[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Avui fa quatre anys que ens coneixem. Tu i en Christian vau ser les primeres cares conegudes (en Christian més, perquè ja havíem quedat a la universitat uns dies abans, a tu només t’havia vist en fotos, en el desaparegut blog de l’Àlex Martínez) en aquella terra estranya a la que havia arribat tot just feia unes hores (el meu primer viatge en avió en solitari). Ens vam conèixer en aquell apartament buit i trist que havia de ser casa meva durant 6 mesos (no tenia ni un estri de cuina! Per sort amb el temps i la vostra ajuda vaig poder fer-lo més acollidor), tu eres l’amic pessimista d’en Christian i jo en la meva timidesa no vaig parlar gaire.

L’Àlex i tu vau fer-me sentir com a casa en el meu primer sopar de diumenge al Pallas, vau ser els primers en dir-me friki en terres alemanyes, tot pels meus coneixements sobre els mòbils Siemens (no en va, vaig desbloquejar-ne bastants en aquella època), i em vau tractar com un més, tot i ser l’única noia.

Dies després, vas recordar mentre t’afaitaves que havíem coincidit en una assignatura a la carrera (Emissors i Receptors): tu seies a l’última fila, jo sempre a la penúltima, i en el descans, després de la primera hora de classe, els meus amics i jo marxàvem cap al bar. Ho sento, jo no me’n recordo, però m’agrada saber que tu sí. Va arribar la meva primera Eighties Party, el viatge a Berlin (jo pensava que no et queia gens bé!), i una nit al Barco de Chanquete amb un Pasapalabra al Kino Zwei’99. I després d’aquella nit màgica, moltes altres vivències, però no va ser el mateix aquells quatre mesos sense tu.

Qui m’anava a dir que quatre anys més tard em despertaria cada dia al teu costat!

Sóc feliç :-)

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada 😉 ]

Ja s’ha acabat el meu finde, i com vaig prometre, aquí teniu la foto del pastís.

Dissabte vam anar amb les amigues a prendre algo. Vam anar al Kua Kua, un bar al que anàvem sovint fa bastant de temps, quan totes començàvem a anar a la Universitat, i per tant ja no ens vèiem cada dia a l’institut com abans. Al final, només hi anàvem la Silvia, la Laia (quan podia) i jo, que quedàvem cada setmana per posar-nos al dia. Fins que jo vaig marxar a Aachen, que aquesta tradició es va perdre. I quan vaig tornar, sempre el trovàbem tancat. És que devíem ser les úniques clientes, perquè sempre estàvem soles. El tio ja ens coneixia (hi anàvem cada divendres!!), però tot i així, quan arribàvem, encara no ens havíem assegut, deixat les coses, etc., que ell ja estava allà, esperant que demanéssim alguna consumició, impacient que era (encara ho és) l’home!!

Doncs bé, dissabte estava obert i, tot i la reticència de la Natalia (a qui no li agrada gaire aquest bareto, la veritat és que és bastant cutre :P), vaig jugar la carta de “és el meu cumple i jo escullo on anem” 😛 i hi vam anar. Aquesta vegada no èrem les úniques, perquè feien el partit del Barça, però bé. Després, elles anaven a sopar per celebrar un altre aniversari: el d’una altra Cristina, que els feia el mateix dissabte. Ja és casualitat, no? Dient-nos igual i fent els anys amb un dia de diferència… encara que ella en fa un menys.

Diumenge ho vam celebrar amb la família. També va venir el nen, i vam menjar-nos el pastís. Vaig aprofitar les espelmes de l’any passat (la tradició a Aachen era regalar el pastís i les espelmes amb el número d’anys) i hi vaig afegir una espelma normal per fer el 23+1, jeje. El pastís era (bé, encara és, perquè en queda una mica :P) de gelat de llimona, estava boníssim!!

Després de dinar, el nen em va ajudar amb la presentació. Jo estava bastant bloquejada i no sabia per on començar, i gràcies a ell ara com a mínim tinc un esquema de la presentació, i uns quants cops d’efecte que estan bastant bé, que espero que m’ajudin a vendre el projecte al tribunal (sobretot el Penin, que em fa una por!!).

