Hola!! Un poco tarde, pero allá va la segunda parte de la crónica de nuestro viaje 😉

Lunes 21.03.2005

Nos levantamos con la calma, ya que habíamos quedado con un greeter a las 10am en la entrada del hostel, así que no podíamos hacer nada antes. Lo de los greeters lo descubrí poco después de ponernos a planear el viaje, la verdad es que la idea está muy bien, y dice mucho de la amabilidad de los neoyorkinos, que te prestan su tiempo libre sin pedir nada a cambio (no aceptan ni propinas!). La realidad, al menos en nuestro caso, fue bien diferente. Nuestro greeter era un poco rarito… Para empezar, aunque aparentaba unos 50 años, se presentó con su chaqueta de Mickey, y cuando, paseando por Times Square le pedimos que nos recomendara algún espectáculo de Broadway, los dos títulos que nos recomendó fueron La Bella y la Bestia y El Rey León… Pero aquí no acababa su rareza: se movía de una manera extraña, le costaba mucho hablar (era hispano, pero dominaba más el inglés que el español… aunque no había manera de entenderle en ninguno de los dos idiomas).

Nos llevó a Grand Central Terminal, una estación de tren que me recordó mucho a l’Estació de França, después al Rockefeller Center, donde en esta época del año tienen montada una pista de patinaje al aire libre… Nos quedamos contemplando a los niños patinar como media hora porque el tío no hacia ademanes de ir a otro lado (como veis, un poco de mentalidad infantil sí que tenía, el hombre).

Rockefeller Center

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Sant Jordi

Els catalans celebrem avui la diada de Sant Jordi. Aquesta festivitat s’ha exportat a la resta d’Espanya i al món, després de la declaració del 23 d’abril com a dia internacional del llibre. Però per nosaltres és també el dia dels enamorats.

Jo tinc el nen malaltó, així que aquest any també ens perdrem l’ambient de Sant Jordi. Llàstima, m’agrada moltíssim passejar per Barcelona aquest dia.

Sembla que estiguem gafats, perquè l’any passat, el nostre primer Sant Jordi, també estàvem separats. Un mes abans (encara no estàvem junts, però tots dos estudiàvem a Aachen), havia decidit venir a Barcelona aquell cap de setmana, aprofitant que el mateix dia de Sant Jordi es celebrava la Greska, la gran festa universitària de Telecos. Qui m’havia de dir que poc després m’enamoraria!!

D’aquí a una estona aniré a veure’l, i per fi coneixeré la seva àvia, de qui me n’ha parlat molt (i bé!).

School Bus

Ya hemos vuelto!! Bueno, de hecho hace una semana… Pero entre el jet lag, la falta de horas de sueño y el retorno al curro, no he tenido tiempo de nada. El viaje fue genial, he vuelto aún más enamorada si cabe, tanto de mi niño como de una ciudad que hacía años que soñaba visitar…

Sábado 19.03.2005

El viaje de ida no se me hizo excesivamente largo. Fueron 7 horas exactas (bastante menos de lo previsto, 8 horas y media), aunque después de aterrizar (a las 6:35pm hora local) estuvimos unos 20 minutos más dentro del avión, porque no teníamos sitio para aparcar. El trámite de inmigración también fue sencillo, con pequeña anécdota incluida. El agente nos preguntó de dónde veníamos, nosotros contestamos “de Barcelona”, pero enseguida le dije “bueno, el avión venía de Madrid pero somos de Barcelona”, pq en el impreso q rellenamos en el avión figuraba Madrid como ciudad de partida, no nos fuéramos a buscar un marrón por una tontería. El hombre demostró un mínimo conocimiento de España, pq nos dijo “ah, sí, a la gente de Madrid no le gusta mucho la de Barcelona, no?”. Jeje, por lo menos no nos situó por debajo de México!! (lo q por otro lado no hubiese sido extraño viniendo de un americano…)

Llegeix la resta del post »

Firefox Logo Lo prometido es deuda, dicen. Así que hoy toca hablar de un navegador que deja al Internet Exploter por los suelos. El Mozilla Firefox, oyes. Yo soy rarita y lo tengo en inglés, pero también está en castellano, y en catalán! Así que no hay excusa 😛

