesora em donava aquesta matèria, entre d’altres (segur que li agradava el 7 per la mateixa raó que a mi). Les mates em van agradar fins que vaig fer càlcul, a primer de carrera (arggh!!). Fins i tot vaig participar en 4 concursos El Cangur (des de primer de BUP fins a COU), i vaig estar a punt de fer-ho en la Olimpiada Matemàtica (no vaig poder perquè el mateix dia tenia un concert de Coral… sí, també estudiava música al Conservatori).

L’edat que tenia ahir (bé, encara la tinc, vaig nèixer a les 20:30!!) m’agrada molt, perquè el 23 és un nombre primer. Avui en faig 24, un número horrible!! Què hi ha més soso que el resultat de multiplicar 2 x 2 x 2 x 3? És parell per triple partida!! Com a mínim, li trec un partit a això de no poder pausar la meva vida: espero que aquest any passi ben ràpid!!

I per acabar, analitzem la meva data de naixement: 27.05.1981. El 27 està bé, ja que conté un 7 (tot número que contingui un 7 mereix un respecte), i a més és una potència perfecta (només té un factor, el 3). El 5 és primer, i com ja he dit, m’agrada perquè és rodó. Us heu parat a factoritzar el 1981? Els factors primers d’aquest número són el 283… i el 7. Si és que el 7 em persegueix!!

Havia promès un post friki, no? Ho he aconseguit?

P.S. Què faig desperta a aquestes hores? Havia de fer-li de pinxe a ma mare, estem fent un pastís per diumenge (prometo foto).

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Els catalans celebrem avui la diada de Sant Jordi. Aquesta festivitat s’ha exportat a la resta d’Espanya i al món, després de la declaració del 23 d’abril com a dia internacional del llibre. Però per nosaltres és també el dia dels enamorats.

Jo tinc el nen malaltó, així que aquest any també ens perdrem l’ambient de Sant Jordi. Llàstima, m’agrada moltíssim passejar per Barcelona aquest dia.

Sembla que estiguem gafats, perquè l’any passat, el nostre primer Sant Jordi, també estàvem separats. Un mes abans (encara no estàvem junts, però tots dos estudiàvem a Aachen), havia decidit venir a Barcelona aquell cap de setmana, aprofitant que el mateix dia de Sant Jordi es celebrava la Greska, la gran festa universitària de Telecos. Qui m’havia de dir que poc després m’enamoraria!!

D’aquí a una estona aniré a veure’l, i per fi coneixeré la seva àvia, de qui me n’ha parlat molt (i bé!).

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Avui fa un any q vaig marxar cap a Aachen. Un nom q potser aleshores no em deia gaire (poc abans havia après q es pronunciava “áhen”, amb la ‘h’ aspirada, i no amb la ‘ch’, o ‘k’, com algun dels meus amics s’entestava a pronunciar – oi prati?), però q ara em porta a la ment molts records. Em va costar situar-ho a un mapa, sobretot degut a q en els mapes espanyols q jo tenia, el nom estava en castellà: Aquisgrán. Sí, noi, això de traduir els noms no és un bon costum… Els francesos li diuen Aix-la-Chapelle, i els holandesos, Aken (coi, si al final el prati serà holandès, entre els productes tipics d’Holanda i la manera de pronunciar-ho…)

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

En menys d’un mes (25 dies, exactament) me’n vaig a New York. Un viatge que sempre he tingut ganes de fer, New York és una ciutat q em fascina…

Tenim els billets d’avió des de fa mesos, o sigui q l’espera està sent llarga. La idea va sorgir a finals de Setembre, quan el nen va trobar q a Iberia hi havia una oferta fins al Març. En principi vam pensar d’anar-hi pel pont de Desembre, però entre pensar-nos-ho i tal, els preus van pujar una barbaritat, a més vam pensar q potser era massa precipitat i a part ens sortiria un viatge bastant “curtet” (5 dies… tenint en compte el jet lag es queda en res), així q ens vam decidir per setmana santa… Marxem el 19 de Març i tornem el 26 (bé… en realitat, si tot va bé i no acabem a la presó per gilipollades com aquesta, arribem a bcn el 27), així q tindrem 7 dies i 7 nits per nosaltres solets a la Gran Manzana 😀

Total: dia 11 d’Octubre, ja tenim els bitllets, el somni es farà realitat… però encara queden 5 mesos!!! Però jo, “ni curta ni peretzosa”, ja em vaig posar a buscar informació. Les primeres setmanes vaig estar una miiiiiica pesadeta, amb dades i curiositats sobre la ciutat (perdona’m, wapíssim!). Sort q després em vaig calmar una mica, pq aguantar-me 5 mesos amb aquella emoció, buff, què durillo!!

Però ara, q queden ja menys de 4 setmanetes, comença el compte enrere, i l’emoció ha tornat. Que si on anirem cada dia, que si farem excursions o no, que si en tinc prou amb la meva targeta de 128mb per la càmera de fotos (q va a ser que no… sort q ens emportem un portàtil!), que si tenim adaptadors pels endolls… Un munt de coses.

Per sort, vaig trobar una pàgina bastant bona sobre la ciutat, i en castellà!! A més, tenen un fòrum per preguntar dubtes, q espero q mantinguin malgrat els problemes q han tingut últimament (q desconec, per altra banda).

En finssss, ja aniré explicant els últims preparatius del viatge. Per cert, he posat alguns enllaços, ja ho aniré actualitzant quan pugui.