A la tarda, vam anar al cine a veure 11:14. Destino final. L’estil de la pel·lícula és bastant Very Bad Things, però a mi m’ha agradat més la d’ahir. Són un conjunt d’històries tràgiques interconnectades, que passen totes a les 11:14 de la nit. Vam anar a l’Heron City, al nen li va agradar (era la primera vegada que hi anava amb ell). Llàstima que ara treuran la font del mig per fer més espai per la remodelació, es veu que no funciona del tot bé com a centre d’oci i hi volen posar outlets… Vam descobrir que aquí també hi ha un Pizza Marzano!!

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada 😉 ]

Avís: post monotemàtic (com els meus regals :P)

Per començar el dia, quan encara estava dormint, el nen em va enviar un missatge per felicitar-me. Em va fer molta gràcia perquè em felicitava pels meus 23+1!!

Al matí vaig quedar amb la Noelia… Aquí comença el monotema: em va regalar el dock connector per la iPod. El primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser provar-ho, les fotos a la tele es veuen mooolt bé!!

Al migdia vaig quedar per dinar amb el nen. En teoria els divendres fa horari intensiu, però com sempre a la consultoria, una cosa és la teoria i una altra, la realitat. Però bé, va poder fer una excepció. En principi, havíem d’anar a dinar i després ell anava a comprar-me el regal (pobre, no té temps per res), de fet aquesta era l’excusa per marxar “d’hora” de la feina. Però es veu que s’havia pogut escapar algun dia aquesta setmana per comprar-ho, perquè ja m’ho va donar al migdia… Era un “traveler kit” per l’iPod, amb moltes cosetes: cables retràctils USB i Firewire, auriculars retràctils, adaptador pel k7 del cotxe (sí, això ja comença a ser una mica obsolet, però igualment em fa il·lusió, sempre n’he volgut tenir un :P), carregador pel cotxe, i un splitter per poder enxufar-hi 2 auriculars. Però mentre baixàvem per Rambla Catalunya, em va donar un altre regal: el camera connector!! Això serveix per descarregar les fotos de la càmera digital en l’iPod, així ja no ens haurem d’emportar cap portàtil quan anem de viatge, perquè tindrem 30gb (bé, 60gb si comptem la meva i la del nen :P) de disc dur!!

[el post continua, eh? exploters? com la majoria dels meus posts :S]

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

… to me!!

L’any passat vaig tenir un cumple deliciós. Estava a Aachen, i el nen feia tot just 3 setmanetes que havia tornat a Barcelona. Hi va haver una confusió, i ell en principi es pensava que jo feia els anys el 17 de Maig, així que em va enviar una e-card i un mail preciosos… Quan li vaig dir que encara faltaven deu dies, em va dir que tranquil·la, que ja em tornaria a enviar una altra e-card…

No ho va fer. Em vaig passar tot el dia a la Philips donant-li a F5 per veure si rebia algun mail, però no. Em va estranyar, no creia que se n’hagués oblidat, però no molava… Va donar la casualitat de que aquell dia em vaig haver de quedar fins tard (normalment sortia a les 17h) per fer una demo a uns visitants, i vaig arribar a casa a les 19h. En Christian va passar per casa i va dir “Mira què t’he portat”. I qui va aparèixer? El nen!! Dient “Passava per aquí…” Jo estava que no m’ho podia creure… Vam fer un gran sopar a casa meva (unes 15 persones en 20m2, tot un récord) i després vam anar a una festa al meu local favorit, la Westbahnhof.