Hace poco más de un año que sé de la existencia del Firefox. Entonces todavía se llamaba Firebird!! Yo soy dada a tener mil ventanas abiertas, soy bastante impaciente en cuanto a cargar páginas se refiere, y como por entonces iba a 56k, pues mientras leía una, las demás se iban cargando. Esta manía se acentuó cuando entré en la Comunidad Siemens, donde mi manera de navegar es tener el índice abierto permanentemente en una ventana, e ir abriendo los enlaces de los diferentes posts en ventanas nuevas. Podía tener más de 10 ventanas a la vez!! Un poco incómodo, la verdad. Coincidió que en dicha comunidad se puso una encuesta sobre el navegador que preferían los usuarios. Allí descubrí la pólvora: el Firefox es un navegador sencillo, sin muchas funcionalidades “de serie”, pero aún así, es mejor que el Exploter. Como os podéis imaginar, la principal ventaja que le vi fue la navegación en pestañas. Pero cuando descubres las extensiones, te das cuenta de que puedes hacer de Firefox lo que quieras.

(ya aviso a los herejes de que hay más, dadle al link de la hora :P)

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

He estat toquetejant una mica el template. Bàsicament he introduït dos hacks que m’han semblat interessants: el peek-a-boo comments i el resumen expandible inteligente.

El primer “amaga” els comentaris, i els expandeix si cliques al link (no sé si m’explico… millor que ho proveu :P). Potser no era mooooolt necessari, o la utilitat és mínima, però a mi m’ha agradat, vés.

El segon mostra només una part del post, i un enllaç al post complet per acabar de llegir-ho. Fer servir alguna cosa com aquesta se’m va ocòrrer a partir del post anterior, que és etern (com ho són la majoria de les meves cròniques :$) i feia la pàgina principal molt llarga. Vaig trobar una manera de fer-ho a l’ajuda de blogger, però aquesta solució té un problema: el link de “continuar llegint” està a tots els posts, independentment de si hi ha més cosa per llegir o no. Corregir això ho deixen com a exercici per al lector.

However, the “read more” link is in the template, so it will appear regardless of whether a post has been truncated or not. (Modifying this feature is left as an exercise for the reader.)

En aquest cas, la lectora no té gaire idea d’html, així que vaig desestimar la idea. La solució que he posat finalment está bastant bé perquè només posa el link si és necessari. Problemes? El link apunta a l’enllaç permanent del post, i estaria bé que a part d’això, es posicionés en el tros que “toca” llegir (per exemple, si el post té dos paràgrafs, “hola” i “adéu”, en la versió resumida només es veu “hola”, en la extesa es veu tot, però estaria bé que l'”adéu” sortís a la part superior de la pantalla), però de moment no sé com fer-ho, ja ho buscaré.

Un altre “problema” (entre moooooltes cometes :P) és que en l’Internet Exploter no es veu el link de “continuar llegint”. És a dir, escapça el post però no mostra l’enllaç per llegir-lo sencer. Es pot clicar igualment a l’hora de publicació, que també es l’enllaç permanent del post, però això només si te n’adones de que el post continua!! (exploters: el post anterior és bastant més llarg del que aparenta). Una raó més per passar-se al Firefox 😉

Ara se m’està acudint de fer un post pro-Firefox, próximamente en sus pantallas!!

Por cierto, y ahora me paso al castellano que para eso este blog es bilingüe, gracias a Conectada por la visita y por sus comentarios. Chica, no se cómo me has encontrado, si este blog no está ni “inaugurado”!! Como friki que soy, quiero investigar a fondo para sacarle el máximo proyecto al html antes de ponerme a publicar “en serio”.

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Avui fa un any q vaig marxar cap a Aachen. Un nom q potser aleshores no em deia gaire (poc abans havia après q es pronunciava “áhen”, amb la ‘h’ aspirada, i no amb la ‘ch’, o ‘k’, com algun dels meus amics s’entestava a pronunciar – oi prati?), però q ara em porta a la ment molts records. Em va costar situar-ho a un mapa, sobretot degut a q en els mapes espanyols q jo tenia, el nom estava en castellà: Aquisgrán. Sí, noi, això de traduir els noms no és un bon costum… Els francesos li diuen Aix-la-Chapelle, i els holandesos, Aken (coi, si al final el prati serà holandès, entre els productes tipics d’Holanda i la manera de pronunciar-ho…)

