Tinc una càmera de fotos, la Pentax Optio S (fa dos anys que la tinc, va ser la reportera oficial a Aachen!). Aquesta càmera va amb targetes SD i MMC. Jo em vaig comprar una SD de 128MB (em vaig gastar 65€, que és el que ara val una d’1GB :S), perquè eren més ràpides que les MMC.
Els meus pares em roben la càmera quan se’n van de viatge. Clar, com que ells no en tenen (bé, el meu pare té una Reflex analògica morta de fàstic perquè és molt gran, és més còmode dur-ne una petiteta)… Però això s’acabarà aviat, espero, perquè en el seu viatge actual (van marxar dimecres passat i tornen demà passat) a Tenerife (al Carnaval, qué bé que viuen, i jo aquí treballant), tenen previst comprar-se’n una. Però el temps s’està esgotant i encara no l’han comprat! En principi volien (influenciats pel meu consell) la Casio Exilim EX-Z750, una petita meravella que també va amb SD i MMC. Però just el dia que marxaven, Casio va anunciar el nou model que substituiria a la Z750, la Z850, i al meu pare li van entrar els nervis. Jo li vaig dir dues coses: una, que l’acabaven d’anunciar i que probablement encara no estigués al mercat; i dues, ambdues càmeres són pràcticament clons, excepte el fet que la nova té un megapíxel més. La meva conclusió va ser:
Si trobes la Z850 a un preu raonable, compra-la; si no veus la Z850 i la Z750 és molt més barata que aquí, compra-la; si no veus la Z850 i la Z750 té un preu similar al que té aquí, no la compris i espera’t a que comenci a vendre’s la Z850, aleshores segur que la Z750 baixa de preu i decideixes què et convé més.
El problema ve quan a moltes botigues (piratilles que són tots) li diuen que li poden aconseguir la Z850 per un bon preu (menys del que costa aquí la Z750), i l’home no sap què fer. Això és el que li va passar divendres, però avui he parlat amb ell i al final cap d’aquestes botigues li ha aconseguit la nova. Però l’home no ha escarmentat, i ha trobat una botiga on li aconsegueixen la Z750 més barata que a altres llocs més normals (on ja la tenen) i s’esperarà a veure si aquesta tarda l’hi porten. El temps s’esgota, i demà a més allà és festa, així que si avui no la té només tindrà dimecres per comprar-la! D’altra banda jo hagués preferit comprar-la quan abans millor per poder provar-la, així si tingués algun problema la podria canviar o tornar…
Però això no és el millor. Va el meu pare i em diu que aquest cap de setmana es va quedar sense espai a la targeta SD, i que va haver d’anar a un cibercafé per descarregar-ne unes cuantes en el seu pendrive… A veure, pensem-hi un moment. La meva càmera va amb SD. La càmera que tenen previst comprar va amb SD. Bé s’hauran de comprar una targeta no? Doncs perquè no l’han comprat ja i l’han aprofitat amb la meva càmera? Al meu pare no se li va acudir. Tampoc no va pensar en baixar la resolució o fer servir la memòria de la càmera (11MB no donen per gaire, però et treu d’un apuro).
I encara hi ha més! L’home no ha pogut esbrinar com saber les fotos que li queden, però en canvi sí que sap quantes n’ha fet. WTF??!! A la part superior dreta de la pantalla hi ha una icona amb forma de targeta (quan s’està fent servir una targeta externa) o de càmera (quan s’està fent servir la memòria de la càmera) i al costat un número. Què es pensava que era aquest número, que casualment es decrementa cada vegada que fas una foto? Doncs el número de fotos que et queden. I com ha sabut quantes n’ha fet? Comptant-les. Una a una.
Sembla increïble que aquest home dirigís la secció d’informàtica de la seva empresa, i que ensenyés a la seva filla (i.e. moi) a fer servir un ordinador (encara recordo la primera vegada que em va dur un dissabte a la seva oficina per fer un treball de l’escola, jo devia fer 6è d’EGB, i utilitzava un primitiu Word Perfect en DOS, quins colors més macos! Allò va ser l’inici d’una dèria per tot tipus d’aparells amb botonets i coses per tocar, jeje). El que fa la jubilació…
Actualitzat 02.03: ja han tornat els meus pares i… Endevineu! Sense cap càmera de fotos! :S