Sempre m’ha fet il·lusió fer anys. Suposo que quan em faci més gran em farà més pal, però ara m’encanta. El que no m’agrada d’aquest any són els anys que faig, 24. Imagino que la crisi vindrà l’any que ve, que estaré a meitat de camí dels 30, o quan faci els 30… Però el número 24 no m’agrada. Ara ve lo friki 😛

El meu número preferit és el 7. Per què? A part de que també era el número preferit de una de les meves mestres de primària favorites (ara que fan la setmana de TV3 dedicada als mestres…), m’agrada perquè és un nombre primer. Adoro la perfecció dels nombres primers, que no es poden dividir per cap altre número (a part d’ell mateix i l’u, és clar). És com si sorgissin del no res. El 6 saps d’on surt, de multiplicar 2 i 3, però el 7… d’on surt, el 7? Una altra raó perquè aquest sigui el meu número preferit (i no el 2, el 3 o el 5, que van abans :P) és que no té llei de divisibilitat, per saber si un número es pot dividir per 7 no et queda altra cosa que fer la divisió.

Odio els nombres parells, perquè es detecten fàcilment, mirant l’última xifra ja saps si un número és divisible per 2. Els divisibles per 3 ja m’agraden una mica més, perquè la llei de divisibilitat és divertida: sumes les xifres i si el resultat és divisible per 3, el número també ho és. El 5 no està tan malament, els seus múltiples són rodons, encara que també són detectables a simple vista. Però bé, on es posi un 7, un 11 (la llei de divisibilitat també era graciosa, la recordeu?) o un 13…

De petita m’encantaven les matemàtiques (oh sorpresa!), precisament aquella profesora em donava aquesta matèria, entre d’altres (segur que li agradava el 7 per la mateixa raó que a mi). Les mates em van agradar fins que vaig fer càlcul, a primer de carrera (arggh!!). Fins i tot vaig participar en 4 concursos El Cangur (des de primer de BUP fins a COU), i vaig estar a punt de fer-ho en la Olimpiada Matemàtica (no vaig poder perquè el mateix dia tenia un concert de Coral… sí, també estudiava música al Conservatori).

L’edat que tenia ahir (bé, encara la tinc, vaig nèixer a les 20:30!!) m’agrada molt, perquè el 23 és un nombre primer. Avui en faig 24, un número horrible!! Què hi ha més soso que el resultat de multiplicar 2 x 2 x 2 x 3? És parell per triple partida!! Com a mínim, li trec un partit a això de no poder pausar la meva vida: espero que aquest any passi ben ràpid!!

I per acabar, analitzem la meva data de naixement: 27.05.1981. El 27 està bé, ja que conté un 7 (tot número que contingui un 7 mereix un respecte), i a més és una potència perfecta (només té un factor, el 3). El 5 és primer, i com ja he dit, m’agrada perquè és rodó. Us heu parat a factoritzar el 1981? Els factors primers d’aquest número són el 283… i el 7. Si és que el 7 em persegueix!!

Havia promès un post friki, no? Ho he aconseguit?

P.S. Què faig desperta a aquestes hores? Havia de fer-li de pinxe a ma mare, estem fent un pastís per diumenge (prometo foto).

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Ja som aquí!! Bé, de fet fa una setmana que vam tornar, però sempre vaig tard… Abans de continuar amb les cròniques de New York (dos mesos després i sense finalitzar el relat!! Sóc lu pitjor), un breu (?) apunt sobre el cap de setmana de revivals a Aachen. Perquè aquest viatge no ha estat gens turístic, més aviat ha estat un revival de totes les coses mítiques que té aquesta ciutat de la “Renania del Norte-Westfalia”, com li diuen els diaris i les televisions espanyols a la Nordrhein-Westfalen (què lleig, no?).

Divendres 13.05.2005

Ens vam llevar a les 5:30h del matí (sembla que no però a aquelles hores hi ha vida!!) per agafar un avió a les 8:45h que ens portaria cap a Düsseldorf (o Winserfort, com diria l’àvia del nen). Vam arribar-hi cap a les 11h, vam recollir les maletes i cap al tren! Jo portava bastants dies emocionada pel viatge, i em sabia greu que el nen no mostrés el mateix entusiasme (en plan sí, deia que li feia il·lusió, però no estava com un nen amb sabates noves com servidora, és que quan vull puc ser molt nena :D). Però va ser pujar al tren, i com més ens apropàvem a Aachen, ell s’anava emocionant més. Crec que això va ser el que més il·lusió em va fer!!