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

I love NY En menys d’un mes (25 dies, exactament) me’n vaig a New York. Un viatge que sempre he tingut ganes de fer, New York és una ciutat q em fascina…

Tenim els billets d’avió des de fa mesos, o sigui q l’espera està sent llarga. La idea va sorgir a finals de Setembre, quan el nen va trobar q a Iberia hi havia una oferta fins al Març. En principi vam pensar d’anar-hi pel pont de Desembre, però entre pensar-nos-ho i tal, els preus van pujar una barbaritat, a més vam pensar q potser era massa precipitat i a part ens sortiria un viatge bastant “curtet” (5 dies… tenint en compte el jet lag es queda en res), així q ens vam decidir per setmana santa… Marxem el 19 de Març i tornem el 26 (bé… en realitat, si tot va bé i no acabem a la presó per gilipollades com aquesta, arribem a bcn el 27), així q tindrem 7 dies i 7 nits per nosaltres solets a la Gran Manzana 😀

Total: dia 11 d’Octubre, ja tenim els bitllets, el somni es farà realitat… però encara queden 5 mesos!!! Però jo, “ni curta ni peretzosa”, ja em vaig posar a buscar informació. Les primeres setmanes vaig estar una miiiiiica pesadeta, amb dades i curiositats sobre la ciutat (perdona’m, wapíssim!). Sort q després em vaig calmar una mica, pq aguantar-me 5 mesos amb aquella emoció, buff, què durillo!!

Però ara, q queden ja menys de 4 setmanetes, comença el compte enrere, i l’emoció ha tornat. Que si on anirem cada dia, que si farem excursions o no, que si en tinc prou amb la meva targeta de 128mb per la càmera de fotos (q va a ser que no… sort q ens emportem un portàtil!), que si tenim adaptadors pels endolls… Un munt de coses.

Per sort, vaig trobar una pàgina bastant bona sobre la ciutat, i en castellà!! A més, tenen un fòrum per preguntar dubtes, q espero q mantinguin malgrat els problemes q han tingut últimament (q desconec, per altra banda).

En finssss, ja aniré explicant els últims preparatius del viatge. Per cert, he posat alguns enllaços, ja ho aniré actualitzant quan pugui.

aix… Quién me mandaba a mi meterme en estos fregaos!! Pero claro, una, q es muy friki, tenía el gusanillo de los blogs desde hace tiempo, y hala, venga, a crear el propio! Com si no tingués altra feina! Eso sí, de html no tengo ni idea, o sea q modificar el template para poner un par de botoncitos puede ser una odisea…

Empecé a conocer el mundillo de los blogs el año pasado, cuando fui de Erasmus a Aachen, una pequeña ciudad al noroeste de Alemania, en la Nordrhein Westfalen. Estuve 6 meses haciendo el proyecto en Philips. Toda una experiencia… allí conocí a mi niño. No, no es capquadrat… es català, com jo, i Teleco de mi misma escuela (ETSETB)! Tiene mérito habernos conocido en Alemania, eh? Bueno, q no me vaya x las ramas, ya explicaré batallitas de Erasmus en otro post… La cosa es q en los tiempos muertos en Philips me dedicaba a navegar x la red, y no sé cómo, llegué a Que buscas QUÉ!, un blog bastante divertido sobre las tonterias q busca la gente… De ahí salté a Conectada+Guerrera, q ponía muchos enlaces interesantes. El resto… ya ni me acuerdo. Actualmente leo bastantes blogs, no siempre dejo comentarios pq soy + bien timidilla. Cuando tenga un rato, pondré los enlaces a la derecha, pero últimamente soy asidua de morri, Mestre, betty, ShAkEr y kizz.

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Al final m’he decidit a crear el meu propi blog, després d’estar més d’un any visitant-ne molts. De moment deixo aquest post “per la posteritat”, ja se m’ocorrirà alguna cosa a dir.

Per provar cosetes, us deixo un link a la Comunitat Siemens (digueu-me friki :P) i el meu avatar.

dew!

P.S. L’avatar no té res de sado, ho dic perquè ja m’ho van preguntar una vegada… És una imatge d’una pel·lícula d’aventures, qui em conegui sabra quina 😉