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Hola!! He estat bastant ocupada aquestes últimes setmanes. Per fi he acabat d’escriure la memòria del meu projecte final de carrera. Des de que vaig tornar d’Aachen, al setembre, l’havia tocat bastant poquet. De fet només em quedava escriure la introducció (un exercici bàsicament de copy-paste), les conclusions, i donar una repassada a tot en general, però sempre em guanyava la mandra i ho deixava “per l’endemà” (i l’endemà es convertia en demà passat, etc.). Sí, sóc una procrastinadora (no sé si existeix aquesta paraula en català…). No ho puc evitar, i mira que ho intento!

Però per fi, fa un parell de setmanes vaig posar-m’hi de debó, perquè vaig pensar que si no, no em donaria temps a presentar abans de l’estiu i a veure, quedaria moooolt lleig presentar al setembre, representaria que he trigat un any i mig a fer aquesta merda de projecte!! Bé, potser hauria d’explicar una mica de què va… Jo estava al departament d’electrònica dels laboratoris de recerca de la Philips d’Aachen, en un grup que es dedicava a investigar noves formes d’il·luminació. El meu projecte en principi tractava de generar llum blanca a partir de la mescla de LEDs de diferents colors (els primaris: vermell, verd, blau i àmbar), però al final ho vam estendre a la generació de qualsevol color, per tant el que jo vaig implementar és un sistema que permetia a l’usuari controlar la lluminositat i color d’un prototipus de làmpara fet amb 64 LEDs. S’ha entès?

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Els catalans celebrem avui la diada de Sant Jordi. Aquesta festivitat s’ha exportat a la resta d’Espanya i al món, després de la declaració del 23 d’abril com a dia internacional del llibre. Però per nosaltres és també el dia dels enamorats.

Jo tinc el nen malaltó, així que aquest any també ens perdrem l’ambient de Sant Jordi. Llàstima, m’agrada moltíssim passejar per Barcelona aquest dia.

Sembla que estiguem gafats, perquè l’any passat, el nostre primer Sant Jordi, també estàvem separats. Un mes abans (encara no estàvem junts, però tots dos estudiàvem a Aachen), havia decidit venir a Barcelona aquell cap de setmana, aprofitant que el mateix dia de Sant Jordi es celebrava la Greska, la gran festa universitària de Telecos. Qui m’havia de dir que poc després m’enamoraria!!

D’aquí a una estona aniré a veure’l, i per fi coneixeré la seva àvia, de qui me n’ha parlat molt (i bé!).

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

He estat toquetejant una mica el template. Bàsicament he introduït dos hacks que m’han semblat interessants: el peek-a-boo comments i el resumen expandible inteligente.

El primer “amaga” els comentaris, i els expandeix si cliques al link (no sé si m’explico… millor que ho proveu :P). Potser no era mooooolt necessari, o la utilitat és mínima, però a mi m’ha agradat, vés.

El segon mostra només una part del post, i un enllaç al post complet per acabar de llegir-ho. Fer servir alguna cosa com aquesta se’m va ocòrrer a partir del post anterior, que és etern (com ho són la majoria de les meves cròniques :$) i feia la pàgina principal molt llarga. Vaig trobar una manera de fer-ho a l’ajuda de blogger, però aquesta solució té un problema: el link de “continuar llegint” està a tots els posts, independentment de si hi ha més cosa per llegir o no. Corregir això ho deixen com a exercici per al lector.

However, the “read more” link is in the template, so it will appear regardless of whether a post has been truncated or not. (Modifying this feature is left as an exercise for the reader.)

En aquest cas, la lectora no té gaire idea d’html, així que vaig desestimar la idea. La solució que he posat finalment está bastant bé perquè només posa el link si és necessari. Problemes? El link apunta a l’enllaç permanent del post, i estaria bé que a part d’això, es posicionés en el tros que “toca” llegir (per exemple, si el post té dos paràgrafs, “hola” i “adéu”, en la versió resumida només es veu “hola”, en la extesa es veu tot, però estaria bé que l'”adéu” sortís a la part superior de la pantalla), però de moment no sé com fer-ho, ja ho buscaré.

Un altre “problema” (entre moooooltes cometes :P) és que en l’Internet Exploter no es veu el link de “continuar llegint”. És a dir, escapça el post però no mostra l’enllaç per llegir-lo sencer. Es pot clicar igualment a l’hora de publicació, que també es l’enllaç permanent del post, però això només si te n’adones de que el post continua!! (exploters: el post anterior és bastant més llarg del que aparenta). Una raó més per passar-se al Firefox 😉

Ara se m’està acudint de fer un post pro-Firefox, próximamente en sus pantallas!!

Por cierto, y ahora me paso al castellano que para eso este blog es bilingüe, gracias a Conectada por la visita y por sus comentarios. Chica, no se cómo me has encontrado, si este blog no está ni “inaugurado”!! Como friki que soy, quiero investigar a fondo para sacarle el máximo proyecto al html antes de ponerme a publicar “en serio”.

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

Avui fa un any q vaig marxar cap a Aachen. Un nom q potser aleshores no em deia gaire (poc abans havia après q es pronunciava “áhen”, amb la ‘h’ aspirada, i no amb la ‘ch’, o ‘k’, com algun dels meus amics s’entestava a pronunciar – oi prati?), però q ara em porta a la ment molts records. Em va costar situar-ho a un mapa, sobretot degut a q en els mapes espanyols q jo tenia, el nom estava en castellà: Aquisgrán. Sí, noi, això de traduir els noms no és un bon costum… Els francesos li diuen Aix-la-Chapelle, i els holandesos, Aken (coi, si al final el prati serà holandès, entre els productes tipics d’Holanda i la manera de pronunciar-ho…)

Llegeix la resta del post »

[El post está en catalán, pero puedes clicar aquí si no entiendes nada ;-) ]

En menys d’un mes (25 dies, exactament) me’n vaig a New York. Un viatge que sempre he tingut ganes de fer, New York és una ciutat q em fascina…

Tenim els billets d’avió des de fa mesos, o sigui q l’espera està sent llarga. La idea va sorgir a finals de Setembre, quan el nen va trobar q a Iberia hi havia una oferta fins al Març. En principi vam pensar d’anar-hi pel pont de Desembre, però entre pensar-nos-ho i tal, els preus van pujar una barbaritat, a més vam pensar q potser era massa precipitat i a part ens sortiria un viatge bastant “curtet” (5 dies… tenint en compte el jet lag es queda en res), així q ens vam decidir per setmana santa… Marxem el 19 de Març i tornem el 26 (bé… en realitat, si tot va bé i no acabem a la presó per gilipollades com aquesta, arribem a bcn el 27), així q tindrem 7 dies i 7 nits per nosaltres solets a la Gran Manzana 😀

Total: dia 11 d’Octubre, ja tenim els bitllets, el somni es farà realitat… però encara queden 5 mesos!!! Però jo, “ni curta ni peretzosa”, ja em vaig posar a buscar informació. Les primeres setmanes vaig estar una miiiiiica pesadeta, amb dades i curiositats sobre la ciutat (perdona’m, wapíssim!). Sort q després em vaig calmar una mica, pq aguantar-me 5 mesos amb aquella emoció, buff, què durillo!!

Però ara, q queden ja menys de 4 setmanetes, comença el compte enrere, i l’emoció ha tornat. Que si on anirem cada dia, que si farem excursions o no, que si en tinc prou amb la meva targeta de 128mb per la càmera de fotos (q va a ser que no… sort q ens emportem un portàtil!), que si tenim adaptadors pels endolls… Un munt de coses.

Per sort, vaig trobar una pàgina bastant bona sobre la ciutat, i en castellà!! A més, tenen un fòrum per preguntar dubtes, q espero q mantinguin malgrat els problemes q han tingut últimament (q desconec, per altra banda).

En finssss, ja aniré explicant els últims preparatius del viatge. Per cert, he posat alguns enllaços, ja ho aniré actualitzant quan pugui.